31 d’agost 2011

Els metges i jo

No m'agrada gens anar al metge. Suposo que, com tohom xD
Jo sóc súper mala pacient. Vaig el mínim, i aguanto sempre fins que ja no puc més,... llavors és quan he de nar a dos o tres de cop jajaja. 

Però jo em pregunto dues coses. Una, els "electros" del cor:

Com poden saber si un cor funciona bé si a la majoria de gent li batega a 200 per hora quan el pessiguen amb aquelles cosetes per tot el cos???
Jo és que quan vaig de pacient no paro de fer preguntes o_o ("perquè serveix aquest botonet?" "com saps que això funciona?" "creus de veritat que és això el que em passa?" "aquests dibuixos de la paret els han fet els pacients infantils?")

I dos, les opinions dels cardiòlegs:
 
Perquè em diu això? de fet té raó però... i si jo tingués problemes amb el menjar (que no els tinc)? i si jo hagués volgut refugiar-me en aquestes paraules per poder seguir compensant el pes del món? O_O!!
Bueno, era un bon home eh...

Després vaig entrar a medicina general i l'home tenia un quadre que SEMBLAVA LLORET... :-) jo juraria que ho era, tot i que el metge deia que "a la Costa Brava hi ha moltes pedres similars" (només era una pedra) (però era una pedra de Lloret, val?)

I res. Segueixo viva! :-) 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaya tonteria i això t'ho ha dit un metge? WTF! Estar gordo o prim pot ser qüestió d'estar mal o ben alimentat també...

Carla

Marc F ha dit...

Eli, per les fotos que veig no menges massa be.

Cuidat!
Marc

Eli Ramirez ha dit...

els metges són rarus!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails