15 de juliol 2011

La soledad de los números primos (Paolo Giordano)

Se'm fa difícil parlar d'aquest llibre, és com intentar explicar una cosa intangible, fràgil...

Per recomanació de diverses persones (però sobretot per l'Alex, que diu que és un dels seus llibres preferits) vaig començar a llegir l'altre dia el llibre de La soledad de los números primos, de Paolo Giordano.


Cal primer que definim el concepte: tothom sap que són els nombres primers, però el que potser molta gent no sap és el concepte dels "primers bessons" (números primos gemelos), que són aquells que estan quasi junts però sense poder tocar-se. Exemple: l'11 i el 13. Eternament units com a nombres primers, però eternament separats per culpa del 12.

Alice i Mattia són dos nombres primers bessons. Permanentment units. Permanentment separats.
La història comença durant la seva infantesa, on cada pateix un fet que marcarà la resta de les seves vides. En realitat el que marca el ritme de la novel·la són els petits detalls, els moments en que sembles arribar a l'ànima més profunda dels protagonistes...i te'ls estimes.

Jo realment recomano aquest llibre, el trobo molt especial. Quasi únic en la seva espècie.


L'autor, Giordano, va nèixer l'any 1982 (com jo!). És físic i és la seva primera novel·la, amb la qual ha venut milers d'exemplars (ha guanyat els premis més importants d'Itàlia).

2 comentaris:

Lleonard Pler ha dit...

Un llibre certament únic. Com bé dius, la clau són tots els petits detalls que et van descobrint l'ànima dels personatges. Res es diu explícitament, però els coneixes completament. Me n'alegro que t'hagi agradat.

Míriam ha dit...

Sempre que el veig a la llibreria me'l quede mirant... I ja són massa les persones que palen bé d'ell.

A vore si l'aconseguisc i me'l llig ^-^

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails