13 de juliol 2011

Els castellans (Jordí Puntí)

Vaig veure aquest títol imprès en un llibre a la biblioteca i em va atraure. "Els castellans" sonava provocador i a dins hi havia fotografies nostàlgiques que explicaven històries viscudes...i me'l vaig emportar.


Al començament no li trobava massa el què ("els pares deien, no mengis pipes que fa castellà") però poc a poc vas llegint i vas entrant en aquelles històries d'aquells catalans que miraven encuriosits els castellans que anaven arribant provinents del sud.

En realitat és una adaptació, un recull de relats que el propi autor havia anat publicant a "L'Avenç". Són retalls de la seva infància, del Manlleu dels anys 70 i de les històries d'uns nens que tenien el barri dividit i es tiraven pedres, entre uns nens que anaven als hermanos i els altres a l'escola nacional... però nens amb les mateixes aspiracions, al cap i a la fi.

I com diu el propi autor, si abans eren castellans ara són xinos i moros, fins que la normalitat sigui prou present com per oblidar les etiquetes...


"Ara la gent diu: "els moros", "els negres", "els xinos". Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present. Però no serveix de res, no se n'aprèn res: la funció busca nous arguments cada dia."

1 comentari:

Lleonard Pler ha dit...

El passat sempre es repeteix. No n'aprenem. El que més ràbia fa és quan les víctimes d'abans passen a ser els nous botxins... I això ho veiem cada dia.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails