20 de juny 2011

A bord del pailebot Santa Eulàlia

Fa un parell de dissabtes vaig navegar a bord del Santa Eulàlia, un pailebot de principis de s.XX. Un pailebot, per si us sona a xino, és una mena de barco una mica gros, com els que surten a les pelis (igual no és una definició massa bona, però bé.. jo tampoc sabia el significat de la paraula "pailebot").

S'ha de dir que si vaig poder pujar va ser per enxufisme gràcies a la Grelda. Per cert, ella ha fet al seu blog una crònica més extensa. Preguntava coses als mariners i al capità i feia preguntes molt tècniques i de nivell. Jo, pobre de mi, només vaig pujar per gaudir-ho simplificadament i no em pregunteu més enllà del signficat de babor i estribor perquè molt em temo que no us sabré respondre.

El cas es que vam embarcar i jo per si les mosques em vaig prendre una biodramina (anava amb el jersei del súperman però no les tenia totes) (l'última vegada que vaig pujar a un barco, a Califòrnia, em vaig marejar).

Primer el capità ens va fer una visiteta per les instal·lacions. El que surt a la foto d'aquí sota és on es transportaven les mercaderies.

 

De fet després vam estar jugant força estona amb les cordes i els pals (màstil?) i ens vam fer fotos lligades al pals amb cordes, com si fossim presoneres XDD (va ser un rato que tothom estava a dalt mirant el mar i ens vam quedar explorant les cosetes que hi havia per allà).

Després de la explicació vam ajudar als mariners (personal a bordu) a fer pujar les veles. Va ser emocionant!

 

 Aquesta és la vista  de la part de dalt del vaixell. Vam fer un recorregut força normalet: vam sortir del port i, seguint la costa, vam arribar fins a l'altura de Sant Adrià (no vam anar mar endins). El trajecte va durar unes tres horetes perquè no anàvem ràpid.
Pel camí ens anàvem trobant barquetes amb gent que ens mirava amb curiositat... nosaltres feiem "adéu, adéu" i tothom somreia.


La majoria de coses es fan amb les cordes. A la foto d'aquí sota podem veure uns palets que serveixen per tenir totes les cordes ben amarrades i controlades.

També serveixen per fer ball de bastons :P

I això és tot.
Aquest cap de setmana el Sta Eulàlia ha estat a Lloret, a la fira dels indians que us vaig ja comentar. Malauradament no he pogut anar-hi, ja que tenia força feina a fer aquí a Barcelona... però bueno, no passa res! hi ha més dies que llonganisses i ara que s'acosta el bon temps encara tinc ganes de fer més i més coses! 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails