10 de maig 2011

SuperPop

La majoria de persones de la meva edat (more or less) sabeu de sobres que significa aquesta paraula, "SuperPop".
.
Durant els nostres anys pre-adolescents la SúperPop era una mena de font d'informació, una revista que arribava on no arribaven les altres... les últimes novetats musicals (New Kids on The Block, Taket That, Backstreet Boys, els Hanson... jajajaja), pel·lícules (o, si més no, els protagonistes de les pel·lícules, sobretot si eren el Brad Pitt o el Leonardo di Caprio...), trucs de moda, bellesa, sexe, ligoteo.... jajajajaja una revista cutre com ella sola, però efectiva i pionera! (enrera quedin les competidores barriobajeras, des de la Bravo a la Vale xD).

La SuperPop en temps moderns...

La SuperPop sortia a la venta "Lunes sí, lunes no". 

L'entrada d'avui és per dir-li adéu.... tot i que de fet no desapareix, segueix "semanal y gratis en internet"... pero l'edició en paper, LA NOSTRA, LA DE TOTA LA VIDA,... ha mort.
I no és que jo fos súper fan de la revista (no he seguit mai els cànons estàndards y els tests de compatibilidad amorosa m'importaven poc...) però va marcar tota una generació! Totes en vam aprendre coses!

Tenia un munt de pegatines... una amiga meva estava súper enamorada del Jonathan Brandis (SeaQuest, La historia interminable 2). Un dia vaig llegir a la Fotogramas que s'havia suicidat. Al poc vaig marxar d'erasmus i un dia ho vaig dir... jajaja... recordo que no s'ho creien... i vam nar corrents a veure si trobàvem un ordinador amb internet per confirmar-ho (Viterbo: la terra sense wifi ni internet a les facultats XDD)


En fi, adéu SúperPop! de tu vam aprendre el que ningú ens va explicar mai....... :-)

2 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Jo la recordo de comprar-se-la ma germana quan ella tenia uns 8 o 9 anys (per tant jo 10 o 11). No la mirava gaire.

La que sí que llegia amb fruïció va ser anys després la Bravo, perquè la Bravo és posterior, i no sé, la SuperPop em semblava passada de moda. A més, com que jo llegia el que es comprava la meva germana, si ella canviava de revista jo també, he he...

Però sempre és una llàstima que desapareguin capçaleres mítiques. El que també és una llàstima és que els tests poca-soltes de revistes que al cap i a la fi són d'entreteniment per a adolescents es traslladin a les revistes per a dones adultes. Fa vergonya aliena trobar-ne a la Cosmopolitan i companyia. Vergonya aliena.

Iris ha dit...

En Jonathan Brandis és mort???!!! Què fort!!! A mi m'encantava... :(

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails