31 de gener 2010

La peli del domingo: Lost and delirious [Lea Pool]

Esta semana tenía mi último examen y, al sentirme libre, me he propuesto alcanzar mi objetivo realizable #6 de este año (6- Començar a veure la sexta temporada de Lost al mateix ritme que tothom) (un poco justo de tiempo, es verdad).
.
Estoy aún a medias con Lost, finalizando la 4a temporada y con la quinta metida ya en una carpeta en medio del escritorio. Es cuestión de días, y por esta razón, no he visto ninguna película.
Pero mi recién estrenada sección no se va a quedar sin peli :D.Os hablaré de una de mis películas favoritas: LOST AND DELIRIOUS [=El último suspiro] (ya avisé que hablaría de ella cuando hablé de Fucking Åmål!)
.
Es una película que ví de casualidad en mi primer año en Cerdanyola (2001? 2002?). Fuimos al VIDEOCLUB (¿lo cuálo?) y pillamos una al azar. La verdad, nos gustó la portada:
.
.
Creo que es una de las películas más sensibles que he visto en mi vida.
.
Cómo podéis deducir con la imagen, trata del amor entre dos chicas de instituto.
.
Todo empieza con la llegada de Mouse (una jovencísima Mischa Barton que más tarde saltaría a la fama por su papel de Marissa en The O.C) a un internado para chicas.
Se siente un poco perdida, pero en seguida se hace amiga de sus dos compañeras de habitación, Paulie (Piper Perabo) y Tory (Jessica Paré).... y poco a poco va descubriendo que entre ellas dos hay algo más que una simple amistad.
.
Lo que parece la situació de amor perfecta se viene abajo cuando las dos chicas son sorprendidas inesperadamente por la hermana menor de Tory,,, y aquí es dónde empieza verdaderamente la película.
.
Tory es una chica formal que no quiere defraudar a sus padres, mientras que Paulie es todo lo contrario. Tiene un carácter fuerte y está dispuesta a darlo todo por Tory, porque sabe que ella la ama.
.
Me encanta el personaje de Paulie. Es un poco especial, pero sin duda es la más directa y sincera... y, por tanto, el motor que hace avanzar el argumento.
.
.
No puedo contar mucho más de la película, o sea que sólo me queda recomendarla a todo el mundo. Porque sí vale la pena. Es una película con sentimiento, de ritmo constante y imprescindible.
.
Os recomiendo que veáis esta web: http://www.lost-and-delirious.com/ Es muy completa y tiene de todo...(incluso las imágenes de secuencia por secuencia!)
.

30 de gener 2010

Restaurante de la semana: Cullera de boix

El otro día fuí a la Jornada sobre les biblioteques de les institucions penitenciàries y, cerca de allí, descubrí un restaurante al quál no había ido nunca (lo digo cómo si fuera una gourmet descubriendo locales xDD). Se llama CULLERA DE BOIX (Ronda Sant Pere, 25) (-> Al lado mísmo de Plaza Urquinaona). Ésta es la web.
.
El local es bastante grande y está distribuido en pequeñas zonas. Está decorado con gusto, y no sé, me pareció moderno y bonito (tampoco nada del otro mundo, pero muy muy aceptable) (que mal me explico) :D
.
.
El tipo de comida que sirven es tradicional. Especialidad en arroces. El menú de mediodía creo que valía unos 12 euros, pero como a mí no me gustaba ningún primero ni ningún segundo, tiré de carta. Y atención porqué me comí la mejor hamburguesa en lo que va de año (y más).
.
Era una súper hamburguesa!! (criterio personal de chica con estómago pequeño) Venía acompañada de una especie de lámina de pan con un líquido dulce, con un trozo de queso de cabra tan grande como la propia hamburguesa y de una memelada de tomate que... (OH)... nunca había probado nada igual. Era tan dulce... que me encantó!
.
Y si os gustan los vinos, también hay una amplia carta (no os puedo decir mucho más porque a mí no me gusta el vino).
.
Tema postres... mmm... muy bien también. Me comí una mousse de chocolate (podía haberse servido más fría, eso sí).
En este caso, le pongo a todo un ocho.
.
.
Valoración final: 8

Comida (variedad): 8/10
Comida (cantidad): 8/10
Comida (calidad): 8/10

Precio: 8/10
Servicio (personal): 8/10
Ambiente del local: 8/10
.

29 de gener 2010

Sentiment catalogràfic (només per a bibliotecaris)

Catalogar un llibre és un acte que, en el fons, tot bibliotecari adora (...).
Es crea un vincle afectiu entre el catalogador i el llibre com n'hi ha pocs! :-)
.
Alguns costen. Com més costen, més satisfactori és quan has acabat!:
.
.
I és súper insuportable quan algú diu:
.
.
Bon cap de setmana!
(demà, el restaurant de la setmana)
(Aquesta setmana he menjat la millor hamburguesa de l'any!)
.

28 de gener 2010

Jornada sobre les biblioteques de les institucions penitenciàries

Ahir pel matí vaig anar a la 2a Jornada de les Biblioteques de les institucions penitenciàries amb la Grelda i el Jofre, dos companys de la Facultat (bé, al Jofre ens el vam trobar allà.)
.
Estava organitzada pel Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Dep. de Justícia (la seu de la jornada va ser el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, que està al c/Ausiàs Marc, 40).
.
.
Tal com deia el propi programa, "...el programa del Departament de Justícia sobre treballs i prestacions en benefici de la comunitat com a mesures penals alternatives i del qual es poden beneficiar totes les biblioteques del Sistema Bibliotecari de Catalunya. Aquest programa facilita que les biblioteques acullin persones que han de complir una pena (de menys de dos anys) i que accepten realitzar-la mitjançant un servei a la comunitat a través de la biblioteca".
.
Us faig 5 cèntims de la jornada (es va poder seguir online).
.
Primer va haver-hi, com sempre, una presentació (Jesús Martínez Marín i Lourdes Reyes). Van dir (resumidament) que en 20 anys la cosa ha canviat molt i que un acord entre el Dep. de Cultura i el de Justícia és molt beneficiós.
.
Tot seguit va haver-hi una ponència i una taula rodona.
La ponència nava a càrrec de la Maite Comalat: "Directrius dels serveis bibliotecaris a Catalunya" [ella és co-autora de les Directrius per a les biblioteques de presó a Catalunya (en línia aquí)]. Va parlar de la importància de fer-se visible i millorar la qualitat de l'espai i les col·leccions... i també dels serveis a oferir (servei d'informació, dinamització cultural, alfabetització inf., internet...)
.
La taula rodona era de marc legal total.
Van participar-hi Miquel Àngel Esteban, Josep Vives i Juan José Subero (si us fixeu no poso els càrrecs de cap persona perquè llavors el post seria molt llarg i les entrades llargues, per estadística, se les llegeix poca gent! xD).
En aquesta taula rodona es va parlar del perfil majoritari dels "usuaris"(es veu que la mitjana de dies tancats suma a 2877, i això són 8 anys!).
També es va parlar de la integració d'aquestes biblioteques al SLPC (i de les facilitats i avantatges que això suposa) i que els hi posaran el Millenium.
I també que ara hi ha molts delictes que abans no ho eren, com conduir amb unes quantes copes de més. Llavors has de cumplir hores en favor de la comunitat, i alguns fan serveis bibliotecaris.
.
(sé que sóc simple explicant les coses) xD
.
Després vam fer una pausaaaaaaaaaa. No hi havia croissanets. No hi havia café. Però bé, vam nar a un bar prop d'allà que per fora semblava cutrillu però els entrepans estaven requetebons (o serà que teníem gana??)
.
I després de la pausa, una segona taula rodona. Aquesta més guai (criteri propi). Era un recull de bones pràctiques! Us en faig un mini resumet.
.
-Anna Pérez (i un home anomenat Jairo) van parlar del Club de Lectura del CP Lledoners, i de lo gratificant que era.
.
- María José Gallinard i Laia Castell, van parlar de la dificultat per trobar indicadors de desenvolupament específics per l'àmbit de les biblioteques penitenciàries.
Perquè clar, les bib de presons són diferents (clar... tenen uns usuaris específics, un fons discutible, una xarxa informàtica amb moltes mancances...) i els indicadors que existeixen van més enfocats a biblioteca pública o universitària. I amb bons indicadors és poden prendre més decisions i guanyar visibilitat. Per tant, la solució que han proposat és la d'adaptar les que hi ha a les necessitats existents i buscar a nivell internacional (van parlar del model anglosaxó).
.
- Lluïsa Vidal va portar un powerpoint fet per un dels usuaris de la biblioteca i ens va explicar la relació del CP de Figueres i la BP de la mateixa ciutat.
.
- Nati Calvo ens va parlar de la relació de la presó de dones (Wad-RAs) amb la biblioteca Xavier Benguerel. Jo no ho sabia, però es veu que estan davant per davant.
Resulta que en aquest centre també hi ha mares amb nens (de 0 a 3 anys) i un dels projectes ha estat la creació d'una bebeteca i el projecte de Nascuts per Llegir. I més coses que aniran fen al llarg del 2010 (tallers, xerrades...).
.
- Després Sílvia Ferrer i la CePSE (la central de préstec i serveis especials del Dep. de Cultura)
.
- I finalment va començar a parlar l'Andreu Sulé... però jo vaig haver de marxar...[(O_o) --> es que havia quedat per dinar i després tenia un exàmen xD]
.

27 de gener 2010

El arte: conversaciones imaginarias con mi madre (Juanjo Sáez)

Juanjo Sáez és un autor gráfico nacido en el 72. Lo descubrí con ARROS COVAT (ya sabe mal descubrir un artista con su paso a la televisión, pero en el 90% de los casos suele ser así...).
.
El otro día en la biblioteca encontré uno de sus libros: "El arte: conversaciones imaginarias con mi madre" y me ha gustado mucho! ^_^
Tal cómo dice la propia contraportada, es una mezcla de ensayo, autobiografía y novela.
Creo que el libro es genial porque intenta mostrar el arte tal cual.
Son varios capítulos. Algunos hablan de tipos de arte y tendencias, mientras que otros se centran directamente en un artista (no sin contextualizarlo debidamente).
.
Aquí un episodio autobio del propio libro:
.
.
Lo que me ha gustado es su forma de verlo y explicarlo todo.
Transmite un punto de vista simple del arte (y por extensión, de la vida), fácil de entender para todo tipo de público (por eso el libro se llama "conversaciones imaginarias con mi madre")
.
De verdad, se lee en poco rato y ganas mucho. ¿A qué esperas para buscarlo? :-)
.

26 de gener 2010

Les bessones a St. Clare's

Avui us faig memòria d'una de les mítiques series d'animació japonesa que van omplir les tardes de la nostra infància.
Suposo que n'hi ha centenars que són molt més conegudes, però no m'agrada que les bessones caiguin en l'oblit!
.
Com moltes altres sèries de l'época, només consta de 26 episodis (ho recordava més llarg!).
.
.
Esta basada en una de les col·leccions de la mítica Blyton ("Los Cinco").
De fet Blyton tenia suposo que alguna fixació amb els internats, ja que té tres col·leccions de temàtica similar.
--> Tan similars, de fet, que inclús tenen noms iguals. He buscat si els llibres estaven a la biblioteca (doncs m'han entrat ganes de llegir les novel·letes) i m'he trobat amb títols com "Cinquè a Santa Clara", "Cinquè a Torres de Malory"... o "Segon curs a Santa Clara", "Segon curs a Torres de Malory".
No he mirat massa en profunditat... espero que tinguin la col·lecció sencera, perquè sinó tindré un disgust (i ara no tinc ganes de tornar a obrir el catàleg i comprovar-ho xD).
.
Blyton va tindre una vida una mica complicada, i, tot i que és una de les autores més llegides del món mundial (la cinquena!!), també, segons llegeixo, s'ha criticat molt el tipus de literatura feta, doncs sempre repetia les mateixes fòrmules (i jo penso: si funciona, perquè canviar? :D)
.
Tot aquest rollo l'estic fent perquè l'altre dia vaig trobar per internet els capítols de les bessones. No hi són tots 26, però si la gran majoria... i m'ha encantat tornar a veure alguns capítols!.
Mireu l'opening:
.
.
Transmet molta felicitat! :-)
La història és molt senzilla: són dues noies (en català, la Patricia i l'Isabel) que són enviades a un internat a estudiar. Elles tenen un caràcter una mica capritxós (provenen d'un ambient pijillu) i al començament l'únic que volen fer és escapar-se (típic).
Una és més bona nena i responsable, mentre que l'altre és una mica més boja. Però les dues tenen un graaaan cor i són amigues de les seves amigues (típic). De seguida s'adapten a l'escola.
.
La veritat és que el centre on estaven era súper macu. Et venien ganes de nar a viure en un internat jiijijij
.
.
Curiositat: l'esport que practiquen les noies a l'escola és el "lacrosse", que la pròpia Blyton jugava en la seva infància.

Algunes cobertes [antigues i modernes]:
.
.
♫♪
... Som les bessones O'Sullivan, gran esportistes i bones germanes; la nostra vida és apassionant: som aixíííí... l'alegria és el nostre objectiuuuu, acompanya'ns i et divertiràs... ijijij
.

25 de gener 2010

Felicitats Uri!

Hi world!
.
Ostres, tenia una entrada preparada per avui però l'he passat a demà perquè... avui és el cumple de l'Uri i li vull dedicar una entrada ^_^!
.
L'Uri és el meu millor amic. Avui fa 28 anys i "ja és tot un home", però jo el conec des de que teníem 3 anys!
I amb més de 20 anys d'història, es pot dir que sabem bastantes coses l'un de l'altre... ens hem vist tristos, contents... ens hem enfadat, hem viatjat, etc etc etc (és que 25 anys dóna per molt)
.
I tot i que tenim mil fotos junts a mil llocs i situacions diferents, jo li regalo uns dibuixets d'última hora (són tan de última hora que no he ni esborrat el llapis -- No trobo la goma!) [Ho sentu Uri! estan fets a lo cutre com sempre, però espero q t'agradin xD]
.
1- Tot i ser ja adults responsables, seguim vivint en un pis d'estudiants. Jo comparyeixo armariet de cuina amb ell:
.
.
2- Quan ell porta el cotxe, a mi m'agrada seure al davant amb ell:
.
.
3- L'Uri és un crak en moltes coses. Rollu artista. I una de les seves facetes és com a compositor. Fa cançons, però no sap tocar cap instrument (bé, una mica la guitarra i aquestes coses), per això ho fa amb el pc. Però li queda molt bé! S'inventa melodies i lletres, i si necessita una veu de noia per a la cançó, em diu que canti. A mi em fa vergonya però ens ho pasem bé. I també dibuixem de manera similar. Ara estem fent un còmic junts!
.
.
4- Amb les pel·lícules a vegades no ens posem d'acord. Normalment sempre ens han agaradat el mateix tipus de pelis, però al anar fent-nos grans també hem canviat una mica. Jo tiro més als drames, i ell a les coses que presentin tecnologies visuals innovadores i avançades (més o menys)
.
(Pd. La "foto" està feta al sofà, però ens tapem amb mantes perquè al pis hi fa fred)
.
Uri! Felicitats!
.

24 de gener 2010

La(s) peli(s) del domingo: Infectados, Sin City y La cinta blanca.

He decidido cambiar el título de la sección y cada semana habrá "La peli del domingo" (ésto sólo pasará con los restaurantes del sábado y las pelis del domingo, porque si adopto el plan para cada dia, se perdería emoción xD).
.
Como excepción hoy hablaré de tres. ¿La mejor? ¡Sin duda la última!
.
1- INFECTADOS (Carriers) [Àlex y David Pastor]
.
.
Esta peli es cómo Zombieland pero en plan dramático, sólo que en vez de haber zombies, hay virus. Por lo demás es todo lo mismo (un coche, 4 personas, problemas,...).
Es una buena película y merece ser vista (además que los directores son catalanes) pero tampoco pasará a la historia por ser una peli especial.
Aún así, produce angustia. Algunas escenas provocan lágrimas. Hay tensión. Es realista.
.
2. SIN CITY (adaptación del cómic de Frank Miller)
.
.
Comentario personal: ¡que horror!...
No puedo ser demasiada objetiva, I'm sorry. Sé que a mucha gente le encanta esta película y que algunos la tienen en su top ten.. pero es que no me atrae nada.
Mientras la veía pensaba "dios, ésto no se acaba nunca..."
Estéticamente no puedo criticarla... consigue muy bien su propósito (ser fiel al cómic). Es innovadora y rompedora, no lo negaré... pero bffff. Para mí el argumento me sobra... De hecho, tampoco es el típico cómic que me apetecería leer...
¡Yo soy más de dramas!
.
3. LA CINTA BLANCA (Das Weiße Band) [Michael Haneke]
.
.
Obra maestra. Desde ya.
Se estrenó la semana pasada en nuestras pantallas... y téneis que verla, esa sí.
Rodada en blanco y negro, nos explica la vida de una pequeña comunidad alemana antes de la primera guerra mundial.
La peli provoca malestar en cada minuto (moral, pecado, religión, castigo, sexo, culpabilidad) y cada palabra esta puesta en el diálogo por razones concretas. Es una peli dura.
(lo único posiblemente criticable es que a veces puede hacerse un poquito lenta).
.

23 de gener 2010

Compres de Gummy, Pimkie i Women Secret :P

Per fi he anat a les rebaixes :-) (wenu, va ser ahir).
El cas es que molta cosa tampoc vaig comprar (i de fet, poca cosa era de rebaixes). El meu objectiu primordial era clar: necessitava uns nous auriculars. Aquesta última setmana anava amb això:
.
.
A mi és que no em duren gens.
Fa cosa d'un mes vaig nar al MediaMarkt de Sant Cugat amb els del pis i vaig veure uns molt monos, de colors. S'anomenaven GUMMY, i no me'ls vaig comprar perquè vaig pensar que no em farien falta encara. De fet, al llarg de l'any en compro molts, i m'és igual la qualitat, perquè tots se'm trenquen... per això últimament els compro de bazar oriental. Bé, els de la foto me'ls vaig comprar al desembre, FNAC, 16 eurakus.
.
I jo volia uns GUMMY... I ha costat! no els venen quasi enlloc! I quan per fi vaig trobar-los, va ser al Pixmania i a un preu lleugerament superior del MediaMarkt (10'25; els havia vist a 9'95). Però ¡problema! només estaven en lila (foscos, molt normalets) i roses (pff).
Em vaig posar un límit: si en 15 minuts no trobava res millor, tornaria i em compraria els liles.
.
I llavors... vaig recordar el BAZAR KARAN! Segur que algún cop hi heu estat. N'hi ha dos i es caracteritzen perquè és un (únic) home qui fa les gestions econòmiques (=cobrar) i té a 5 o 6 noietes mones atenent (les noies solen ser d'aquí). Em sembla una botiga molt machista, però sempre tenen preus molt bons (és el millor lloc físic de Barcelona, crec, per comprar DVD/CD verges).
.
I allà vaig trobar GUMMYs de tots colors! (menys el verd, que era el que volia). I PER 5'30 eurus! I ara tinc això:
.
Bé. Un cop resolta la necessitat primària, vaig anar a altres necessitats.
Una parada obligatòria (per mi) és l'Oysho i el Woman Secret (m'encanta ^^). I atenció noies! ara al WomenSecret tenen productes de la HORMIGA ATÓMICA!:
.
.
Però com sempre, caríssim. L'Atom Ant no dormirà amb mi aquesta temporada...
.
El que si que vaig fer va ser comprar-me mitjons. M'agraden molt les tirades que fan! (però res supera als de llops i caputxetes, tot s'ha de dir!):
.
(hipopòtams i ocellets tipu Twitter)
.
Finalment, un parell de samarretes:
.
.
- Una posa en molts idiomes "Trust your instinct"; i l'altre, de la mateixa col·lecció, posa en molts idiomes "Don't stop dreaming". Són del Pimkie.
Tant una com l'altra m'agraden molt el missatge que donen (i sobretot, que estaven a 4'95) :-)
.
Ara ja només em falta comprar una nova motxil·la... aviam si aquesta setmana puc fer una escapadeta al Decathlon!
.

Restaurante de la semana:Tan-taran-tan Blau

Bueno, antes de empezar, aclarar que aunque el restaurante se llame oficialmente "Tan-Taran-Tan Blau", lo del BLAU no sale ni en el rótulo de entrada ni nada! :P.
Mirad (foto sacada de salir.com):
.
.
Se trata de ¡cómo no! un restaurante italiano. Bueno, podríamos decir "de inspiración italiana". Está situado en el barrio de Sarrià (Capità Arenas, 62).
.
No es para nada un restaurante fuera de lo común, o sea que si no estáis por la zona, tampoco hace falta que os despalcéis expresamente [es que no está nada céntrico!]. Aún así, se come bien, y el personal es muy agradable.
.
A destacar a su favor diré que tienen un gran surtido de crêpes como postre. Yo me comí una de dulce de leche que estaba muy buena (¿a caso hay crêpes de dulce de leche malas?). Y también tienen mucha variedad de platos, a buenos precios.
.
Conclusión: si estás por la zona de Sarrià, no dejéis de ir porque se come bien y os atenderan bien :-)
.
.
Valoración final: 8

Comida (variedad): 9/10
Comida (cantidad): 7/10
Comida (calidad): 8/10

Precio: 8/10
Servicio (personal): 8/10
Ambiente del local: 8/10
.
Por cierto, esta semana he repetido en La Tagliatella.. ummm... es que me encanta! :D Esa salsa de noci e gorgonzola me vuelve loca (pero, joder, como llena!) ^^
,

22 de gener 2010

[ZzZ]

(Avui no em busqueu massa)
Me'n vaig a dormir amb trenta mil coses pendents. Demà serà un altre dia!
{Nota mental] : [Necessito uns auriculars nous] v_v
..

21 de gener 2010

TSO

Hi ha assignatures que no m'agraden. Això li passa a tothom.
Però hi ha assignatures que odio a mort, i una d'elles es TSO [Teoria i Sistemes d'Organització, o algo així].
.
L'odio més que res perquè és rollo economia i, ni m'agrada ni l'entenc. A mi m'és igual un fluxe de caixa, un VAN, un TIR o un punt mort.
Lo pitjor és que és una assignatura de primer i són d'aquestes que ja van amb el pack de "sense docència".
.
L'any passat vaig ser una mica insensata i vaig passar d'ella completament. No vaig nar a cap de les dues convocatòries (aquella frase típica de... "ja ho faré l'any vinent"). I l'any vinent què? rien. I aquí estic. Ara, són les 5. Això es publica sol i jo estic dins una aula fent el ridícul!
.
Ridícul perquè només hi ha 9 persones matriculades, i estic segura que tothom s'ho ha preparat bé. I jo, em miro les fòrmules i els exercicis i penso: que coi és això? No sé fer-ho!
Hi ha una altra assignatura que em costa força, i és la de bases de dades. Però jo bdd la veig en un nivell diferent, com més aprovable s'hi m'hi poso més en sèrio. Però TSO em fa patir una mica (he dit... una mica??)
.
.
Veig una situació futura i castròfica del meu futur inmediat... xDDD em sento com quan deia que jo mai podria fer el pràcticum perquè mai aprovaria catalogació...
.
Però bueno. De totes les professions que hi ha al món, he escollit ser bibliotecària [vaja, documentalista, sigui el que sigui el que això signifiqui avui en dia --> més del que la gent es pensa, això segur!].
.
Joder! hi he invertit temps i diners! Perquè tot té que sér tant difícil? Jo vull viure d'això! Vull alimentar-me de la meva feina! :-)
(peazo monòleg de poc interès que m'estic muntant jo sola)
.
Si torno a nèixer, em faré cuidadora de monstres, que segur que no han de fer exercicis econòmics!
.
.

[Marcapáginas] Odense Centralbibliotek

Siempre digo que me hace mucha ilusión cuando alguien piensa en mí y me da marcapáginas. Me da igual si son bonitos, si son cutres, si estan arrugados, si pone una fecha de devolución (o treinta fechas de devolución) o si ya los tengo. Me da igual porque con lo que sea, yo soy feliz! ^^
.
El caso es que el otro día, una amiga me dió estos ejemplares:
.
.
Tienen un reverso en común (el de arriba) y por el otro lado son diferentes.
Son de la Biblioteca de Odense, que es la tercera ciudad más grande de Dinamarca (después de Copenhague y Aarhus).
.
El siguiente es el verso y el reverso del Servei de Biblioteques de la UaB (no es que sea nuevo, pero para mí, sí):
.
.
Y ya por último os dejo con un clásico:
.
.
Y si digo clásico es porque para mí ya lo es! El Ayuntamiento de Cerdanyola ya hace algunos años que edita, cada seis meses, estos marcapáginas con programación cultural. Me encantan porque siempre tienen colores muy vivos (verde fosforito, naranja, verde pasión.. :P).
.
El de la UaB y el de Cerdanyola lo tengo repetido varias veces y si alguien está interesada/o os lo puedo mandar (ya sabéis, al mail de siempre: eliramirez82@gmail.com).
A ver si pongo un poco más al día esta pequeña sección de marcapáginas, que sé que algunos tenéis linkado solo este tag y os debe parecer que casi nunca pongo nada nuevo!
.

20 de gener 2010

Dimbo!

Ja sé que estic una mica pesadeta amb el tema dels dibuixets i els còmics (és que és una de les poques coses que se'm donen més o menys bé...) (heu vist el que vaig penjar ahir? ^^). Po bé. Avui no posaré dibuixus meus, sinó els d'una altra persona (un tal S. Llorens).
.
Fixeu-vos! És genial! El descobriment de la setmana!
.
.
La llàstima? que no actualitza!. I no n'hi ha masses, és una pena!
Vull més Dimbo! (aquí, tots).
.

19 de gener 2010

[Dibuixitus] Tècniques per fugir d'una classe avorrida (!)

L'altre dia vaig trobar uns dibuixos que em van fer riure. No els recoradava pas!
.Per raons òbvies, no puc ni diré el nom de la classe on estàvem... però teníem ganes de marxar (coses que passen!) :-)
.
Els dibuixos, com sempre, estan mal dibuixats (però el que compta -en aquest cas!- és el contingut) ^^:
.
1- La Marta Batet i jo, a classe (diplomatura)(va haver una época que anàvem a moltes classes juntes i hi ha molt de material gràfic.. molts súper herois, molts extraterrestres...) xD
(Si porto bufanda és que feia rasca)
.
.
2- Voliem marxar de classe sense que ningú s'adonès. El plà era el camuflatge:
.
.
3- I, el pla alternatiu, dissimular una tos forta:
.
.
Són bones tècniques o no? ijijij
.

Camboya, tierra de esperanza [Cambodja, terra d'esperança]

El otro día, aprovechando que estaba en el CaixaFòrum para ver la exposición de FotoPres'09, ví también la exposición temporal de Camboya en la planta baja (también ví la de Cosmètica Dogmàtica, pero no me gustó tanto como para hacerle una mención a parte).
.
.
FotoPres es una buena exposición, pero esta no se queda corta. Creo que incluso me gustó más... pq FotoPres te deja dolor en el cuerpo, en cambio ésta, (como bien su nombre indica) esperanza. Sí! Color y vida.
.
Pero no es para nada una exposición feliz... o al menos, objetivamente...
.
La pregunta es... ¿Qué sabemos, de Camboya?
La mayoría de nosotros -y me incluyo- no sabría situarla con exactitud en un mapa.
.
Camboya es un país del sudeste asiático que llevaba más de treinta años en conflictos. Ahora ya hay paz, pero las secuelas son fuertes. Seguro que el nombre de "POL POT" os suena.
Desgraciadamente, es mundialmente conocido por ser el país con más minas antipersona enterradas bajo el suelo (40% del territorio!!!!). Y resulta que los estudios MÁS OPTIMISTAS calculan que aún hay unas cinco millones para desactivar (!) y eso significa que hay una para cada tres habitantes.
.
.
La exposición consta de unas fotografías magníficas (Gervasio Sánchez) y de unos vídeos documentales emitidos uno tras otro en una pantalla en el centro (Oriol Gispert).
He de reconocer que me quedé un poco embobada con los documentales, y que de Camboya no sabía casi nada. Salieron varios testimonios (adolescentes mutilados a causa de las minas pero orgullosos de su país y con ganas de tirar adelante, bailarinas que intentaban recuperar las costumbres prohibidas durante la dictadura...)
.
.
También aparecía una família de muchos miembros que vivían de la venta del maíz: lo recogen DOS veces al año y venden un montón de kilos de producto por 200 euros (400 al año, pues) y con éso vive toda la família y se cuida a la madre enferma. En ese mismo documental se oía esta conversación:
.
- (niña) Hoy he soñado con sacos llenos de ropa
- (padre) Porque sueñas con ropa si no tenemos casi ni para comer?
.
La exposición estará allí hasta el día 28 de febrero. Creo que vale la pena, pero para ir y estar un rato, ver las fotografías, leer las explicaciones de cada foto y sentarse a ver los documentales. De verdad que no son minutos perdidos.
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails