08 de desembre 2010

Petons de diumenge (Sílvia Soler)

L'altre dia (bé, fa molts i molts dies) vaig anar a la Biblioteca de la Barceloneta, com a usuària. El cas és que quan ja em disposava a marxar, vaig veure un llibre que em va atraure: PETONS DE DIUMENGE.
.
M'agradava el títol, em va fer gràcia, me'l vaig emportar.
La veritat és que no n'havia sentit a parlar, tot i que va ser premi Prudenci Bertrana (pausa: Prudenci Bertrana era un escriptor que va escriure Josafat, una mena de Jorobado de Notredâme a la catalana, a la catedral de Girona, interessant de llegir!) (fi pausa).


Bé,
Petons de diumenge va d'una dona que es diu Valèria Isern. Quan comença el llibre ja se'ns diu que està ben malalta, càncer terminal. La Valèria és una dona molt gran i el que explica en aquest llibre és la seva vida.
Realment, no hi ha cap gir argumental inesperat ni cap situació que t'obligui a llegir un capítol més. No. Però enganxa. Transmet. Petons de diumenge és una història com la vida mateixa, sense més.
.
La seva joventut (la de la protagonista) va estar enfonsada pel franquisme (aquella época tan gris de la nostra història), tot i que això no impedeix que pugui anar a la universitat a estudiar arqueologia o que es casi amb aquell home que tant estima però que potser no li convé.
.
Citació:
Amb Petons de diumenge, Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de dones que durant la dicatura van fer petites rebel·lions personals intentant ser felices en un temps en què estimar-se era pecat.
.
Ah! i els petons de diumenge són els petons que es fan els dies de festa...petons que no es podien fer cada dia (moral catòlica de l'època).
I ah! l'escriptora -ho acabo de descobrir- és la germana del Toni Soler.

Entrada relacionada: referència bibliotecària dins del llibre

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails