22 de setembre 2010

L'onada (Morton Rhue, Stefani Kampmann)

Fa quasi dos anys, vaig veure una peli que es deia "La Ola" (Die Welle) (podeu veure el que en vaig dir).

Em va impactar molt. Va d'un professor d'institut que prova de explicar que significa un règim totalitari i per fer-ho, fa un experiment.
En pocs dies mig institut vesteix la mateixa camisa blanca, utilitza el mateix símbol per identificar-se i la mateixa salutació quan es troben a companys pels passadissos. La situació s'escapa de les mans i comencen a haver-hi problemes, marginacions, actes de violència urbana...
Tothom rebutja el que va passar a Alemanya però ningú podria assegurar que una cosa així no pot tornar a passar. L'èsser humà és vulnerable.
El pitjor de tot es que està basat en un fet real!
.
El cas és que l'altre dia vaig agafar el llibre de la biblioteca. Bé, no és una novel·la com a tal, sinó una novel·la gràfica. Un "còmic".


En 1967 Ron Jones, un professor de secundària nord-americà
va ser incapaç de fer entendre als seus alumnes com va ser possible que
el poble alemany es deixés endur per la barbàrie nazi.
Els mitjans docents tradicionals no van funcionar i, per solucionar-ho, va
idear la realitzaciód'un experiment sociològic. Aquest consistia a simular el
naixement d'un moviment autoritari
basat en la disciplina al que va anomenar “La Tercera Onada” i al qual
va fer participar els alumnes sense explicar-los les seves veritables intencions.
Per a la seva pròpia sorpresa, l'assumpte va funcionar terriblement bé,
els alumnes es van implicar fins a límits insospitats i les conseqüències se'ls
van anar de les mans en tan sols una setmana.
Tant els pares com la resta de professors van exhortar Jones a posar-hi fi i
aquest ho va fer donant una veritable lliçó que segurament
els estudiants no oblidaran mai.

En poques pàgines no es pot arribar a la profunditat que ens aporta la película (o la novela orginal) pero bé, ens en podem fer una idea. També cal especificar que la novel·la gràfica és molt més light i menys dramàtica.
Resum: val la pena!

3 comentaris:

Pilar Campos ha dit...

L'any passat la vam veure els "treballadors" de la biblioteca... vam acabar creant un moviment per identificar-nos entre nosaltres. És una pel·lícula massa impressionant per a que gent impressionable la vegi :P

Eli Ramirez ha dit...

jejejeje sí... realment és bestial. El còmic és més fluix. No té, almenys, el mateix final que la peli...!

Atelier el grajo restaurador ha dit...

si, oí en su momento hablar de esta peli y todo un estudio sociológico alrededor en los festivales a los q iba.
Al fin y al cabo, el hombre es el único animal q tropieza 2 veces con la misma piedra,no? (y hasta 3...4... 599999....)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails