A vegades veig el món com un gran mar. Un mar amb zones de coral, zones de coves de pirates submergides, taurons, meduses, peixets de colorins...
.
.
A mi m'agrada de tant en tant posar-me dins una peixera. És pràctic veure-ho tot des d'una prespectiva protegida. Que un tauró se'm vol cruspir? no passa res: no podrà traspassar el vidre que ens separa!
.
I si vull sortir a investigar el mar, doncs no passa res: surto... nedo... veig... i sempre estic a temps de tornar a la peixera :)
.
Pd. La del dibuix, sí, sóc jo, ja sé que porto banayador de noi (pantalonets).. però és que simplement la versió eli-bikini no em venia de gust fer-la!
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada