A les 4 de la tarda estava a la Barceloneta sota un cel que cremava neurones. Com que no sóc de platja (i menys sense roba de platja) he optat pel parc de la Ciutadella.
Sota l'ombra d'un pi m'he posat a llegir i de cop...
Em pregunta l'edat i li dic 24 (d'acord, tinc 27 casi 28.. però, eh, qui ho diria? em conservo súper bé! xDD). Llavors s'ha sorprès (si ell sabés!) i ha raccionat dient: "ah si! tens dues canes, et crec!"
(molt bé, noi) xDDD
.
Quan un desconegut et parla -ja sigui al tren, parc, on sigui-, es provoca una situació incòmode. Bé, almenys per mi. Ma mare quan va amb tren o quan fa cua al supermercat parla amb tothom. Jo no sé. Bé, tampoc comparem entorns ciutadans amb entorns de poble...
.
El noi m'ha preguntat si em podia fer trucs de màgia. Jo he sigut ben sincera: "si ho fas per demanar-me diners, no en tinc, eh!" però tot s'ha arreglat quan m'ha dit que no ho fa per diners, que ell en realitat és mag i que només ha de bufar per treure bitllets de 500 de sota la mà.
.
El cas és que, m'ha acabat fent trucs de màgia amb cartes.
Jo sóc curteta i no els pillava massa, però el noi m'ha explicat el truc i mira, ara ja sé trucs de màgia ^^'
.
I al cap de mitja horeta, tal com ha vingut, ha marxat.
El món és ben curiós!
Començo a pensar que visc a le fabuleux monde d'Amélie Poulain.
.
2 comentaris:
Ah... llegir a l'aire lliure, en solitari. Per què m'agrada tant la idea i per què no la poso en pràctica mai?
Curiosa la història... però si el nano es pensava que era normal tenir canes als 24... que s'ho faci mirar! XD
jejeje
jo crec que el noi ho ha dit per dir algo, per fer la gràcia...
:P
:-)
Publica un comentari a l'entrada