30 de novembre 2009

Dos pelis

Los fines de semana siempre intento ver alguna peli o capítulo de algo... :-) Hoy os hablo de dos:
.
El niño con el pijama de rayas [The boy in the striped pyjamas]
.
.
No se puede decir nada que no se haya dicho ya.
La peli (dirigida por Mark Herman) es igual que el libro (escrito por John Boyne). Es decir, a veces, con las adaptaciones cinematográficas de algunas novelas nos encontramos con versiones xungas, mal hechas, recortadas a más no poder y con pocas similitudes con su versión de papel.
No es el caso del niño rallado.
La peli es una copia muy fiel al libro, sin saltarse nada y sin incluir casi nada.
En definitiva: si el libro os gustó, os gustará la peli.
.
Ahora que lo pienso... hace mucho que debería haberla visto! xD
.
Pérez, el ratoncito de tus sueños
.
.
¡Que mala! ¬¬
No la veáis... la ví con mis compañeras de piso y la nota media no llega a cero.
La película, dirigida por Juan Pablo Buscarini, explica el secuestro del ratoncito y la salvación por parte de dos niños (a quál peor).
.
El argumento no tiene "suc". Es sosa, mala, horrible. Los personajes són todos muy cutres, y los actores..... bueno, tampoco ellos no tienen la culpa del papel que les ha tocado hacer.
Además la animaciones estan hechas fatal, sin realismo, sin escala proporcional...
.
Yo lo digo en serio, esta peli no gustará ni a los niños (público objetivo). Es una película extremadamente lenta que te hace perder las ganas de ver el [previsible] final.
Ah! Y me olvidaba también comentar que la BSO es de las peores que he escuchado. La música que acompaña a las escenas es cutre-cutre, molesta. Empeora.
.
Lo peor de todo? Todo. Incluso el proceso de los dientes caídos: el ratón deja una moneda, coge el diente, y lo lleva a su fábrica. Allí convierte los dientes en perlas (blancas y redondas perlas). Finalmente reúne un montón de perlas y se las lleva a un amigo joyero (humano) a cambio de unas pocas monedas (calderilla). Esas monedas son las que luego Pérez deja debajo la almohada de los niños.
Moraleja? Yo quiero ser joyero y tener a Pérez como amigo! esta claro que el se forra es él y encima lo pintan como un buen hombre! Explotación!
.
EDITO: ¡UN MOMENTO! ESTA PELI GANÓ EL GOYA A LA MEJOR PELÍCULA DE ANIMACIÓN DEL 2007???? no entiendo a este país...
.

29 de novembre 2009

Coses que passen per Lloret (I)

Mai dedico entrades al meu poble (o quasi mai) i ho hauria de fer més sovint.
.
Lloret no és el millor poble del món (tot i que aposto que puc trobar a 100 italians que ho afirmin) (és broma) però és el meu poble. El poble on he crescut i he viscut.
Sovint estic desconectada del que hi pasa, però gràcies al Google Reader i el seguiment a tota mena de canals de notícies relacionats amb el poble, puc seguir-ne l'actualitat diària!
I com que avui és diumenge i estic per Lloret... doncs entrada dedicada al poble. Ale!
.
M'he quedat una mica flipant amb aquesta fotografia:
.
,
És, com es pot comprovar, un cotxe entrant a una zona infantil de gronxadors. A plena tarda i amb nens jugant! per sort, no hi ha hagut cap ferit.
A l'agost passava cada tarda per aquest parc. Si us fixeu, veureu un petit edifici de color clar: es tracta del "Puntet de Fenals", punt d'informació juvenil on vaig treballar fent una substitució.
.
La següent cosa que volia dir sobre Lloret té més repercussió polèmico-mediàtica.
Resulta que la Generalitat vol fer una carretera per unir l'autopista C-32 amb la població. Això està bé... si no fos que la volen fer passar per mig de Sant Pere del Bosc! Al costat del mític monument modernista de l'àngel (innaugurat al 1904 en honor de Mossèn Cinto Verdaguer).
Sant Pere és... un paratge únic per als lloretencs! Bosc per buscar bolets, bosc per anar-hi d'excursió i fer gimcanes... el Santuari, l'ermita... no volem una carretera per allà al mig!
.
Total, que s'estan recollint firmes (dijous se'n va parlar a Catalunya Ràdio) i si us voleu unir a la causa, també hi ha un grup Facebook.
.
Us deixo amb un recull d'imatges de l'acte públic d'ahir a la plaça de l'esglèsia (fotos: SOSLloret):
.
.

28 de novembre 2009

Atenció, noies!

Ahir vaig anar al Woman Secret per aprofitar un val de descompte de 6 euros que tenia (només heu de fer-vos del "Club WOW" i ho rebreu pel vostre aniversari!) i vaig veure que hi havia la nova col·lecció nadalenca...!
.
Val, sí, el Women'Secret i l'Oysho tenen col·leccions de roba interior que no són massa aptes per a butxaques en temps de crisi però... ai, són tan mones! Vaig acabar comprant-me una cosa de la subcol·lecció "Xmas Cookies".
.
.
Aprofiteu per anar-hi i fer-vos un regal a vosaltres mateixes, ja que a més, no només hi ha roba interior i pijames, sinó que també hi ha motlles per er galetes, imans de nevera, pots metàl·lics per la cuina...... huuuuuuuuum! m'encanta!!! ^__^!!
.
.
Per cert, aprofito per enllaçar-vos dues entrades que he fet en dos blogs (qualsevol podria dir-me que perdo massa temps amb el blog, però que voleu que hi faci, m'encanta, m'ho passo bé, i la vida és curta i l'hem d'aprofitar per fer allò que ens vingui de gust en la mesura que ens sigui possible, no???) :-)
.
.
(aquest últim és una adaptació de l'entrada que vaig fer fa uns quants dies aquí)
.

27 de novembre 2009

Els Pets

Avui, recomanació musical d'un grup que ja coneix tothom però que mira, mai està de més: Els Pets.
.
Estic segura que a tothom li agrada, com a mínim, una cançó de Els Pets (podria dir el mateix de Sau, o Sopa, o Lax'n'busto... però mira, he començat per ells!).
.
Els Pets són un grup que va començar a tocar fa una bona pila d'anys (1985) i que al començament no apostaven ni per a ells mateixos. Però les coses els hi van sortir bé. També s'ha de tenir en compte que van inciar-se en una época en que el català necessitava grups així per reafirmar-se, i que ells al començament feien un tipus de música més reivindicatiu que no pas aquests darrers anys, que s'han tornat més melancòlics (i a mi que m'encanta :D). De fet, no només han canviat l'estil. Es nota que s'han fet grans, tot i que sempre hagin volgut mantenir-se en estat de Peter Pan (sobretot Lluís Gavaldà). Les seves lletres i la seva manera de fer i cantar.
I amb els anys també s'han perdut "les llufes", unes noies que acompanyaven el grup a les gires (i en algunes cançons també canten).
.
No és la meva màxima intenció fer un copiar-pegar de la història del grup, ja que per això existeix precisament la seva plana web (molt curradeta i complerta, aneu-hi!), però si em prenc la llibertat de citar els seus discs -per ordre cronològic- i recomanar-vos (sempre des-del-meu-punt-de-vista) les millors cançons. De fet, sobretot en els primers, les meves recomanacions són les conegudes, les que són obligaòtories de conèixer ^^!
.
.
Maqueta (1985) [aquest no el compto]
.
Els Pets (1989): D'aquest disc, crec que la millor cançó és la reivindicativa "No n'hi ha prou en ser català". El que fa gràcia és la prespectiva dels anys. Ells dien "et diuen que ets idealista i que el temps ja ho canviarà"... i potser sí, no? ...on són ara tots aquells crits i missatges?
.
.
Calla i Balla (1991): Es pot dir que amb aquest disc es van confirmar com a grup potent. 80 concerts en 4 messos i es col·loca entre els cinc més venuts de música en català. D'aquella época és el gran i mitiquíssim concert al Palau Sant Jordi que, juntament amb Sopa de cabra, Sangtraït i Sau van bàtre rècords: rècord europeu d'assitència a un concert en un recinte cobert (aviat és dit eh!!)
D'aquest disc cal destacar el "Tarragona m'esborrona", "S'ha acabat" (cançó de temàtica gay), i el súper "Vine a la festa!", que crec que faria aixecar a qualsevol del sofà!
.
Fruits Sex (1992): I un menja avellanes que quasi és un himne!
.
Brut Natural (1994): Disc català més venut de l'any. El grup ja estava més que consolidat, i cada cop eren més exitosos. Fins i tot la BBC en va fer un reportatge! D'aquest disc cal destacar "Jo vull ser rei" (mantenint encara la vena reivindicativa, com es pot veure) i una de les millors: "Segon plat" (massa vegades m'he sentit com un segon plat per no fer d'aquesta cançó una de les meves preferides.....................) buoh.
.
Vine a la festa (1995): Un recopilatori en directe.
.
.
Bon dia (1997): Aquest cd ja forma part de l'inici de la segona etapa del grup. 75000 còpies venudes i una muntaya de premis que es sumen a la col·lecció, entre els quals s'ha de destacar a l'àlbum no recopilatori més venut en rock català. El single (Bon Dia) ja és tot un clàssic, tot i que per mi no és de les millors. Potser jo del disc hi destacaria "Una estona de cel" (que és el que senti un home madur quan queda amb una joveneta), "Diguem que m'estimes encara que sigui mentida" (el que sempre vols sentir quan no ets més que un segon plat), o "Massa jove per fer-me gran", on crec que comencen a adonar-se que han de canviar el xip...
.
Sol (1999): A partir d'aquests, menys un, tots són mooolt bons! aquest àlbum s'iniciava amb un"Tantes coses a fer" (i massa poc temps per fer-les!), "La vida és bonica -però a vegades complicada-" (m'encanta!!) i "Cercles viciosos" (tothom s'enreda amb qui no toca!).
Com a punt personal m'agradaria també recomanar la de "No tornaràs". Trista i maca, ben real.
.
Respira (2001): Tocar el cel, això van fer!. Respira és un cd genial, d'obligada escolta! Fins i tot va ser inclòs en el Top-20 dels millors cd's de l'any a l'estat espanyol.
Totes m'agraden massa per quedar-me només amb una, però en destaco tres: "Noia de vidre","Hospital del mar" (que s'inicia amb un ritme accelerat a lo Pulp Fiction), i, com no, "Un món, dues classes de persones", que marca les diferències entre els turistes i els inmigrants.
.
Mala Cara (2002): Recopilatori
.
Agost (2004): No sé, però aquest cd no m'agrada massa... Potser en destaco "Pau", però amb pinces...
.
.
Com anar al cel i tornar: Últim cd publicat i triomf evident. Cançons com XL o Parla, trepidants i plenes de ritme sense perdre el toc melancoliós que tant els ha caracteritzat aquests últims anys. Torno a dir que em costa quedar-me només amb una, però potser trio "Espurnes de coratge" i perquè? doncs per la lletra. I tant i fa el que et pugui passar: si mantens la il·lusió i el coratge necessari, tiraràs endavant!
.
.
M'he oblidat comentar que pel mig van fer el "MUNTAT-HO BÉ", que va ser cançó de l'estiu a Tv3 (ara que, la que va fer Sau és més maca ^^).
Si heu aguantat fins aquí, us mereixeu un petit premi, i us deixo amb una de les millors :-)
.
.
Bon cap de setmana!
.

26 de novembre 2009

Restaurant de la setmana: Donizetti

Avui, el restaurant de la setmana! (he canviat el títol de la secció :D)
.
Aquesta vegada us parlaré d'un italià "dels bons".
Es tracta del restaurant Donizetti, a la cantonada del carrer Diputació amb Urgell (cèntric i fàcil d'arribar-hi)(Diputació, 137).
.
Què el fa especial? És per anar-hi amb gent a qui li agrada l'òpera. Bé, aviam, no és el meu cas (tot i que moltes de les musiquetes que sonaven, les coneixia... oh sole mioooooooooo) però és una opció a tenir en compte.
El local és petit i agradable. El sostre és de fusta (era un antic restaurant japonès) i les parets estan pintades amb colors càlids. A més, algunes de les llums estan decorades amb màscares venecianes.
.
El menjar està molt bo (el chef es diu Marcello). Em vaig cruspir uns gnoccis com feia temps que no tastava! I les racions eren justes per atipar-se bé, tot i que s'ha de tenir en compte que la meva panxa és petitona i s'omplena ràpid, això també (--> el meu criteri no és molt sòlid en aquest punt!)
.
Tornem, però, al tema de l'òpera.
Segons ens va comentar la pròpia propietària, al obrir aquest nou restaurant no sabíen quin nom posar-li, i llavors va aparèixer el senyor Roger Alier, amic d'ells, i els hi va recomanar dedicar-lo a l'òpera [Roger Alier es crític d'òpera -entre altres coses-, aquí podeu llegir més sobre ell: wikipedia]. De fet, hi dina molt sovint allà, i justament hi era el dia que vam anar-hi nosaltres.
.
Aquí veiem un exemple del reconeixement del restaurant en el món de l'òpera (el xef, la dona que ens va atendre, la Montserrat Caballé i el Sr. Alier):
.
.
La veritat és que hi vaig dinar molt a gust. I ah!! el postre... molt bo també! Eren uns canutillus de xocolata i per dins una crema de formatge súper suau i bona... mmm! I la presentació:
.
.
Més informació a la seva web!
.
.
Valoració final: 8'6

Menjar (varietat): 7/10
Menjar (quantitat): 7/10
Menjar (qualitat): 10/10

Preu: 7/10
Servei (personal): 10/10
Ambient del local: 10/10
.

25 de novembre 2009

Cosas que aprendo en clase (III): DaDaBik

Cuando alguna cosa sale bien, es guai (verdad universal simplificada a la mínima expresión).
.
El otro día entregué una práctica para la asignatura de "Administració de bases de dades". Para mí es la peor asignatura porque no la entiendo.. no estoy hecha para las cosas lógicas O_o. El caso es que teníamos que hacer una base de datos y todo iba mal. Muy mal. Pero la verdad es que tengo amigos que brillan como estrellas, y al final acabé pillando lo que teníamos que hacer, y como hacerlo. ¡Y me salió bien y todo!
.
La cosa era crear dos tablas (tablas? taules? tablas), una para profesores y otra para departamentos. Y hacer que las entidades se relacionaran. Dicho así suena simple... quizá lo era. Pero yo lo veía gris, jajajaj!

Usamos un programa llamado phpMyAdmin para crear y mantener la bd (base de datos). Luego teníamos que definir el tipo de datos y todo eso... Y finalmente lo pusimos en línia con un asistente llamado "DaDaBik".
.
(sí, le puse de nombre "UF: Universitat Fictícia"... acaso no lo es? :D)
.
Lo que me gusta más (bueno, me gusta ahora, cuando veo que funciona, clar...!) es que las búsquedas funcionan XDD... con pestañitas y todo eso.
.
.
En fin, no es lo mejor del mundo.. pero bueno.
La lástima es que me han puesto muy buena nota de la práctica pero en el examen saqué casi la peor nota de la clase, osea que mejor me lo miro más en junio O_o
... Boh, I dont' know... hay días en que me veo capaz de acabar la licenciatura y otros no. Pero me dejo llevar por la corriente, porque los días pasan y ya pronto será Navidad (y eso cura todos los males!!!!) y cómo no nos damos cuenta de que pasan los días, tampoco nos damos cuenta de que cada vez quedan menos días de clase para acabar el semestre.
.
Il fine giustifica i mezzi...
.

24 de novembre 2009

Jack Shepard

Mira, ja sé que parlar de Lost (Perdidos) a aquestes altures és irrellevant.
...Quan tothom espera amb espelmetes la sisena i última temporada, jo encara vaig per meitat de la tercera!!!! però ja vinc, ja vinc... :-)

Jo vull parlar de LOOOOST! però clar:
1) la gent que segueix la sèrie, ja s'ha polit les cinc temporades!
2) la gent que no la segueix, no ha aguantat fins la tercera!
.
Vull un amiguet que vagi al mateix ritme que jo per poder comentar els capítols!!
.
..Porto viciii jajajaa. He tingut un atac de Lost aquest cap de setmana (sol passar quan les obligacions et fan pal!) i m'he empassat una vintena de capítols.
.
I... tot i que el Sawyer sigui el Sawyer, per mi the best is JACK (el germanet gran de la mítica sèrie "Tots cinc/ Cinco en familia/ Party of five) :
.
.
He's the doctor. El que ho arregla tot. El que sap que fer en cada moment.
Jo vull un Jack per mi!
.

Marcapáginas: 4a Serie de la historia del marcapáginas

El otro día me llegó a casa la cuarta entrega de la colección dedicada a la historia de los marcapáginas, editados por "Punts Costa" (Olot) [Números 19, 20, 21, 22, 23, 24].
.
Como siempre, calidad excelente :-)
.
- Del 19 al 22:
.
.
- 23 i 24:
.
.
Agradecer el detalle de mandar, junto a los marcapáginas, uno de personalizado para desearle al coleccionista unas felices fiestas a él/ella y família [ya lo hizo el año pasado y seguramente otros años anteriores]. :-)
.

23 de novembre 2009

Aprende inglés: Daily vitamin (gratis)

Empezamos la semana con una de esas "recomendaciones gratuitas" que tanto [me] nos gustan.
Esta vez pero, no se trata ni de ver anuncios ni de intentar ganar duros a cuatro pesetas. It's only english.
.
No es la gran maravilla, pero para los negados del inglés like me, a lo mejor le sacáis un poco de provecho.
Se trata de las "DAILY VITAMIN" que nos ofrece la web de Ziggurat:
.
.
Ziggurat [English Services] es una empresa dedicada a la enseñanza del inglés. Hasta aquí, normal. Lo interesante es que, de forma gratuita y sin ningún compromiso, te puedes suscribir a sus vitaminas diarias de inglés, es decir: pequeñas lecciones variadas que llegan cada mañana a tu correo electrónico. Cortitas y de fácil digestión.
.
Ya sabéis que siempre intento probar lo que os recomiendo.
Llevo una semana suscrita y de momento me parece todo muy correcto. Las lecciones son cortas y se pueden leer rápidamente. Esto es importante porque, si bien a lo mejor sería más útil que fueran grandes parrafadas llenas de contenido, lo más probable es que no nos lo leeríamos al momento... y lo dejaríamos quizá para otro momento (que no se encuentra casi nunca..).
.
Hay una vitamina en inglés cada dia de lunes a jueves, y los viernes hay una vitamina especial en castellano.
.
Los temas son variados: vocabulario, expresiones, gramática, cultura... Por ejemplo, esta primera semana me he encontrado con varias aplicaciones, expresiones y ejemplos del verbo TO FALL.
.
Para que veáis un ejemplo de vitamina (y decidir si queréis o no suscribiros), os voy a copiar una, la primera que recibí:
.
Good morning everybody! I hope you had a great weekend.

As I said last week, there are LOTS of expressions with and uses of the verb to fall. This week we will review some more.

Today's expression with fall is: to fall short

It means: to not reach a certain level or to not achieve something that you were trying to do.

Example 1
The PSOE fell short of a majority in parliament.

Example 2
The company has fallen short of its annual objectives, which explains why its stock-market value has also fallen.

Enjoy the rest of your day!

.
Más o menos, tienen todas la misma extensión y estructura (saludo, esencia de la vitamina y un par de ejemplos).
Como ya he dicho, ésto no nos dará el First Certificate... pero mira, es gratis, es bastante útil, no requiere mucho tiempo, entra fácil, lo explican, se entiende bien,... o sea que... ¿porqué no?
.
Página web: http://www.ziggurat.es/index.asp (daily vitamin) [ah! no lo he dicho, pero se pueden consultar las vitaminas anteriores]
.
:-)
It's monday... smile!
Good morning and enjoy this week!
..

22 de novembre 2009

Lluvia de albóndigas [$k Lluvia de hamburguesas]

Ayer ví "Lluvia de albóndigas"
.
En realidad en España no lleva este título, sino que se ha traducido como "Lluvia de hamburguesas". Pero... hasta el 4 de diciembre no llegará a nuestras pantallas. Por eso ví la versión albóndiga. ¿¡Víste!?
.
.
Mi obligación es decir que vale la pena verla. Es simpática y entretenida.
Vale, no es la mejor película del mundo. No es Wall-E ni El Rey León.. pero cumple su función: entretener a toda la família (o a uno solo) [en EEUU está siendo taquillazo].
.
La verdad es que mi primera elección fue ver la segunda parte de Crepúsculo (New Moon = Luna Nueva)... pero la versión que tenía era muy mala y la borré al cabo de 7 minutos. No me apasiona la saga de los vampiros, pero supongo que habrá que verla en algun momento o otro (el libro primero me gustó, aunque la peli no...).
.
Pero "això no toca". Volvamos a las albóndigas.
.
Cloudy with a chance of meatballs (título original) nos explica la vida de Flint, un joven inventor desastre a quién no le sale nada bien... hasta que un día inventa una máquina para hacer que caiga comida del cielo. Mucha comida. El pueblo, acostumbrado a las sardinas, sufre entonces una transformación y una proyección internacional espectacular. Hasta que, claro está, las cosas se complican.
Pero no hace falta que os explique más. De hecho, el argumento es muy-muy simple.
.
Y aunque haya visto la versión albóndiga, debo decir que la calidad ha sido de las mejores [supongo que en 3D mejorará mucho más ^^]
.
He aquí algunas imágenes:
.
1. Flint es monísimo. Y más de pequeño! El típico niño raro de la escuela...
.
.
2. Comida y más comida. Desde un pueblo "helado" hasta pollos asesinos, pasando por las galletitas de la fortuna (puntazo) xD:
..
3. Y... los ositos de goma! ;-)
.
.

21 de novembre 2009

Esloultimo: mi primera vez

Cómo algunos recordareis, ya os hablé de la tienda "Esloúltimo".
.
Ayer, por fin, la visité!
.
Varias premisas: al final tenían razón algunos en el Facebook: lo de poder ir cada dos semanas a coger 5 productos era sólo para los que se registraron en la web antes del nosequé de octubre. Entonces, me ofusqué ... ¿pagar 5 euros para 5 productos?
Y se lo comenté a la cajera. Me dijo que mandaban invitaciones, que no me preocupara, que antes de que pasen los seis meses habré ido ya por lo menos tres veces más. (Bien) (Esperemos).
.
Por si acaso, procuré que los 5 euros desembolsados me salieran rentables. Esta fue "mi compra":
.
.
1- Desodorante ADIDAS (for woman) [200 ml]: me hizo gracia. Un desodorante siempre lo podrás usar (y además huele bien!). Llevaba un tiempo usando los de rolón (roll-on), y mira, me apetece volver al sprai :-)
.
2- Caldo de pollo GALLINA BLANCA, bajo en sal: Esto también me va muy bien. Además, soy "usuaria" de este producto (muy típico en pisos de estudiantes y tal).
.
3- Un zumo de fruta DON SIMÓN, sabor Tropical: Muy grande, enorme. ¿A quién no le apetece zumo?
.
4- Pastelitos de fresa: ¬¬ ... podías coger tres. El que no está, es porque está ya en mi barriga. Pero solo medio. No me gustó... tiene demasiado sabor a mermelada de fresa... Si lo sé, me pillo una cajita de "Ositos Lulú" o un paquete de OREOS. Da igual ya: a lo hecho, pecho. ¡Eso dicen!
.
5- MENTOS: Que nunca me fallan, soy súper fan ^^! Había también para escoger chicles.. varios tipos y modelos.
.
.
Más o menos ésto es todo. Había muchas cosas más. He ido con una amiga de la facultad y ella se ha cogido café y crema hidratante maquilladora (si hubiera sido sólo crema hidratante, me lo hubiera cogido...xD).
También había productos fríos (salsas, hamburguesas de atún, latas...), comida para mascotas y toallitas para bebés. Y así a destacar poco más.
.
Yo recomiendo la experiencia porque es divertido y curioso a la vez. De momento los 5 euros ya me han salido a cuenta... aunque sólo sea de forma circunstancial!
Otra cosa -- El apartado de "tecnología mirar y no tocar" no vale la pena... a lo mejor hay días que sí, pero ayer estaba todo amontonado y sin ninguna gracia... ni mirar, ni tocar, ni ver de lejos...
.
Y ah! podéis comprobar que el tamaño de las "muestras" no es pequeño!
.

20 de novembre 2009

Alguns dibuixets...

Ja els he posat al Facebook, però bueno, els posaré tb aquí al blog, pq ja que vaig crear l'etiqueta de dibuixosEli...
.
Són tots dibuixos fets a classe. La veritat, l'únic de profit que últimament hi faig es això (si podem considerar-ho "algo de profit").
No m'agrada cap de les classes que faig. Bé, no es que no siguin interessants, no vull dir això... però no em ve massa de gust. I omplo fulls amb dibuixos i més dibuixos. Alguns són cutres i d'altres potser no ho són tant. No ho sé. Tampoc no sóc cap artista ni tinc cap mena de formació, però quan dibuixo m'ho passo bé. És a dir, no és que m'ho passi bé, és com traslladar-te a un món diferent, el món dels personatges que estas creant.
.
Aquest primer es titula "La mort del llop" i bueno, és la Caputxeta que sent pena pel llop un cop mort. No està acabat, falta pintar el caminet i els arbustos...
.
.
Aquest segon és una mica xorra. Són uns monstres de colorins i un repartidor de correu aeri. Aquell mateix matí havia catalogat un llibre juvenil que era mig de ficció i mig de coneixements, amb explicacions d'un servei de correu aeri francès antic (parlava tb de Saint-Exupéry i la seva mort al mar mediterrani). És per això que el noi duu un casc amb un sobre dibuixat (i un sac plè de cartes)
.
.
I finalment, aquest últim. El menys currat i amb un marge negre massa gruixut, potser... però bueno. Tal com ja he dit al FB, m'agrada perquè somriu molt i el trobo un dibuix molt optimista. Està una mica "brut", però no passa res :-)
.
.
Avui després de treballar aniré a la botiga de les coses gratis (Esloúltimo). A la propera actualització us explico que hi he trobat i que m'he endut!
.

19 de novembre 2009

Millenium arriba a les biblioteques

I no, no parlo del Larsson!
.
La xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona ha canviat el seu programa de gestió i també el seu OPAC (el catàleg en línia, la pantalla on anem quan volem mirar si un llibre està o no a la biblioteca). Enrera ha quedat VTLS.
Vale, jo no sóc experta i no tinc una gran experiència al darrera, ... però el VTLS no és macu. És com un bloc de notas a lo grande.
.
Un bibliotecari fins ara veia això (imatge extreta del blog "Pizza y biblioteca"):
.
.
Veieu? un bloc de notes gegant.
No ens agrada!
.
Amb l'arribada del nou programa tot és més modern. Cal renovar-se en aquesta vida! I sé que hi ha gent que trobarà a faltar el seu VTLS de tota la vida (o almenys, des de 1990), però mira, temps al temps.
.
A més, s'ha acabat ja catalogar amb CATMarc home, que per algo existeix el MARC21! Ens passem mitja facultat aprenent Marc21 perquè després arribem al nostre lloc de treball i ens diguin que després de "cm" no hi va cap punt, i que després dels cognoms s'ha de posar un $h..
:-)
.
Total, que amb el canvi, també ha arribat el nou OPAC. El que veieu vosaltres, els usuaris. Ara és així!:
.
.
I es diu "Aladí" (no m'agrada gaire el nom, no... xD).
Però és molt guai. És més millor.
.
Sobretot, com a usuari: podem disposar d'un espai personal per guardar cerques de documents que hagim fet o valorar-los. I a més, podem emportar-nos fins a 30 documents a casa (15 en paper i 15 en no-paper, o sigui, audiovisual).
.
Exemple de votacions (es poden posar estrelletes als documents) ^-^:
.
.
Total, que aviat quasi totes les biblioteques de Catalunya funcionaran amb el bichu aquest. Primer van ser les universitàries i ara les de la Dipu. Les últimes seran les de la Gene (cc Lectura Pública), que faran el canvi a mitjans de desembre crec.
.
I ah! m'oblidava del més important!
.
FAN CARNETS NOUS! És a dir, els vells encara serveixen, clar (els bavets de tota la vida)... però ara n'hi ha uns de nous, i jo en vull un! :-) la meva mini col·lecció de carnets bibliotecaris desitja ampliar-se. Mireu-lo!:
.
.
Ja per acabar, us deixo amb l'enllaç: https://sinera.diba.cat/ (això de Sinera, de fet, va fora...l'enllaç oficial és aquest!: http://www.diba.cat/biblioteques/cataleg ) :-)
.

18 de novembre 2009

Frog MP3

He tingut un "atac capritxós".
.
He vist un mp3 en forma de cap de granota i me l'he comprat. Però és que és molt monu! I té una mica de més capacitat del que tenia (que jo amb poca ja tinc prou :-D)
.
.
Igual fa una mica de por... jajaj. Però és súper friki. És súper Eli ^^'
.

Restaurante Alt Heidelberg

A veces se nos pasan por alto algunas cosas que tenemos cerca. Este es el caso del restaurante "Alt Heidelberg".
.
Situado muy cerquita de Plaza Catalunya (Ronda Universitat, 5), Alt Heidelberg se nos presenta como un pequeño espacio alemán en medio de todo. Fijaros, lo tenéis visto de sobras, pero seguro que nunca os habéis parado delante:

.
Cuando entras, te das cuenta de que es muy grande.
La ambientación no es la mejor del mundo, pero tampoco está mal: se inspira en la ciudad universitaria de Heidelberg (a mi pequeño criterio, una de las mejores ciudades alemanas que existen).
.
¿Que se come? Pues lo normal y un poco más. Yo, como soy normal, me pillé un plato combinado común, pero la verdad es que la variedad en frankurts y cervezas de importación es grande, sí (de cervezas hay unas 20 para escoger).
.
Según he leído, lleva abierta más de 60 años. Seguramente durará otros 60 y más, o sea que más vale hacer un poco de publicidad al local. La verdad es que había gente, y eso que cuando llegamos ya eran pasadas las 3. En resumen, se como bien y no es caro, vale la pena para cambiar un poco de aires. Me faltó preguntar si era posible hacer cenas de grupo... porque por la centricidad del local y tal, no estaría mal...
.
.
Valoración final: 7'3

Comida (variedad): 8/10
Comida (cantidad): 8/10
Comida (calidad): 7/10

Precio: 7/10
Servicio (personal): 7/10
Ambiente del local: 7/10
.

17 de novembre 2009

Julia y el verano muerto

He aquí uno de esos cómics que todo el mundo debería leer: Julia y el verano muerto.
.
.
¿Qué nos cuenta? La verdad es que poquito. ¡O quizá mucho!
.
Julia no es una niña como las demás. Vive en una isla con muchos otros niños como ella, a cargo de un buen hombre que se hace llamar Loco que los cuida a todos.
Viven en una isla, sí, pero no estan aislados: periódicamente viene un barco a traerles cartas y alimentos :-)
.
Luego estan Allie y Matt, un matrimonio joven que querían adoptar a un chinito pero se perdió por el camino... y entonces visitan a Loco para poder adoptar a Julia:
.
.
Lo que viene a partir de ahí, debéis descubrirlo vosotros mismos! :-)
.
La verdad es que el cómic me ha gustado. Siempre digo que si no es manga no me gusta, pero en este caso hago una excepción. El tipo de dibujo me encanta y la historia es súper tierna. Por eso quiero compartirlo con vosotr@s!
.
.
Un poco sobre el autor:
.
Se llama Álvaro Ortiz y éste es su blog. Es jovencito, del 83. Con esta historia ganó el premio INJUVE 20003, y hace poco llegó la segunda parte "Julia y la voz de la ballena" (cómic que por cierto catalogué hace poco más de un mes y fue a raíz de ésto que llegué hasta el primer volumen) (y la verdad es que lo había visto previamente en la librería Bertrand y me encantó su portada!).
.
SIGNATURAC Ort
AutorOrtiz, Álvaro
TítuloJulia y el verano muerto/ Álvaro Ortiz
PublicaciónAlicante: Edicions de Ponent
Desc.física52 p. : il. 30 cm
ColecciónSolysombra
ISBN84-89929-73-4
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails