30 de setembre 2009

[Marcapáginas] Menorca

La semana pasada fui a Menorca y creo que me llevé todos los marcapáginas de la isla :-P
Estuve en un par de bibliotecas y pedí a ver si tenían... y también en diferentes tiendas y librerías. El resultado fue muy óptimo :-)

La mayoría fueron mp convencionales, de libros y editoriales. Muchos ya los tenía, muchos me los dieron duplicados... Pero para no poner más de lo más, aquí os dejo con algunas muestras (y sí, cada vez que hago una entrada así, echo de menos no tener escáner...!)
.
En primer lugar, unos cuantos de la isla en sí... (esta es sólo una de las colecciones que compré... luego hay otra de Triangle Postals, que hay muchos y no sé si los tengo todos). Estos son una serie de 10, se puede adquirir en la tienda que hay en la montaña de "El Toro":
.
.
Luego, éstos otros. No son de Menorca, ya...! pero los ví y me gustaron! :-)
.
.
And finally, lo mejor de lo mejor! Una colección de 37 ejemplares diferentes editados por el Ajuntament de Maó (Mahón). Personajes ilustres de la ciudad. La série empezó en 1996 y los últimos de momento creo que son del 2006 (no lo sé seguro). Son geniales!
.
.

29 de setembre 2009

Biblioteca Pública de Ciutadella (Menorca)

Com ja he dit mil vegades, jo aprofito el turisme per fer biblioturisme :-)
Aquesta setmana n'he visitat dues, i avui comento la primera: la Biblioteca Pública de Ciutadella (que pertany a la Xarxa de Biblioteques de Menorca).
.
.
Es tracta d'una biblioteca situada al centre de la ciutat (poble), molt a prop de la catedral. És petitona però mona, amb tot el que necessita per donar servei a la població (si voleu saber-ne més, cliqueu a l'enllaç que us he deixat abans i podreu trobar-hi la relació de serveis, seccions i fons).
.
L'entrada és en un segon pis:
..


.
I sabeu que és el millor-millor-millor de tot?

Que em vaig poder fer el carnet de biblioteca [de visitant-no-resident!] :-) !!!!
.
.

28 de setembre 2009

Geoposicionant experiències de viatge

Ja us vaig parlar fa temps del Wolpy. M'encanta :D
I tinc un vici: cada cop que torno d'un viatge, m'agrada omplenar el mapa de puntets vermells! ^.^!

.

27 de setembre 2009

Tocando tortugas... (pequeñitas!)

Hoy, siguiendo la ruta menorquina, hemos estado en Benibeca/Benibèquer (no sé qual es la forma definitiva i real de escribirlo, pues lo hemos visto ya de diferentes formas O_O)
.
Es un pueblecito de pescadores, blanquito y bonito :D ... aunque un agobio para la gente que vive allí... porque no pueden estar ni tranquilos en casa! os pongo una foto del pueblo (ver más en Google imagénes)
.
.
Pues bien.... en un río... había... TORTUGAS! allí sueltas y monas, tan tranquilas, como de decoración :P. Me ha hecho gracia y he saltado para verlas de cerca :-)
.
.

26 de setembre 2009

Coses de Menorca

Sóc una mica garrula. Jo pensava que Menorca era una illeta amb un parell de ciutats i poc més. Error. És molt gran!
Portem dos dies amb un cotxe llogat rodant amunt i avall.
.
Estem prop de Ciutadella, i el primer dia ens vam moure per allà. Però també hem vist ruïnes i monuments històrics (que n'hi ha decenes), hem pujat a la muntanya més alta (que es diu "Toro" i des de dalt s'hi veu tota l'illa... -si fa sol-), hem visitat biblioteques (bibliofriki fins al final!)... i hem vist moltes cales precioses! (Cala Turqueta, Macarella, Galdana, Mitjana ...etc.) i també hem nat a Maó, Fornells... en fi, que això és enorme! :D
.
Us poso alguna foto!!!
.
.

25 de setembre 2009

Somewhere only we know

.
.v
A vegades m'agrada escoltar aquesta cançó (Somewhere only we know) (és que no puc posar-vos el vídeo!)... el que diu, el que significa... és genial, no?

Oh, simple thing, where have you gone?
I'm getting old and I need something to rely on
So tell me when, you're gonna let me in
I'm getting tired and I need somewhere to begin

And if you have a minute why don't we go
Talk about it somewhere only we know?
This could be the end of everything
So why don't we go, somewhere only we know

Somewhere only we know?
.Oh, simple thing, where have you gone?
I'm getting old and I need something to rely on
So, tell me when you gonna let me in

I'm getting tired and I need somewhere to begin
And if you have a minute why don't we go
Talk about it somewhere only we know?
This could be the end of everything.

So why don't we go, so why don't we go?

Hmmm yeahh.
This could be the end of everything
So why don't we go, somewhere only we know,
Somewhere only we know
Somewhere only we know?
-

23 de setembre 2009

Concurs de l'estiu (Patrimoni Gencat)

Aquest estiu, la web del Patrimoni Gencat (Direcció General de Patrimoni Cultural) va organitzar un concurs per potenciar i promoure el patrimoni català a través de fotografies. Per fer-ho, va utilitzar la plataforma Flickr (així com també la seva pròpia web).
..
S'hi podien enviar un màxim de 6 fotografies per participant, enmarcades sota tres categories:
.
- La mirada indiscreta (detalls)
- Patrimoni viu (persones)
- Els monuments en el paisatge (conjunts)
.
I una de les meves fotos ha quedat finalista ^^ (juntament amb moooltes altres xD) (no ha guanyat res, però weno jejejej!). És una de les que vaig fer al Castell de Palafolls:
.

..
Sempre fan il·lusió aquestes coses, no? Com quan van triar una foto meva per l'Schamap Guide BCN'09! :D
.
Podeu veure la resta de fotografies finalistes i premiades aquí.
.

El Bosc de les Fades

Si tenéis invitados de fuera de Barcelona y los queréis sorprender, llevádlos a tomar algo al Bosc de les Fades (Bosque de las Hadas). Sin duda, uno de mis lugares favoritos de la ciudad y cita obligada cada vez que muestro la ciudad a alguien!
.
No sé cómo no había nunca hablado de ello en el blog! El Bosc de les Fades es un lugar mágico. Me encanta!
.
Está justo al lado del Museu de Cera (al final de la Rambla). Para acceder al bar, se debe ir por el callejón de acceso al museo y luego girar a mano derecha. Unas vitrinas con bichos de papiroflexia veréis que os dan la bienvenida.
.
Olvidaros que es un bar y pensad sólo en que entráis a un bosque. Arbolitos, mesas de madera, puente con río, castillo, habitación de niños al estilo Peter Pan...
.
.
Allí siempre es de noche, por lo que os recomiendo que no espereis a la noche para ir: se llena de gente (sobretodo turistas). Y ah! consejo: los precios son "precio guiri" ;-P
.
.

22 de setembre 2009

[Marcapáginas] XVI Trobada de Col·leccionistes

El domingo fui al encuentro general de coleccionistas en motivo de las fiestas de la Mercè. Había gente para todo: marcapáginas, palillos, llaveros, sobres de azúcar, calendarios, lápices... de todo! :-)
.
Yo me dejé caer por allí un rato y cambié algunos (siempre me sabe mal porque yo tengo pocos para intercambiar y la otra gente, muchos!). Ésto es lo que compré:
.
- Puzzle de 3 piezas, en honor al centenario del nacimineto de Hergé. Está editado por la Associació de Col·leccionistes de la Garrotxa (coleccionsaacg@yahoo.es). Incluye dos marcapáginas más, sin formar puzzle:
.
.
- Y este segundo puzzle, esta vez editado por El Troc. Se trata de un marcapáginas doble (necesitas dos para hacer puzzle):
.
.

21 de setembre 2009

DisneyLand-Paris in one day!

Dissabte vaig anar a EuroDisney. Però només dissabte. Sí, sí! Visto i no visto.
.
Vam trobar un vol d'1 euro anar i 1 euro tornar, sense tases... i vam dir, doncs mira, anem a EuroDisney. Jo hi havia anat fa forces anys (més de 10!) i ho recordava mooooooolt gran. Realment, no ho és tant. Es pot fer perfectament en un sol dia. L'únic problema és si vols pujar a tot (llavors no hi ha temps). Al ser dissabte i amb molt de sol, hi havia força gent.
.
Us poso algunes de les atraccions a les quals vam anar.
.
1- It's a small world: És un recorregut amb barca en el qual vas veient nines i ninus de tooots els països i cultures que canten a la vegada una cançó súper enganxosa (it's a small, small world, la la la la laaa). Us enllaço un vídeo que he trobat al Youtube, amb tot el recorregut. Realment, costa veure-ho tot, hi ha ninus cantant per a tots costats!!
.
2- Pirates of the Caribbean: Similar a l'anterior, però amb pirates per tot arreu cantant. Hou hou, hou hou, que buen pirata soy... (però en anglès, clar). Tampoc dones a l'abast d'assimilar tot el que passa! :-)
.
.
3- El castell: No és un castell. És EL CASTELL. I sota, hi viu un drac :-)
És el mític castell rosa de la Bella Durmiente, que presideix el parc. A la part de dalt hi ha unes vitrines precioses! Us faig un collage amb les fotos que millor em van sortir (les altres són més xurro, jajaja!):
.
.
4- La casa del terror: En realitat, no és terror. Ara no recordo el nom real de l'atracció (sí, i em fa mandra buscar-ho xD). M'encanta perquè està súper ben feta. No és la típica casa de por que vas caminant i de tant en tant et trobes zombis que et fan sustus, no! vas amb una cosa sobre uns rails i et van apareixent les imatges de esquelets... i fantasmes de gent morta ballant en un saló. M'agrada molt!
.
Altres? moltes altres... però impossible enumerar-les totes i cadascuna... Tot i així, us poso un parell d'imatges més!:
.

.
I jo!:
(intentant emular al petit Artur i emportar-me l'Excalibur!) :-)
.
Resumint, una manera súper diferent de passar un dissabte! Qui diu que no es poden fer coses ni viatges tenint només els caps de setmana lliures? Amb Ryanair i la cultura del low-cost, tot és possible! ^-^!
.

20 de setembre 2009

S'ha mort el creador de Shin Chan!

Yoshito Usui, creador de Shin Chan, va desaparèixer el passat dia 11, i ahir van trobar el seu cos en el mont Arafume. Es veu que va caure mentre practicava senderisme :-(

Fins avui no s'ha pogut, es veu, confirmar-ho, doncs tot i que el cos va ser trobat ahir, per recuperar-lo ha fet falta un helicòpter. Va passar a 100 metres de la cima.

Shin Chan ha sigut un personatge entranyable i polèmic. No són poques les associacions de pares que han volgut prohibir-lo en tots aquests anys.
.
,
De l'autor, poques coses se'n deia. Estava casat i tenia tres filles, i mai va voler publicar cap fotografia seva.

A Japó seguiran publicant les seves històries fins a finals de desembre, doncs aquest mateix mes l'autor havia portat a la revista on treballava les properes entregues. Portava publicant des de 1990!

A mi em sap greu, i recordo un joc de GameBoy japonès que vaig comprar quan era més petita en el qual hi venien molts jocs. Tots ells eren japonesos, i si bé podia reconèixer a Sailor Moon o Doraemon, també va ser en aquell cartux on vaig veure per primera vegada aquest nen amb cara de mongeta.
.
Sigui com sigui, ara ja s'ha acabat. Descansi en pau.
.

19 de setembre 2009

Ja han arribat!

Ja són aquí els meus àlbums Hofmann!!!!!!!!!
Recordeu que fa una setmana us vaig dir que hi havia una promoció per aconseguir-ne gratis? encara es pot! jo ja en tinc un parell :-)

El primer l'he fet amb les fotos d'un cap de setmana que vaig anar a Caravaca de la Cruz, per trobar-me amb antics companys de l'erasmus.
El segon, vaig pensar de fer-lo d'alguna cosa que no fòssin viatges (típic), sinó una mica més del dia a dia. I vaig pensar d'utilitzar fotos del curs 2007/08 (que si St Jordi, la calçotada a la Selva del Camp, fotos de coral, sopars, aniversaris, amic invisible...)
.
Han quedat molt cucus... i lo millor? For free!
.
.
I Hofmann
.

18 de setembre 2009

Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases?

Ahir per la nit, no sé pas com, vaig recordar una cançó que cantàvem al casal (en la meva época com a nena, no com a monitora) (tinc la sensació que abans es canatava més i es feia més ús de cançoners, no?)

Es titula "La cançó de les balances".
No he trobat cap versió amb el ritme exacte amb el qual la cantàvem nosaltres... Només un vídeo d'uns nens de 5è i 6è. Fan unes pauses estranyes i un ritme poc pausat. La cançó realment és súper trista, i ara m'he posat súper melancòlica escoltant-la!

Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia els comptava.

La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
doncs de comptar en sabia,
però amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se,
i va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:

Quan vindrà el dia en què l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terrer més bones,
més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia en què a l'home
no se'l pese amb les balances.

El rei va sentir el noi,
el va fer agafar i amb ràbia
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant, la canten.

-
I aquí us deixo amb el vídeo:
.

17 de setembre 2009

[Marcapáginas] Libraries of Lewisham

Es muy fácil hacerme feliz a mi. Cuando alguien viene y me dice... "tengo puntos de libro para darte!" yo, entonces, engordo 10 kilos! En serio, me pongo muy feliz. Me encanta, aunque sea un marcapáginas publicitario, uno medio arrugado, uno que ya tenga... me da igual. Es el hecho, y me encanta.

Estos son los últimos que han llegado a mi colección:

Son de las bibliotecas públicas de Lewisham (que por cierto, tengo alguno repetido, si queréis sólo tenéis que decirlo!).
.
.
Luego, éstos dos, también de UK (uno de la British Library y el otro de promoción de la lectura) (Gràcies Carles!):
.
.
Finalmente, tres más, pero esta vez de Bilbao (gràcies Naiara!):
.
.

16 de setembre 2009

Llicenciatura (2a part)

Ahir a la nit estava en plan pesimista, per tant, ara faig la segona part.
.
Vull aprofitar-ho per contestar un comentari que m'han deixat a l'entrada d'ahir al vespre, que de fet, em sembla bé el que s'hi exposa.
.
Jo a la carrera tenia 7 assignatures cada semestre perquè em semblava natural fer-ne tantes com pogués, no volia passar-me segles per fer els més de 300 crèdits que tenia, però tothom es queixa quan en té més de 3. No ho acabo d'entendre, i no estic especialment dotat per als estudis, per tant no sóc cap màquina. Quin és el problema? Anar a classe de 9 a 15, sense tenir descansos per estirar-se a la gespa? Jo no els vaig tenir mai. No t'estic fument la bronca, però m'agradaria saber com és el teu cas concret perquè de veritat que no ho entenc, tothom pensa com tu, dec ser estrany.
.
Jo, encara que no ho pugui semblar, estic d'acord completament amb el que diu. I tenia, doncs, ganes de fer una entrada i no deixar-ho en una resposta a un comentari.
.
Des del primer dia de carrera que treballo mentre estudio per pagar-me els estudis i el pis (i de pas, tots els viatges que em sorgeixin, que per això porto anys treballant). En tots aquests anys universitaris -que no són pocs- he vist tota mena de gent, des de persones que els seus pares els hi paguen pis i carrera i ells amb prou feina van a classe, com persones que fan les 5 assignatures del semestre i "no poden" treballar perquè la facultat els hi dóna massa feina, persones que treballen i s'agafen menys assignatures per poder-ho fer tot o persones que treballen 8 hores, fan totes les assignatures que els hi marca l'horari i a més, tiren endavant la seva família. Resumint, hi ha gent per tot.
.
El missatge anterior el vaig escriure perquè realment aquests dies he anat cansada i se m'ha sobreposat tot. Sí, vaig marxar dues setmanes a Califòrnia i no em queixo, però des de llavors he enganxat una feina amb una altra (fins i tot durant més d'una setmana amb tres simultàniament) (i que consti que no vaig en plan victimista, si treballo més hores a més llocs és perque vull més diners, i ho dic clar, i si vaig cansada és culpa meva... però amb més diners = més viatges).
.
Total, que després de tres setmanes treballant a Barcelona i anant i venint amb transport públic des de Lloret -perdent 4 hores al dia- (tampoc em queixo perquè sé que hi ha gent que ho fa cada dia, però és la suma de tot plegat) doncs m'he instal·lat de nou a Cerdanyola i en poques hores ja començava el nou curs, amb lo qual se m'han ajuntat hores per tot arreu, i ara treballo de 8 a 3 i després vaig a la facultat fins a les 9. A tot això sumem-li que una assignatura no la puc fer perquè no tinc més hores al dia, i a més, la problemàtica -en part- de viure en un pis d'estudiants, on no pots obligar a que la gent faci els mateixos horaris que tu i que vagin a dormir a la mateixa hora que tu.
.
Em vaig queixar perquè ahir, la veritat, tenia ganes de fer-ho. No teniu dies en que esteu cansats (genèricament: cansats una mica de tot plegat, de notar que les forces no t'acompanyen i que et notes com parat mentre veus que la resta de món va girant? a vegades passa!)? Doncs ahir a la nit jo estava així.
.
I després de tota la parrafada, una imatge i un missatge:

Avui torno a estar positivament activa i he decidit no ser Calimera i aprofitar una mica més la vida...

NO ES POT AFEGIR MÉS TEMPS A LA VIDA, PERÒ SI MÉS VIDA AL TEMPS!

I ja està. No cal que deixeu cap comentari. Tanquem el tema!
Pd. La nostra facultat no té gespa! :-)

.

15 de setembre 2009

Llicenciatura,,,et al.

De nou han començat les classes.

M'agobia una mica pensar que he de fer i aprovar 6 assignatures (i més quan de les 6, ja en veig una que sé que em costarà i una altra que no m'acaba de fer el pes tampoc...) i aix. Però suposo que anirà bé (m'agrada queixar-me). I estic una mica trista. Jo voldria agafar un avió i anarme'n a treballar a una biblioteca a l'altra punta del món (però que jo entengui l'idioma... o sigui... Xile o tal...) No sé.
.
Avui, però, m'han fet un regal! Punts de llibre from Lewisham! (gràcies Carles ^^!). Demà per la nit si tinc temps ja us posaré alguna foto. Són simples però són super autèntics, de library-library!
.

Compra musical

Per fi, ahir vaig fer una cosa que feia uns 4 anys que volia fer: COMPRAR ENTRADES PEL MUSICAL DE MECANO!
.
♫♪♫♪♫ Hooooooy no me puedo levantaaaaaaaaar ♫♪♫♪♫

Serà el divendres 16 d'octubre, a les 22:30h.
Estic segura que m'encantarà! (tot i que tinc la BSO des de principis del 2006 i me la sé de memòria ja!) :-)
.
I ♥♥♥♥♥ Mecano
.

14 de setembre 2009

Can Culleretes: el restaurant més antic de Barcelona

Atenció al restaurant que comento avui perquè NO és un restaurant italià :-)
L'altre dia vaig anar a dinar a Can Culleretes:
.
.
Resulta que no és un restaurant qualsevol: es va fundar l'any 1786 i, segons el famós LLIBRE GUINESS DELS RÈCORDS, es tracta del restaurant més antic de Barcelona i el segon més antic d'Espanya. Oju eh! aviat és dit, això!
.
No és, per res, un restaurant car. La cuina és cassolana i típicament catalana.
.
El carrer per al qual s'hi accedeix és petitet. Si voleu anar-hi, heu de baixar per la Rambla fins a l'altura del c/Boqueria (davant del Liceu) i llavors és el segon carrer a mà dreta.
L'entrada és també força petita, però per dins és un local força gran (inclús tenen espai per sopars de grups i banquets).
.
Tenen menú assequible, tot i que jo em vaig demanar butifarra amb patates.
.
.
Valoració final: 7

Menjar (varietat): 6/10
Menjar (quantitat): 6/10
Menjar (qualitat): 7/10

Preu: 8/10
Servei (personal): 8/10
Ambient del local: 7/10
.

13 de setembre 2009

A Cerdanyola again

Demà comencen les classes i jo, tal com vaig fer ara fa un any, ja m'he tornat a instal·lar a Cerdanyola.
.
.
Com ja vaig dir:
Torna la rutina, el fred, les factures i el pà amb formatge :-)

De totes maneres, aquest curs no crec que tingui molt temps per avorrir-me... 35 hores de feina a la setmana (sovint amb extres de cap de setmana en altres llocs) i 6 assignatures per fer! Però res que no sigui impossible o que no hagin fet altres persones ja. Per tant, si ells poden, jo també. :D
.

12 de setembre 2009

Álbum Hofmann gratis: Corre que se acaban!

Si hay una cosa en la qual soy experta y fan (con orgullo jijiji) es en encontrar promociones y cosas gratis en internet. Foros de regalos directos, oportunidades carnet jove, que si carnet de no se qué, que si noche de museos gratis... etc. Y me encanta que me salga gratis ^_^ (sóc catalana jajaja!)

Pues bien! Si hace un par de semanas os hablaba de Adagreed (¿aún no os habéis inscrito? a mi ya me queda menos para la DS ^^!!!) hoy os hablo de una promoción que tenéis que hacer YA.
La revista ELLE, con su número de setiembre (salido el 20 de agosto) daba a conocer que se regalan 15000 álbums Hofmann.
.
.
Teniendo en cuenta que de ésto ya hace casi un mes, los ejemplares a optar cada vez son menos...
Yo me enteré ayer y rápidamente me hice uno, que me llegará en unos 5 días. Y esta mañana he ayudado a mi madre a hacer uno para ella.


Que tenemos que hacer? primero, bajarse el programa.
Si nunca os habéis hecho un álbum Hofmann, os diré que son la mar de bonitos, con páginas gruesas y en general con bastante calidad.
Tu pones las fotos y te lo montas como quieres, luego lo mandas digitalmente y al cabo de unos cinco días te llega a casa.

Cosas a comentar de la promoción:

- Cubre un álbum de 18 páginas, que son 26 euros. Si pedís este, no pagais nada. Ni gastos de envío. Free-free.
- Si deseamos hacerlo de más páginas, pagas la diferencia. El de mi madre lo hemos hecho de 30 y sólo se paga 6 euros, que es la diferencia :-)
- El precio total son 0,38 que es lo que te vale el sms. Se debe enviar la palabra album al 7260. En breves instantes recibes un código.

El proceso es simple: te montas el álbum, lo envías y tal... y cuando te piden los datos personales, metes el código. Si pides el álbum de 18 páginas se acaba aquí y listos, mientras que si pides algo diferente, debes pagar la diferencia y se abre otra ventana para poner los datos bancarios.
.
.
*No sólo hay álbumes, sino que también hay pósters o tazas, vale la pena pedir esto si no tenéis ganas de montar un álbum. Aprovechad! ES GRATIS! :-)
.

11 de setembre 2009

11/09: Diada. Visca Catalunya!

Hi ha dies en els quals em sento més catalana que mai.
I avui, evidentment, és un d'aquests dies.
Catalans i catalanes del món: FELIÇ DIADA!
.

.
(Himne dels Segadors, 2006, Escolania de Montserrat i Pascal Comelade)
.
Us animo a posar a lluïr les senyeres al balcó si és que encara a aquestes hores de la tarda no ho heu fet! Jo normalment la poso de seguida, però ahir quan vaig arribar per la nit a casa, vaig veure que ma mare ja s'hi havia adelantat :-):
.
.
Visca Catalunya i Visca el Català!
.

10 de setembre 2009

Los Angeles Public Library

Quan viatjo, casi sempre intento visitar alguna biblioteca (be freak :D)
.
I als Estats Units no va ser menys!!!! la cultura bibliotecària estadounidenca és envejable: hi ha biblioteques per tot arreu, per molt petit que sigui el barri o població. I a dins tenen infinitat de seccions, serveis i usuaris (bé, de fet, Barcelona no està malament).
.
Com que vaig visitar-ne més d'una, avui començaré per la primera i la més important: Los Angeles Public Library. Si feu clik a l'imatge podreu veure la pàgina web.
.

Es tracta de la biblioteca pública central de la ciutat, i d'ella en depenen unes...70!

L'edifici és molt gran (amb forces pisos) i fins i tot disposa d'una botiga de souvenirs (em vaig comprar un parell de coses, però ho deixo per un altre dia :P).

COSES A DESTACAR-HI!

1. Algunes de les parets (de les sales més grans) semblen esglèsies:
.
(frescos a la sala infantil)
.
2. Del sostre penjen moltes coses. L'art és present a cada racó!
.
.
3. Tenen una secció teen molt teen. Com un petit món a part dins la pòpia biblioteca. Això està molt bé perquè poques biblioteques públiques (almenys al nostre país) tenen diferenciada la zona adolescent. A la primera fotografia s'hi mostra l'entrada, mentre que a la segona, podeu veure tota la quantitat de documents que tenen i els còmodes puff del terra per gaudir-los :D (no surt a la foto, però al costat hi havia taules amb ordinadors)
.
.
4.
Pels amants de pel·lícules i sèries, aquesta és la sala perfecte. Ja no només per la quantitat de DVD que hi ha, sinó perquè també hi tenen tots els llibres de pel·lícules/sèries, i música relacionada (BSO i tal).
.
.
5.
Per últim, l'alcalde donant exemple! (fixeu-vos que també ho posa en castellà: la majoria d'habitants de L.A són llatins!)
.
.
Espero que us hagi agradat :-)
Ben aviat, més biblioteques americanes :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails