31 d’agost 2009

il·lustradors (II): Lauren Child

Lauren Child és la meva il·lustradora preferida. I amb diferència!!!
No només pel tipus d'il·lustració simple que fa (a base de collages i colors intensos) sinó també per les històries que protagonitzen els seus personatges.

Tot va començar fa uns, no sé, cinc o sis anys. En aquells moments jo estava fent les pràctiques del CFGS ASC en una biblioteca pública [Les Corts-Miquel Llongueras] i a la sala infantil hi feien un taller d'aquests de dinamització de la lectura ("Enreda't amb l'acció"). Eren (no sé si encara es fan) activitats repartides en dos o tres dies que tenien com a punt comú un mateix llibre, que en aquella ocasió, era aquest:
..
(De quin planeta ets, Anna Tarambana?)
.
Ens van donar enganxines i tot! :-) [les guardo com un petit tresor]

El cas és que justament també aquell dia va venir una revista a fer un reportatge (Protagonistes, ja! núm.20, novembre-desembre 2003) (jo hi surto!!!!):
.
.
Total, que jo no coneixia el llibre ni res, però em va encantar la manera d'il·lustrar-lo. I des de llavors sóc fan de Lauren Child. De fet, ara m'agraden molt més uns altres personatges que té (més famosos arran d'una sèrie televisiva): Charlie and Lola (Carles/Laia, Juan y Tolola, crec, en castellà).
A Londres l'any passat em vaig voler comprar els peluches, però al final res...
.
Us poso algunes imatges perquè us agradi a vosaltres també! ;-) (d'acord, té un estil molt especial, conec a diverses persones que ho troben horrible!) -_-''':
.
.
I la meva preferida!!:
.
.

30 d’agost 2009

Adagreed: publicidad a cambio de regalos

He encontrado una web genial!
Bueno, no hay nada que sea 100% genial, pero esto se acerca bastante...

Alguna vez quizá hayáis participado en encuestas de opinión en línia (tipo Ciao) o cobrar pequeñas recompensar por recibir publicidad en vuestro correo electrónico (un par de céntimos por anuncio, una miseria...)
Adagreed ES diferente.
.
.
Está plataforma publicitaria nació hace poco, en mayo. Se trata de ver 10 minutos al día unos cuantos anuncios (no hace falta que sea cada día ni tampoco hace falta que se vean todos). En total, si "inviertes" estos 10-15 minutos diarios puedes ganar unos 1200-1300 puntos por día.

Estos puntos de llaman "adlooks". Los regalos son más directos que otras webs similares. Por ejemplo (y aquí llega el chollo): Una entrada de cine te vale unos 5300-5900 adloks (depende la peli). Echad cuentas: viendo diez minutos al día de anuncios durante seis días, os lleva al cine.
La cosa es, si disponéis de un ratito cada día (mientras miráis el correo, el facebook, blogs...) podéis ir al cine gratis cada semana.

Y hay más regalos!: móviles, discos duros, bicicletas, videojuegos... Está claro que para ellos necesecitarás más de una semana, pero... ¿no vale la pena? para Navidades, si voy haciendo xinu-xano, podré optar a un iPod Touch o una Nintendo DS. Aunque lo mejor son las entradas de cine, porque son rápidas y directas.

El procedimiento es el mismo de siempre: vas a la web (adagreed.com) y te registras. Entoces respondes unas cuantas preguntas para adecuar un poco tu perfil y ¡ale! a sumar adlooks. Muchos anuncios los tendréis vistos de la tele supongo, aunque algunos otros son latinos.

OTRA COSA IMPORTANTE!

Poco a poco no solo se podran ver anuncios en la propia web sino que también podremos sumar puntos desde otras partes. Por ahora sólo existe la web de Cadena Ser, de la cual se pueden extraer un máximo de 306 puntos por día:

.
Y por si tenéis más dudas, os dejo este enlace de Youtube que lo explica bastante bien! (mejor que yo y a nivel más funcional jejeje):
.

.
.

29 d’agost 2009

Sedentaris. Els primers poblats de Catalunya

A Lloret aquest estiu s'han aprofitat les instal·lacions de la Sala d'Exposicions de l'Antic Sindicat per dur a terme l'exposició temporal "Sedentaris. Els primers poblats de Catalunya", organitzat per l'Obra Social de La Caixa.

La veritat és que si voleu veure-la, no teniu massa temps, doncs demà la treuen (xD). El que passa és què, problablement, l'exposició vagi cap a una altra població... que és el que acostuma a passar amb aquestes coses :-)
.
La mostra ens situa 8000 anys enrera (que aviat és dit!), quan les persones que vivíen al nostre petit país va canviar el seu mètode de vida, passant del nomadisme al sedentarisme. O sigui, quan van decidir deixar de donar voltes buscant llocs nous on caçar o recollir fruits i van decidir montar poblats amb cabanes i cultivar ells mateixos les coses, més o menys així:


Els catalans d'aquella época van doncs, abandonar poc a poc les seves costums per passar a formes de vida millors, i això és el que intenta mostrar-nos l'exposició.
L'agricultura i la ramaderia van convertir-se poc a poc en el seu mode de vida. Ja no calia caçar: podien tenir animals i extreure'n més beneficis!
.
Aquí veiem un home del Neolític (tal com ens va dir la guia, "ben afeitat i arreglat només en motiu de l'exposició" ;P)

.
Aquesta última imatge reflecteix una reproducció de l'interior d'una d'aquestes cabanetes. En concret, es mostra l'estil de vida d'un petit poblat del qual s'han trobat restes prop del llac de Banyoles.
.
Si teniu l'ocasió (ja sé que és més difícil que la resta d'exposicions que comento) podeu veure-la. És curteta i petita, i ens apropa a l'estil de vida d'aquells homes que van viure fa vuit segles pels mateixos llocs on som ara nosaltres! [Per cert, i petit consell: si podeu pillar una visita guiada, millor que millor, ja que és molt més complert si no hi entens massa]
.

28 d’agost 2009

il Commendatore

Tiene delito que el 90% de restaurantes que os recomiendo sean italianos.... pero no tengo remedio: ¡me encantan! Y por esta razón, hoy, más italianos. :-)

Si bien La Tagliatella es mi favorito, este no se queda cortito. Il Commendatore es un restaurante italiano con una de las mejores ambientaciones de la ciudad:
.
.
Al entrar ves que todo está decorado como si fuera una calle, con sus puertas y ventanas. Quizá, ahora que lo pienso, no sea muy italiana la decoración: más bien parece una calle suiza!
Esta en marcha desde 1974 y se encuentra en la calle Comptes d'Urgell 247.
.
.
Tienen una gran variedad de pasta y pizza, y con los postres tampoco se quedan cortos (eso sí, creo recordar que no ví pannacotta en ninguna parte, y esto, en mi directorio gourmet, no se puede perdonar!!!)
.
La misma gente lleva otro restaurante cerca de allí: La Mamma. La decoración no es tan cálida pero también es buena. Además, tanto en uno como en el otro el servicio es excelente. Vale la pena.
Podéis leer más información en su web oficial: http://www.ilcommendatore.com/


Valoración final: 8'5

Comida (variedad): 8/10
Comida (cantidad): 7/10
Comida (calidad): 10/10

Precio: 7/10
Servicio (personal): 9/10
Ambiente del local: 10/10
.

27 d’agost 2009

Marcapáginas Olot

Hoy, marcapáginas.
Hace semanas que los tengo abandonados (cosas de verano: quieres hacer muchas cosas pero terminas haciendo otras)(algún día, por cierto, terminaré de ponerme al día con Lost). :-)
.
Total, he visto que en casa había un sobre del Ayuntamiento de Olot. No sé cuando llegó, se había traspapelado con las cartas de mi madre y vete a saber... por suerte, no se han perdido! Y son muy bonitos!
.
En primer lugar, los del Mercat d'Artesania. Forman un puzzle (¡genial!) y son 3.
..
Junto a ellos venían estos tres más, de promoción turística. Lo que más me gusta de ellos es que son de los colores de la bandera italiana, ajajajaj!
...
Y por el momento ya está. Creo que la próxima vez que haga una entrada de marcapáginas, lo haré con motivos peliculeros, que tengo bastantes y me apetece que los veais! :-)
.
(Intercambios a: eliramirez82@gmail.com)
.

26 d’agost 2009

MHCat: Retallables de la Guerra Civil (1936-1939)

Per no perdre el costum, avui torno a actualitzar amb un museu. Bé, en realitat no és el museu en sí, sinó l'exposició temporal que s'hi està duent a terme.
No sé si heu anat algún cop al Museu d'Història de Catalunya, però si no ho heu fet, us ho recomano. No és el típic museu de mirar les coses de manera estàtica, sinó que et deixa tocar i posar-te en situació (un lloc què, per la història que inclou, és molt actual!).

Bé, com ja he dit, em centraré només en la exposició que s'hi pot veure fins al 24 de setembre.
Es tracta d'una col·lecció de retallables de la Guerra Civil (Col·lecció de Francesc d'Asís López Sala).
.
.
Es divideixen en tres parts: II República, Guerra i Postguerra.
En total hi ha un recull de 105 retallables, i la veritat és que resulta un punt de vista de la guerra força diferent al qual estem acostumats. Hem de pensar que els destinataris són -eren- els nens de l'época i és curiós veure com a banda i banda es feien retallables per ensenyar als nens i nenes a jugar amb el bàndol que volien... (una menjada d'olla i pur markèting, d'acord).

Alguns estaven molt currats. Altres eren més aviat lletjots (com el que teniu a continuació):
.

Així doncs, si aneu a veure la expo, veureu ple de soldadets, tancs i infermeres de paper, amb la seva respectiva artilleria o recreacions de paisatges de guerra.
.
I com a curiositat us deixo la següent -i última- imatge. No es veu molt bé per culpa del flash, però si us hi fixeu, veureu que és la mateixa imatge a l'abans i després de la guerra: mireu bé la bandera: al retallable de dalt és republicana, i a la d'abaix, espanyola. Això és degut a que les editorials, per no perdre diners, van haver de pintar el que teníen a corre-cuita :-)


Per a més informació:

- Exposició temporal (amb el Full de mà en pdf per descarregar)
.

25 d’agost 2009

Las verdades del chocolate blanco [Museu de la Xocolata de Barcelona]

El otro día, con el casal, fuimos al Museo del Chocolate de Barcelona.
.
Seamos sinceros: no es el mejor museo chocolatero del mundo (éste por ejemplo es genial y hay un montón de chocolate por todas partes) :-) [Köln, Alemania] pero bueno, tenemos lo que tenemos y hay que aprovecharlo.
-
.
La visita se centró en dos partes: taller para los niños y visita al Museu.
.
El taller consistió en una explicación y una construcción de una casita de chocolate (y un dibujo en una lámina). Atención a la explicación:
.
EL CHOCOLATE sale del árbol "cacauer" (el árbol del cacao, cacauero... no sé en castellano). Éste tiene las hojas muy largas para proteger bien el grano.
Con lo de dentro, se hace chocolate... y con la grasa, el chocolate blanco.

Textualmente, dijo: Os gusta el chocolate blanco? ES SUDOR. Y si cada día coméis chocolate blanco, cada dia coméis SUDOR.
.
(Y todos los niños: O_o)
La segunda parte era la visita al museo.
Hay monas de Pascua "disecadas" y un apartado de ciencia (por esto del Año de la Astronomia y tal). Esta foto es de una de las que me gustó más (Wall-E) :D
.
.

24 d’agost 2009

Ja tenim el primer títol!

Moltes coses han passat en poques hores. He començat una nova feina! (però d'això ja en parlaré un altre dia :D) ara dedico aquesta entrada a l'Agnès :-)
.
El Barça ja té el seu primer títol de la temporada, la SuperCopa d'Espanya!! A per totes de nou!
.
.

23 d’agost 2009

Puerto Marítimo de Blanes (y traumas infantiles)

Blanes es un pueblo que está a 6 kilómetros de Lloret. Está tan cerca, que desde que han empezado a ampliar las dos poblaciones, a veces parece que sean una de sola (bueno, no, pero casi).

Yo voy a menudo a Blanes, pero nunca al puerto. De pequeña, mi padre tenía la extraña costumbre de llevarnos de paseo al puerto los domingos por la tarde. Quizá soy exagerada, pero eran muchos los domingos pasados por allí. Tanto, que hasta tengo fotos. Mirad:
.
.
El caso es que yo, aunque en la fotografía no lo parezca, odiaba el puerto. Le pillé manía con los años. Olía a pescado y a redes húmedas. Mal. Además, tenía un miedo terrible a caerme al mar... el mar del puerto es oscuro, huele mal y hay peces.

En fin. Casi 15 o 20 años después, he "hecho las paces" con el puerto y he ido. Pero olía igual. Y seguía igual (bueno, con algunos cambios).
En el bar que hay (que antes era un bar y ahora es una señora marisquería), ví el último capítulo de Heidi... Era una tarde normal y estaba allí con mi madre, mi hermana, mi amiga Neus, su hermano y su madre. En la tele había algo que nadie miraba y mi madre pidió al señor del bar que porfavor cambiara el canal. Y lo hizo. :-)

Cosas que he visto hoy? está lleno de señales diciendo que no se puede pescar... aunque la gente, pesca igualmente.
.
.
Sea como sea, creo que voy a tardar una buena temporada en volver. ¬¬'
.

22 d’agost 2009

Què bonic és Tossa :D

Avui ha vingut l'Agnès! (per qui no la conegui, és una amiga de la facu que va acabar la carrera i va trobar feina a Paris) ^.^

Estarà per aquí tot el cap de setmana i de moment hem anat a Tossa. Què maco és! (tot i tenir-ho al costat, hi vaig molt poc....!)
.
.
I per avui, res més.

21 d’agost 2009

Visto en Barcelona: PUSH POP

Ya sé que soy pesada con lo del Push Pop... lo recordé... lo ví a miles de kilómetros hace menos de un mes... pero es que hoy... HOY... lo he visto: HE VISTO PUSH POPS EN BARCELONA!
Védlo con vuestros propios ojos:
.

Se trata, ni más ni menos, que el Parc de la Ciutadella, junto a la fuente grande que hay (dónde hoy había gente bañándose!).
Ha sido verlo y flipar! Son exactamente como antes, más pequeñitos que el modelo americano y con el espacio inferior para poner el dedo (cosa que el que encontré en Las Vegas no se subía manual, sino que iba con un pequeño muelle automático). Que curioso, no?

Por cierto, la paradita está al lado del mamut... ;-)
[me encanta este mamut y tengo muchas fotos con él, pero nunca me canso de hacerme más! XD] --> y mi hermana no tenía el gusto de conocerlo!
.
.

20 d’agost 2009

Imanes con plastelina

Hay una cosa que es muy fácil de hacer y que queda la mar de bien: imanes con plastelina.
.
No solo es ideal para entretener a niños de cualquier edad, sino que con un poco de maña y ganas se pueden hacer cosas muy monas incluso para regalar a tus amigos o montar un mercadillo-chiringuito en la playa.
.
Vayamos por pasos:
..
1. Primero tenemos que conseguir imanes. Eso se puede hacer de varias formas: por ejemplo, comprarlo a láminas... o más fácil y barato (que es lo que intentamos hacer siempre) es ir a la "dexailleria" de vuestro pueblo o barrio y pedir los imanes de las neveras. Es decir, las puertas de las neveras tienen una tira imantada gruesa que va super bien (se tiene que abrir la goma, es muy fácil).
.
2. Luego, comprar o conseguir plastelina de colores.
.
Se trata de hacer figuritas de plastelina, a poder ser planas i pequeñitas... porque sino, el imán no tendría fuerza!
Y una vez hechas las figuritas, pegamos los imanes por detrás -mejor con superglue- y esperamos a que se seque.


Un consejo: una vez terminadas las figuras, es mejor barnizarlas, para que así la plastelina adquiera un color brillante y más vivo. Este último paso lo podéis hacer con barniz o bien, más fácil y más barato, con pegamento de cola diluido en una pequeña parte de agua (esto último, opcional).
.


.

Yo he hecho imanes un poco frikis jajaja!: una zanahoria, un huevo frito, una abejita, un muñeco de nieve, mi cara, mi TASKI (ver Pet Society), mi inicial, una tortuga ninja (Donatello, claro!), la estrella del Mario y... mi coche! :)

.

19 d’agost 2009

Visita als bombers!

De fet, no puc negar que al casal m'ho estic passant bé. I més quan fem sortides aprofitables "per a totes les edats" (no és lo mateix dur-los al parc i mirar-los 4 hores vigilant que no es caiguin ni es barallin que dur-los als bombers i aprofitar-ho tots plegats :D).
.
Teníem la visita a dos quarts d'onze, però quan hem arribat només hi havia una dona (personal de neteja): resulta que hi havia hagut una emergència i tots eren fora... Per sort, al cap de 20-25 minuts han tornat alguns :-)
.
El parc de bombers de Lloret de Mar és petit però dóna servei a Blanes, Tossa i algunes altres poblacions veïnes. Els parcs més propers són el d'Hostalric i el de Maçanet, i per tant, els bombers de Lloret tenen molta feina.
.
La visita ha consistit en mostrar-nos un dels camions que utilitzen per a fer sortides, amb tot el que duen dins (que porten, bàsicament, de tot).
Han intentat deixar clar als nens i nenes que els bombers NO només apaguen focs, sinó que també obren portes de gent que s'ha quedat a casa sense poder sortir, tallen cotxes per treure els ferits quan hi ha accidents de trànsit... i recullen als gatets que pujen als arbres i després no saben baixar tots sols :)
.
.
L'uniforme que porten, complet, pesa uns 20 kilos (complert vol dir quan també porten una bombona d'oxígen al darrera). Pesa molt! i les jaquetes també pesen moltíssim. Dins les butxaques hi duen trenta mil coses: des de petites eines per petites manipulacions fins a cinta aïllant o caramels i petites joguines per si han de tranquil·litzar a un nen :-)
.
Finalment, han agafat les mangueres i ens han ruixat a tots (als que volíen i als que no!) O_O xDDDD!
.
I als monitors també ens han deixat posar-nos el casc i la jaqueta (coi, de veritat, pesa molt! jajaja)
.
.

18 d’agost 2009

Piojos: la amenaza fantasma

Trabajar con niños es un problema porque hay riesgos (de todo tipo XD). Uno de ellos son los temidos y odiados PIOJOS.
.
No hay nada más duro que llegar al trabajo y ver a un niño con piojos caminando entre sus cabellos. Y luego ver como ese niño se abraza a los otros, o juegan pelo con pelo. La primera vez que lo ví fue hace un par de años, en la biblioteca escolar donde trabajaba... era una niña que siempre venía a mi lado.... me asusté! xD
.
Por esta clara razón, mi hermana y yo nos hemos comprado un peine de estos mágicos (y de la marca FILVIT!):
.
.
Algunas cosas que hay que recordar:
.
1. Un piojo adulto puede poner hasta 10 huevos al día. Y tienen una mediana de vida de un mes.
2. Los piojos NO SALTAN (leyenda urbana): van de pelo a pelo. Son ágiles, eso sí.
3. Los tratamientos antipiojos se deben de hacer de principio a fin, sino, vuelven muy rápidamente.
.

17 d’agost 2009

El casal a la biblioteca!

Avui hem dut els nens del casal a la biblioteca!!!
D'acord, no és la primera vegada que ho faig: ... però si amb nens de 3 anys. Tot un repte!
.
Ho hem enmarcat dins la setmana dels oficis que avui s'ha iniciat. Dimecres, per exemple, anirem d'excursió als Mossos d'Esquadra... però clar, que té un mosso que no tingui un bibliotecari?? res! un uniforme i una plaqueta...
Per tant, els hi hem explicat als nens que els bibliotecaris són MOLT IMPORTANTS i que les biblioteques són llocs on hi ha moooooolts llibres, que també hi ha pel·lícules i revistes, que s'ho poden endur uns quants dies a casa, que fer-se el carnet és gratuït i que... s'ha d'estar... en silenciiiiiiiiiii :-)

O sigui que xino-xano hem anat cap a allà.

La biblioteca de Lloret [web en construcció ¬¬] no és molt gran, però això és perquè ens n'estan contruïnt una de nova, i de moment està en fase provisional. Tot i així, els nens han trobat un bon raconet al terra per agafar un llibre i llegir-lo (o mirar-lo, vaja).
.

Bé, el cas és que si que hi ha hagut una estoneta en la qual s'han portat molt bé i han estan tranquil·lets... però tampoc hem pogut fer cap miracle, i al cap d'una estona estaven ja tots drets, cansats, parlant i amb molts llibres pel terra:
.
(he tapat la cara dels nens per tot això dels drets d'imatge i tal)

Finalment ha arribat l'hora de marxar.
La bibliotecària ha donat una enganxina i un punt de llibre a cada nen (amb la informació de la biblioteca) i crec que els nens han quedat contents (quasi cap hi havia anat mai ni sabia el que eren!)


Monitors de casal d'estiu del món! Porteu-los a la biblioteca! jiijij
.

16 d’agost 2009

Camp Rock

El ser monitora, afecta. Si hace poco más de 15 días ví "17 again", de la factoría Disney... hoy ha sido el turno de CAMP ROCK.
Lo bueno es que, después de usar la BSO en varias fiestas de cumpleaños temáticas a lo largo del año, la música de la película ya me la sabía... (eso es bueno o malo??)
-.
..
Es fácil de resumir: Disney + música + campamento de verano. Ya está.
.
La peli gira entorno a Michi (bueno, Mitchie Torres) (Demi Lovato), una chica más bien pobre (aunque quien lo diría al ver su casa) que quiere ir al Camp Rock [campamento musical para los que quieren ser algo en el mundo de la música] pero no se lo pueden pagar. No obstante, su madre es contrada por el mismísimo Camp Rock para el servicio de comedor... y se va toda la família para allá.
Michi quiere ser alguien y juntarse con los más guais, y se inventa que su madre dirige una compañia discográfica en China. Pero claro está, las mentiras no duran para siempre, y menos si tiene que ayudar a su madre en la cocina tres turnos al día.
.
La historia también tiene su toque romántico, of course, y es que uno de los profesores del Camp Rock es un joven ídolo pop... que busca un toque de sal en su vida.... [es uno de los Jonas Brothers... yo es que todo eso no lo sabía ni lo sé.. no los conozco a ellos ni a la Demi Lovato, y ahora he leído un poco en la Wikipedia y resulta que tanto ella como ellos són cantantes reales y tal]
.
No os preocupeis: acaba bien. Estamos hablando de una peli Disney.


Hit Michi (This is me):
.


Lo peorr es que engancha! XD
.
This is real, this is me
I'm exactly where I'm supposed to be, now
Gonna let the light, shine on me
Now I've found, who I am
There's no way to hold it in
No more hiding who I want to be
This is me
..

14 d’agost 2009

GreaseMonkey (complemento Firefox)

Uso Chrome y Firefox, pero nunca pienso en darle más provecho del que se le podría dar... por eso estos días he empezado a ponerme un poco al día...

GreaseMonkey es una extensión que puede mejorar notablemente nuestra navegación por la red. Se trata, como bien dice la wikipedia, de pequeñas porciones de código creadas por usuarios para modificar el comportamiento de páginas web específicas. Con esta extensión es posible mejorar la experiencia de lectura de un sitio, hacerlo más usable, añadir nuevas funciones a páginas web, corregir errores, mejorar servicios de búsquedas y muchas otras cosas más.

Son scripts programados con Java que sirven, o bien para páginas concretas o bien a nivel general. Os animo a ver toda la lista de UserScripts posibles en la siguiente web:
http://userscripts.org/

Y de paso, os pongo un ejemplo (lo veo bastante útil y práctico!):

En la web de Flickr, como ya sabéis (o bien se deduce), se pueden dejar comentarios si eres un usuario registrado. Normalmente vemos ésto:
.
.
Pero en cambio, si instalamos el UserScript "Flickr Rich Edit", vemos esto:
.
Un pequeño cambio útil, no?
Este es el enlace para este script en concreto: http://userscripts.org/scripts/show/52904

En la web que os he puesto antes podéis ver los scripts más bien valorados, así como compartir los vuestros (a lo mejor tenéis vena creativa i se os da por programar... yo no sé!) o hacer búsquedas para ver qual de todos os puede ser más práctico (ver lista de tags) :-)
.

13 d’agost 2009

La Tagliatella

Actualitzo una mica el meu "directori particular de restaurants" perquè he vist que està una mica abandonat!

Avui us parlaré d'una cadena de restaurants de menjar italià... però una cadena amb majúscules, de les bones. Es tracta dels restaurants "La Tagliatella". Qualitat infinita :-)

Potser el local us sona d'haver-lo vist:
.
.
Ara he consultat la web oficial i resulta que té més de 70 restaurants en unes 50 ciutats espanyoles. A Barcelona n'hi ha 9. Jo he estat al del c/Sant Medir (per allà prop de la Plaça de Sants) i un altre tirant cap a Gràcia... però no recordo el nom del carrer. De fet, és igual: per dins són iguals!

Els plats de pasta són del millor que he pogut tastar. Tries el tipus de pasta (pasta seca o fresca) i el tipus de salsa (el mateix amb les amanides i tal, però jo d'això no en gasto xD).
Els preus no són ni barats ni cars (uns 13 o 14 euros per plat), i s'ha de tenir en compte que són PLATS ENORMES. Vaja, que et quedes ben tip.
A mi el que m'agrada molt és agafar-me pasta amb salsa de nous. Està absolutament deliciós (vamos, que ja tinc ganes de tornar a Barcelona per menjar-me'n un bon plat ^^!!).

També us recomano que demaneu PA DE LA CASA. Us portaran unes tires de pa de tres tipus: pa normal, pa d'olives i pa amb ceba. El de ceba és boníssim. A sobre, ben calentet i cruixent. No té desperdici!!

I per si fos poc, és un dels restaurants italians en el qual de postre pots demanar PANNACOTTA (el millor postre italià de la terra). En fi, jo hi he anat un munt de vegades i sempre hi repetiria... no me'n canso! i per això us el recomano: perquè hi aneu i el gaudiu :-)
.
.
Valoració final: 8'8

Menjar (varietat): 8/10
Menjar (quantitat): 10/10
Menjar (qualitat): 10/10

Preu: 8/10
Servei (personal): 9/10
Ambient del local: 8/10
.

12 d’agost 2009

L'ovelleta que va venir a sopar [Steve Smallman]

Soy fan desde ya

Este libro (que por desgracia NO tengo) (aún) se ha convertido en uno de mis favoritos. No me pregunteis porqué... simplemente, me encanta!

Va de un lobo y una oveja. La cubierta és genial por si sola:
..
El argumento es simple, no lo negaré:

Nos encontramos ante un lobo muy feroz y muy hambriento que está en su casa preparándose la cena... pero sólo aspira a una triste sopa de verduras...
Casualmente, llega una ovejita a su casa. Su emoción es infinita, no hay más que verlo:
.

Pero la pobre ovejita, tiene frío, hambre, sueño...
El lobo, que parece no ser tan malo, la pone al lado del fuego y le da un poco de comida (no quiere comerse a una ovejita rancia, enferma y malalimentada!)
Hasta que la oveja, se duerme en sus brazos............
[y no cuento más para no chafar el final de la historia!] :-)
.
No me digáis que no es súper entrañable...!!!!!!!!!!!!
.http://www.stevesmallman.info
...

11 d’agost 2009

Coses de casal: la gimcana difícil

Imagineu-vos que treballeu en un casal d'estiu i un matí la directora anul·la tots els plans previstos pel dia (a nivell general, de tots els grups) per fer una activitat sorpresa. Això ha passat avui, amb una mena de gimcana.... molt difícil!

Tot ha començat amb aquesta imatge:
.
.
Sense més.
Es tractava de saber A QUINA PART DEL POBLE CORRESPONIA i anar-hi per a recollir la següent ubicació.
Com podeu pensar, -i penseu bé-, pot ser qualsevol lloc. I com que no ho hem trobat, hem anat a diferents "emplaçaments típics de gimcana" per mirar aviam si trobàvem altres imatges sueltes.... I hem trobat algunes més:
.
.
--> El qual hem "deduït" que era una part del taulell d'escacs que hi ha fixe al pati de l'escola on fem el casal...
.
.
--> Una part de grafitti sí... però serà que a Lloret n'hi ha pocs...!
.
.
--> I perquè sort que hi ha poques places amb un contornt de ratlletes tan definit...

.
.
--> Decoració de gronxadors (i també serà que a Lloret hi ha pocs parcs!!!) XDD

.
A tot això heu de sumar-li les coses típiques de gimcana (tornar amb la cara pintada en quatre colors diferents, aconseguir targetes de x botigues, etc etc etc) (si l'haguès muntat jo, haguès demanat punts de llibre xDDDDDDDDD)
.
Hem quedat -no últims, no- SÚPER ÚLTIMS. I és que clar, els nens de p3 no tiren tant com els de sisè!!! (i més si no sabem on anem XD "estic cansada", "tinc pipi", "tinc set"...)
.

The half-blood prince

Ja he vist Harry Potter. Per fi!
.
.
He de dir que no sóc gens fan de les adaptacions cinematogràfiques en general, i molt menys les del Potter.. però a cada pel·lícula em tenen allà, fidel als meus principis :-) (aquest cop he trigat una mica més en anar-la a veure... perquè quan la van estrenar, jo estava a Santa Mónica, LA (CA) i vam veure com alguns fans feien cua a les 12 de la nit per ser els primers en entrar... :D)

Penso una cosa, i és certa: una persona que no s'ha llegit els llibres, no pot captar tot el que diu la pel·lícula. Hi ha coses que queden molt sobreenteses i altres que directament no es diuen però que després et trobes en que ho han utilitzat.

.
Anar a veure una pel·lícula adaptada d'un llibre que ja t'has llegit i t'encanta pot ser molt problemàtic: en primer lloc, saps el que ha de passar. En segon lloc, saps que hi ha coses que no surtiran... i en tercer lloc, pots veure coses a les quals se'ls hi dóna massa importància quan en realitat potser no en tenen tanta.

Per no entrar en trames complicades, David Yates (director) ha donat potser massa importància als afers amorosos de la colla de mags adolescents... però bueno. Fa gràcia.

.
Comentar que els actors van creixent cada cop més (com és evident). Al Harry i a l'Hermione els veig més o menys iguals, però el Ron s'ha ampliat força -que no engreixat, no confonguem- i el Draco és ja tot un homenet (com ha crescut el Draco Malfoy!):
. --> però no hi ha cap personatge que puguis dir que alegri la vista, no..
.
Per altra banda, tenim Tom Riddle (Lord Voldemort de jove).
Curiós: de nen i de preadolescent tenen una cara que bé podria assimilar-se a la del Lord Voldemort que tots coneixem (aquella mena d'aspectre), mentre que de jove (aparegut en alguna altra pel·lícula) té una cara que difícilment s'enten que sigui l'evolució al seu anterior jo
(masses paranoies m'estic fotent jo sola).
Total, que Tom Riddle és un dels meus personatges preferits:
.
"
Puedo hacer que las cosas se muevan sin tocarlas. Puedo hacer que sucedan cosas malas a la gente que me hace cosas malas. Puedo hablar con las serpientes también. Ellas me encuentran, me susurran cosas..."
.
.
Contundent, si senyor.

De fet, ara m'estava mirant un wiki de Harry Potter i hi ha tants personatges i tants embolics familiars, que no resulta gens fàcil... I també se m'ha donat per llegir alguns fanfics, amb les noves generacions (els fills d'en Harry, etc... --> no continuo per a no spoilejar, jaja!) :-)
.
Definitivament, m'encanta Harry Potter!
(http://www.elmisteriodelprincipe.com/)
-.

10 d’agost 2009

Palladio, the Architect (Caixafòrum Barcelona)

Si sou dels que us quedeu aquest estiu a la ciutat, podeu encara anar a l'exposició gratuïta sobre l'arquitecte Palladio al Caixafòrum (Av. Marquès de Comillas, 6-8). [Fins el 6 de setembre]

L'Obra Social de La Caixa conmemora el 500è aniversari d'aquest artista renaixentista, que va ser quasi contemporani de Rafael i Miquel Àngel. Per Palladio, la seva professió era molt important, va voler democratitzar l'arquitectura; demostrar que qualsevol edifici podia ser maco sense la necessitat d'utilitzar materials molt cars i exclusius.
.
Les seves obres, inspirades en el món clàssic, van sorprendre a tothom per la bona relació de qualitat amb cost invertit, convertint-se així en un dels arquitectes preferits d'aquella época.

L'exposició en sí és molt agradables de veure, està plena de maquetes. Aquí us deixo amb tres de les fotos que vaig fer:
.
.
*Exposició organitzada amb la col·laboració de la Royal Academy of Arts de Londres i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres.
.

09 d’agost 2009

Pel·lícules de diumenge tarda

Sempre he pensat que els diumenges per la tarda (que mai m'han agradat) servien per fer coses com veure pel·lícules. Haguès sigut ideal si, a més, la pluja haguès fet acte de presència... però ha plogut un minut i ha parat. Coses de la vida. A Lloret no plou (o, com diu un amic meu, la meteorologia ha firmat una mena de conveni amb la nostra regidoria de turisme...)

Bé, en total he vist dues pelis:

1- El juego del ahorcado [Manuel Gómez Pereira, 2008]
.

M'encanta el cine espanyol, i procuro veure'n el màxim de pel·lícules possibles (això sí, cutrilades no, Torrentes i companyia no tindran mai un lloc a la meva petita videoteca).
El juego del ahorcado és una història d'amor entre dos adolescents que són amics des de ben petits... però que creixen i llavors passa un petit problema. Aquest problema canvia el paper de cadascún en aquesta vida, i clar, les coses començen a torçar-se.

La pel·lícula no és que sigui molt bona, però et manté despert. La noia (Clara Lago) segur que us sona, perquè havia aparegut a la serie COMPAÑEROS durant un parell de temporades... i també ha protagonitzat "El viaje de Carol", una peli súper maca i entranyable (de les típiques que m'agraden a mi: nens, drames, guerra civil...) i en la que també surt l'espectacular Juan José Ballesta.

Tot i que sigui un tio que potser com a persona real no val la pena, s'ha d'admetre que està molt bo (que coi, està boníssim) i que com que sempre ha fet papers de "macarrilla", possss... encara està més bo XD:
.(Goya al millor actor revelació per la peli de El Bola)
.
2. Déjame entrar [Let the right one in] [Tomas Alfredson, 2008]
.
Aquesta m'ha agradat molt més!
La peli és sueca (ah! per cert! el Juego del ahorcado està gravada a Girona i rodalies :D) i és un bon exemple de cine europeu de qualitat.

La història narra la vida de l'Oskar, un nen que pateix bullying (acoso escolar) i que per tant, no té amics. Ell vol ser valent i enfrontar-s'hi, però sap que un tres contra un és força inestable i tindria les de perdre...

I una nit freda d'hivern, coneix a la Eli (una protagonista amb un nom així ha de significar alguna cosa bona, jajaja!), una noia de també 12 anys que misteriosament només surt de casa per les nits...
Total i sense spoilejar, només diré que poc a poc l'Oskar va descobrint que la Eli no és una noia com les demés...

--> La peli és molt tendre i té moments molt i molt macos. Jo us la recomano!

No sé quin any representa que està ambientada la pel·lícula, però tots els protagonistes porten una roba cutreochentera que flipes XD.
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails