30 d’abril 2009

Sorolla: Visió d'Espanya

Fins al 3 de maig teniu temps d'anar al MNAC per veure una exposició de pintura que sembla que batrà rècords i es convertirà en la exposició més visitada de la història a l'estat espanyol (comptant que és una expo que va fent ruta i que aviat marxarà cap a Madrid després d'haver passat per algunes ciutats).

Es tracta de: Sorolla, visió d'Espanya.

Es tracta d'una exposicó amb 14 grans quadres, que van ser encarregats al 1911 per la Hispanic Society of America (que resulta ser que és un centre on s'hi poden fer pràctiques d'estiu si ets estudiant de la meva facultat, xD) per decorar una de les sales i mostrar la cultura espanyola a la societat americana.
Total, que val la pena veure la expo perquè és LA PRIMERA VEGADA QUE SURTEN de la Hispanic Society, restaurades expressament! I després tornaran allà i vés a saber quan es podran tornar a veure! És una de les col·leccions de pintura més importants del s.XX!


De fet, Sorolla va haver de viatjar molt per tal de complir amb l'encàrrec. I li va costar la vida (es va posar malalt pel camí).
Un dels quadres més importants (per mida, sobretot!) és aquest:
.
.
I aquest següent, amb especial carinyo: es tracta de l'obra dedicada a Catalunya. Segons les fonts històriques, Sorolla estava per Barcelona, Arenys i Sitges buscant algun tema per pintar, però cap l'acabava de convèncer (crec q volia reflexar la vida marinera) (perquè mira que Sitges és preciós!) total, que un lloretenc i amic seu li va dir que vingués cap a la Costa Brava a pintar, que hi ha vistes precioses. I així ho va fer. El resultat és una obra dedicada a la pesca, pintada a la platja de Santa Cristina de Lloret de Mar:
.

Com que ja s'acaba, et regalaven al sortir el cartell de la exposició. I he aprofitat també per comprar un punt de llibre.

Una de les notes de premsa:
- El Sorolla colossal fa emmudir el MNAC (El Punt)

I el llibre:
Ruscalleda i Gallart, Sebastià. Sorolla a Santa Cristina: història del quadre "Catalunya" de la Hispanic Society of America de Nova York. Lloret de Mar: Obreria de Santa Cristina, 1993. 175 p. ISBN

(que podeu trobar-lo a la biblioteca de la UB, a la facultat de Filosofia, Geografia i Història) (sorry, deformació professional) ;-)
.

29 d’abril 2009

KDD TS (Quedada TusSeries)

Li he posat aquest nom però no és ben bé.

La cosa és: cap al 2004 jo mirava moltes més sèries de les que miro ara (bé, ara no en segueixo quasi cap!) i justament vaig trobar un fòrum que era tot de sèries (TusSeries). Per opinar i per descàrregar.
...I al novembre del 2004, es va fer una trobada a Barcelona.

Messos més tard, jo vaig abandonar el foro i el contacte amb la gent. Però clar, lo que el mundo separa, que lo una Facebook, no? Doncs resulta que dos integrants valencians d'aquest fòrum (que encara existeix, clar) van venir a BCN el cap de setmana passat, i, aprofitant que ja feia més de 4 anys que no ens veiem, vam fer retrobament.
Això sí, parlaven de moltes sèries i em sentia marginada i sense tema de conservació XDDD! I m'he promés què, de cara a la propera trobada, n'hauré vist alguna per comentar.

:-)

I com a resum, us deixo una foto:
.
.
I a més! vaig aprofitar per demanar les fotos de la KDD'04. Que no les tenia! Així estava jo fa uns quants anys (o sigui, igual XD):
.
.

28 d’abril 2009

Figurar al aeroport: Viatjar sense moure's XDD!

Al gener un amic em va dir que buscaven gent per fer de figurant a la nova terminal del Prat. M'hi vaig apuntar i, després de bastantes setmanes, per fi em van trucar l'altre dia per donar-me hora per avui dimarts.

La feina és senzilla: Fer veure que ets un pasatger i actuar com a tal, però sense viatjar, clar. T'hi has de passar tot el matí, però et donen 40 euros a canvi (i un entrepà molt gros). Sé que no és la feina més ben pagada del món, però a mi m'ha fet molta gràcia! em feia ilu ser figurant a l'aeroport!


- Cada dimarts i cada dijous es fan proves amb uns 200-300 figurants. Són dues proves amb pausa al mig. La cosa ha anat més o menys així:

Primer ens han vingut a recollir a Plaça Espanya a les 8 del matí. Allà ens han donat un identificador amb un color:
.

Primer m'ha tocat anar a Humberside. He adoptat el nom de Beatriz Herreros, i m'han donat un passaport fals (molt fals). Havíem d'agafar també dues maletes d'un piló de maletes que hi havia per allà (no sé que duien dins però pesaven com mots!!)
M'he dirigit al taulell de facturació i tot ha semblat completament real, i després m'han donat la targeta d'embarcament i he anat a passar els controls de seguretat... cinturó fora, etc.
L'últim pas era trobar la porta d'embarcament i esperar a que l'assafata obrís el vol... i quan baixaves ja cap a la pista i preparar-te per volar... doncs l'avió no hi era, clar XDD
Aquest primer viatge l'he fet amb British Airways i m'ha tocat classe Business!

El segon ja ha estat més normal: Tenerife, classe turista. Vueling.

Té gràcia que algunes persones tinguessin "rols especials". Exemple: Un parell de persones havien de dur equiptatge especial (un era una taula de surf i l'altre una caixa gegant), un altre havia de dir, passats els controls, que li feia por volar i que no volaria... un altre que volia canviar de vol a l'últim moment... etc.

Quan ja marxavem, ens han dit que la setmana vinent farien una "prova d'evacuació", i que si volíem, que ens hi podiem apuntar. Es veu que paguen el mateix i són dues hores menys.

Ja us explicaré (perquè, of course, m'hi he apuntat :D)
.

27 d’abril 2009

Harry Potter : The half-blood prince

Avui he vist que ha sortit un nou tràiler del Harry Potter que s'estrenarà aquest estiu. Veiem-lo!




Coses:

- No m'imaginava el llac tant gran!
- Heu vist les imatges de Londres? m'encanta que en aquestes últimes pelis integrin el món màgic amb el món "muggle". El pont del Millenium protagonitza bona escena! (podeu veure imatges del rodatge al pont aquí i aquí)

(Tot i així, he de dir que jo sóc fan del Harry Potter-llibre(s), ^^, i que les pelis em semblen una mica fluixes)(és lo que passa quan et llegeixes primer el llibre i després veus la peli). Però cada peli la espero amb candeletes :-)

Abaix Edward Cullen! Amunt Harry Potter! XD
..

26 d’abril 2009

XI Trobada d'Intercanvi de punts de llibre (Museu F. Marès)

Es tracta d'una de les trobades més importants a nivell Catalunya. Es organitzada anualment per l'associació de col·leccionistes "El Troc", tot i que al setembre en fa una altra, durant les festes de la Mercè.

M'he aixecat i plovia. Tronava... De camí a la estació hi ha cinc minuts, però han sigut suficients per deixar-me xopa fins als genolls i que se'm trenqués el paraigües a causa del vent ¬¬'
Però diria que ha valgut la pena :-)

He pogut canviar punts amb les persones a qui em trobo sovint a les trobades. Però ara no entraré en detalls (tampoc fa falta!).
Us poso la foto d'algunes de les meves "noves adquisicions" (sempre intento comprar algun puzzle quan vaig a trobades):

1. De l'associació "Amics del punt de llibre d'Artés" he comprat aquest puzzle que surt un molí. És de la col·lecció "Llocs del món", núm.20. [No en tinc més... però es que si m'haguès de comprar totes les col·leccions de totes les associacions, m'arruinaria.. ] [tinc algunes del Troc, de l'Ass. de Mollet, Olot i Ripoll] [totes incompletes, clar]


2. I també m'he comprat tres puzzles de El Troc. El primer és el que han editat per aquesta trobada de Sant Jordi . Els dos de sota, són de trobades de col·leccionistes de "Kinder Sorpresa".
..
A més, m'he trobat amb una "amiga d'una amiga" que m'ha obsequiat amb uns punts de llibre molt macos, de les biblioteques de Valdepeñas. Es veu que cada any fan un concurs de punts de llibre i me n'ha donat un de cada any. Són súper macos! :-)
.

25 d’abril 2009

El meu llibre de Sant Jordi


Ahir em vaig oblidar de comentar el llibre que m'han regalat per aquest Sant Jordi: El Petit Príncep.

Ja sé que tothom l'ha llegit... però jo no!
És petitet i macu. Ahir vaig començar-lo i ja porto la meitat. Suposo que entre avui i demà ja l'hauré acabat i us podré dir que tal (als que no us l'hagiu llegit) ;-)

De moment, m'agrada molt.
En destaco una frase:

Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions

Històries de tren (I): El llenguatge de signes

Normalment quan vaig amb tren (com el 70% de gent) escolto música. Llegir al tren m'atabala, i més si és un trajecte curt com Barcelona-Cerdanyola; en canvi la música és ideal en aquests casos.
Però bé. El cas és que hi ha una altra cosa que m'agrada molt fer als trens, i es observar als altres (la vena sociològica que porto dins jajajaj). I a vegades em toca seure al costat de persones que tenen converses curioses, des de receptes de cuina als cotilleos típics entre veïnes.

Avui el trajecte Blanes-Barcelona ha estàt força terrible. M'ha tocat seure al costat de dos nois de 17 anys que feien companyia a dues nenes de cinquè de primària (no entenc la relació que hi havia entre ells, després d'una hora i vint minuts, s'han dit els noms, els cursos i el que fan a classe O_o).
I després, de Barcelona a Cerdanyola m'he trobat amb tres persones que parlaven utilitzant el llenguatge de signes.
Primer no he fet cas, però es que després he vist que de cop, han començat a parlar (vocalitzant) en català.

Combinaven les dues formes d'expressar-se. Crec que eren professors del llenguatge de signes català (no sé ben bé com va: si són símbols, no podríen ser universals? doncs resulta que no) i s'estaven preparant per un seminari que hi hauria ben aviat sobre el tema.

El que jo no entenc és... si hi ha tantes paraules al món... hi ha prou símbols per a fer-se entendre i no liar-se? i si dues paraules oposades s'assemblen a l'hora de representar-les? Perquè jo no parlo de les lletres (sé que es poden fer paraules lletra per lletra, i que cada lletra es fa d'una manera) (però això seria només "adaptar" el llenguatge oral, i no és això) parlo de conceptes. I una sola paraula pot tenir molts significats segons el context.. com ho expliques tot això amb signes?

La veritat és que m'agradaria saber més. Em sento súper ignorant quan penso en temes així, perquè en sé ben poca cosa i en canvi és una necessitat per a molts.
.

23 d’abril 2009

Sant Jordi 09: A la recerca del punt de llibre

M'encanta Sant Jordi! (com a bibliotecària, com a lectora, com a catalana, etc) i cada any intento escapar-me ni que sigui una estona per poder mirar d'aconseguir algun punt de llibre entre les paradetes, la gent i el sol (si en fa).
 Normalment acostumen a ser punts de llibre d'associacions i entitats, molt pocs són de novetats editorals (per això ja tenim les fires del llibre).

 No n'aconsegueixo gaires de nous, però aquest any no ha estat mala collita : uns 80 de diferents (tot i què pocs exemplars repetits per intercanviar, llàstima). I uns poquets, comprats (uns d'un centre de disminuïts psíquics i els altres d'uns nens d'un esplai, per finançament de les colònies d'estiu).

Abacus ha tret el seu punt anual, així com tots i cadascún dels partits polítics (menys del PP: hi havia molta gent, m'ha fet cosa. Si algú el té...). El de CiU és bo XD:
.
.
També, a totes les parades (o quasi totes) hi havia un punt promocional de General Òptica, que a més, servia també de "pastòmetre" (per mesurar els spaghettis).

*Altres punts a destacar:

- L'editoral Egales, que mai falla. Present a tot arreu i sempre amb un ampli assortiment de punts (crec que en fan un per llibre). N'he trobat deu de diferents. Desconeixo si era possible trobar-ne més.

- També, lluny de la Rambla, m'he trobat amb uns punts de l'Associació Altarriba, per la defensa dels animals:

.
- Juntament amb aquests, també hi havia una sèrie de quatre punts de "L'Eix Comercial del Raval" (semblants als que fan des de l'Associació de Comerciants d'Hostafrancs)

- Una de les grates sorpreses ha estat la topada amb l'editorial El Cobre. 14 punts ben posats en un costat de paradeta.

I finalment, dues iniciatives públiques:

1. La Diputació de Barcelona ha editat la següent sèrie que veieu aquí a sota, corresponent a "Vint-i-nou contes. Antologia de narrativa catalana contemporània":


2. L'Ajuntament de Barcelona ha fet una sèrie (no sé quants n'hi ha! no sé de quan són!) per il·lustrar al seva campanya de "Visca Barcelona, la millor botiga del món!"
Aquests són els que he trobat jo, però n'hi han més (els dibuixos van a càrrec de nens de diferents escoles i cursos):
.
.
I ja està. Pel que fa a les roses, un parell. I ben maques! ^_^ Feliç dia de Sant Jordi!

22 d’abril 2009

World Digital Library

Acabo de llegir al Bibcat que ja s'ha posat en marxa la "World Digital Library" :-)

Està fet per la UNESCO. És una biblioteca digital que preten reunir el coneixement del món! I gratis! Il·limitadament!
Oracles xinesos, fotografies antigues, manuscrits àrabs, obres turques i egípcies... Tresors que fins ara estaven ocults... ara estan lliures per a tothom :D... mapes, pel·lícules, fotografies i arxius sonors... --> Repositori de la varietat cultural del planeta... per a tothom. Té bona pinta la cosa! Molen els grans projectes com aquest! (vegeu també: Europeana, biblioteca digital europea)

La Biblioteca Digital Mundial ha vist la llum avui a París, de la mà de la UNESCO i 32 institucions culturals de tot el món.

21 d’abril 2009

Biblioteca ESMUC

Avui m'han passat dues coses:

1. Hem estrenat temporada de la Coral BiD (coral de la facultat) i ho hem fet celebrant el Sant Jordi en forma de caramelles per diferents punts de la facultat. No poso fotos ni m'enrotllo més perquè està tot aquí explicat: http://blogdeldijous.blogspot.com/2009/04/actuacio-coral-bid.html

2. Amb l'assignatura de "Administració d'Unitats d'Informació" hem anat d'excursió (bé, de visita) a la biblioteca de l'ESMUC (el dia no podia ser més musical, no? jejeje) La veritat és que no hi anava a anar, ja que l'any passat ja vaig anar-hi de visita amb els del Pràcticum... però hem nat i ha estat força bé.
.
.
La veritat és que això de l'ESMUC és ben curiós. Vull dir que com què clar, no conec ningú pròxim que estudii música en plan serio... doncs visitar un centre així em provoca curiositat (com quan vam anar al INEFC) XD
Resulta que l'Escola té uns 600 alumnes, dels quals només 150 són de nou accés cada any.
I tenen moltes especialitats, i per exemple, d'arpa només hi ha una plaça (de piano unes deu). I tenen aules individuals d'assaig, i préstec d'instruments... coses que són normals i comprensibles però a mi em fa gràcia.
També tenen professors que potser només venen un cop al mes, i que són strangers i vénen només a fer la classe i piren...
.
.
Bé, de la biblioteca només vull dir una cosa: encara estan catalogant documents comprats al 2006! protesto! fan falta més diners per crear nous llocs de treball! a la facultat de Biblioteconomia som molts i tots volem treballar. I fan falta bibliotecaris i documentalistes a tot arreu...

.

Chabel, Chabel, que bien...

Gràcies al Facebook, m'ha vingut en ment la meva estimada CHABEL (de FEBER)Que jo era FAN de la Chabel és dir poc. Ho tenia tot d'ella! La versió barata de la Barbie em va robar el cor (el BabyFeber mereix una entrada a part, ho sé XD).
.
La nina també tenia dos germanets: La Melli i en Zos (mellizos). Durant un temps els hi vaig mantenir el nom. Però després es van multiplicar i vaig abandonar a tres Mellis per quedar-me amb els tres nens (els vaig fer orfes i se'n van anar a viure al poblat d'animals, Aldea del Arce) (també tenia molts ninos, algun dia tb rebran una entrada).
Els hi vaig dir Jack, Nick i Kevin. El Kevin tenia una robeta de tirants molt mona i era el meu preferit. El Jack va ser l'últim en arribar i era com més pijo. El Nick tenia el cabell encrespat. Potser era una Melli amb el cabell curt.
Però tornem a la Chabel... Tenia moltes col·leccions de roba! per días de lluvia, per fer gimnasia (tenia una bicicleta que funcionava amb piles i una Chabel amb cames articulades per conduir-la!).
I dels Melli & Zos també tenia un pilonet de coses, en especial, un cotxe com de bombers que tenia dos llits i anava amb dos sacs de dormir per posar-los a dins.
Per lo que jo recordo, vaig arribar a tenir tot això:
.
- La casa: Aquí vivia la meva Chabel. (Una d'elles). La casa es tancava i quedava compacta! La foto que he trobat és una versió modificada, però quasi com la que tenia jo. La meva tenia unes persianes (no cortines) i un dia se'm va trencar una :-( I també a fora de la caseta hi havia com un quadre de llums que servia per posar-hi piles i llavors totes les llums de la casa s'obrien! i fins i tot la tele! I sota la tele hi havia un tocadisc amb discos de cartolina super monos. A la nevera hi havia una fanta i una coca-cola, i aigua crec. També hi havia gots i petits coberts... Les piles... es van acabar podrint (aquell oli asquerós) -_-'
.
.
- La hamburgueseria: Una de les joies de la corona (crec que encara la conservo). Quatre surtidors super moderns: hamburguesa amb enciam, amb formatge, patates fregides i batidos. apretaves i sortia, com les hamburgueseries reals! cada hamburguesa venia amb la seva caixeta! i l'enciam i el formatge es podien "desenganxar".
També venia amb unes "bandejetes" i una basura de palanca. Tot super real i genial. Després es plegava i quedava ben guardada..
.
.
- La discoteca: Element MÍTIC del qual no he trobat imatge! Era genial perque hi havia la pista de ball amb tres pars de botes altes, i llavors amb piles, les sabates es movien d'un costat a l'altre. Total, que podies posar a Chabels dins de les botes i voilà! ja les tenies a les tres ballant! :-) També hi havia un petit Camerino. Era lo más!!


- El salón tocador: No he trobat imatges tampoc... però era com una mena de peluqueria, amb llums! i maquillatge per les meves Chabels! jo els hi tallava una mica el cabell de tant en tant (clar, problema, no creixia més....)
.
- La caravana (FamilyVan): Per dins era genial: s'obria la part del darrera i apareixia una cuina amb barra americana. Els seients del darrera es movien i es giraven. I per la part de sota... hi havia llits! s'estirava i s'aguantava amb un plastiquet groc...
. .
- La cuina: Tenia una plataforma que es movia, deixant pas a una magnífica taula per seure. Lo que em molava més era la mini-rentadoreta i el fornet.
.
.
- Canguro Center: Aquest va ser creat especialment per als Mellizos. Era una mena d'escola. Com tot lo de la Chabel, tenia coses giratòries amagades. La part de darrera era un pati, amb columpio i tal. La part que es veu a la foto era múltiple. Exemple: a la foto es veu la sala de dormir. Però si ho giraves es convertia en cuina, classe i bany (el bany ara no el recordo del tot bé)
.
.
- Nurserie: Que fort!!! no recordava aquesta joguina. Però sé que la tenia!!! Recordo perfectament la persiana! Potser no debia jugar gaire perque no dóna gaire de sí. Vull dir que és una botiga i ja està...
.
.
- Sofà-Cama: ... Un simple sofà-camà. La foto l'he trobat per google... en realitat la part aquesta que es veu de sofà es podia aixecar i es convertia en un mega-llit :)
.
.
Buf... Quants records! I el 80% ja no ho tinc!!!! -_-!!!!! Penso que la Chabel va ser un mite de l'época. Mentre la Barbie es limitava a ser pija, la Chabel va ser una innovadora. Totes les seves casetes i objectes tenien peces rotatòries, objectes ocults, molts funcionaven amb piles i tenien llum i moviments... De fet, una delícia per a les nenes de la meva época...!!!

.
Ah! QUE M'OBLIDAVA! UNA ALTRA JOIA DE LA CORONA: EL DESPERTADOR DE LA CHABEL!!!
Em va despertar durant una llarga época!!! deia així:

Hola buenos días, soy Chabeeeel. Es la hora de levantarse! Vístete pronto, hoy es un buen día!

Recordo el to. Recordo la veu. El tinc clavat a la ment!
.
.

20 d’abril 2009

Restaurant Hanoi

Avui, restaurant.


Sóc una mica espcial i les degustacions culinàries extranyes no m'agraden. Resumint: a mi no m'agrada quasi res.
Avui m'han dut a un restaurant vietnamita. Jo he intentat evitar-ho, però al final he acabat allà. I m'ha agradat!

El "Restaurante Hanoi" es troba molt a prop de la plaça Universitat (Plaça Letamendi, 27). És autènticament asiàtic (o sigui, no és el típic xino), i quan menjes, notes qualitat. Tot i que bàsicament és tailandès, també hi podem trobar especialitats xineses.
El servei és molt bo, execel·lent (l'espai, potser una mica pobre)

.
Una cosa que m'ha sorprés és el lavabo: quan t'acabes de rentar les mans, no hi ha aire calent ni papers; sinó tovalloletes. Moltes tovalloletes ben posades per a ser utilitzades de forma individual. A sota de la pica, un cubell per abocar-hi les tovalloletes utilitzades.


Jo, si sou una mica com jo, us recomano el "pollo Hanoi": deliciosos trossets de pollastre al ajillo. Mmm! Súper bons!

.

Valoració final: 7'6

.

Menjar (varietat): 8/10
Menjar (quantitat): 9/10
Menjar (qualitat): 8/10

Preu: 7/10
Servei (personal): 9/10
Ambient del local: 5/10
.

Los abrazos rotos: ni fu ni fa.

Aquest cap de setmana he vist la pel·lícula de l'Almodovar.
.
És, sense dubte, una peli "almodoviana" (amb els mateixos típics-tòpics de totes les seves pel·lícules: el gay, el friki, la maruja, etc., ja sabeu, tot molt folklòric). La pel·lícula en sí? ni fu ni fa. Té moments bons i moments molt millorables. Li falten potser alguns detalls més... penso que algunes coses s'han quedat fluixes de contingut (sobretot el final).
.
.
Pel que fa als actors (a banda que la Penélope no es santo de mi devoción), crec que Lluís Homar no interpreta bé el seu paper (en altres pelis sí, però aquí no, no el veig creïble, no me cuela)

I, ...PER FAVOR! com s'atreveixen a agafar el tonto aquell de El canto del loco??? No tinc res contra el Dani aquest... però com a actor si! L'odio! per favor! ni actor ni doblador! fuera Dani Martín del cine!!
.
Bé, vista la peli, arribo a dues grates conclusions:

.
1) Tenerife és una destianció molt a considerar en els meus propers viatges ryaneros per Europa.
.
2) M'encanta, a partir d'avui, el gran i desconegut ofici de "lectors de llavis" xDD
.

19 d’abril 2009

A working-studing day xD

El calendari d'avui estava marcat com a "Dia de fer treball de disseny d'enquestes"

De bon matí he sortit de Lloret amb la motxil·la per dirigir-me a L'Hospitalet, on ens esperava un llaaaaaaaaaaaaaaaaarg i deeeeeeeeeeeens dia de treball (xDDD).
Foto de lo concentrats que ens trobàvem:
.

I el descans que s'ha convertit ja en dinar xD:
.

La veritat, era un dia massa maco per tancar-se dins de casa (però s'ha de dir que ha cundit bastant).
.

18 d’abril 2009

Els nens de 12 anys poden ser perillosos XD

Avui he treballat de monitora, en un aniversari. Normalent són festes temàtiques (fades, High School, princeses...) però aquesta vegada eren nens més grans i volien una gimcana...

Resultat? Moltes proves i molts somriures, però també algún crit, algun enfado i algunes llàgrimes (per part d'ells, clar). Però bé, la tarda ha estat bona. Jo m'ho he passat molt bé!
Hem aprofitat que ha fet bon dia per fer jocs a la platja :-)

Com que tampoc hi havia molta gent, teniem mig poble per nosaltres. Aquí sota podeu veure el passeig de sorra vermella (amb l'ajuntament de fons) i tots els nens preparats per anar fins a les palanganes, per aviam quin grup l'omplenava amb més aigua .. a través de relleus i gots foredats XDDD [han guanyat les nenes]:
.
.
I a la següent foto, les sabates dels nens i les nenes abans mentre feien un joc d'estirar les cordes :-) (no poso fotos dels nens perquè crec q és il·legal fer-ho!):



I ara me'n vaig cap al cine a veure la del Almodovar :-)
I bona notícia! ja tinc moltes feines per aquest esttiu! pel juliol, per l'agost, pels matins, per les tardes... ueueueu!
.

Camino

Ahir vaig veure una SÚPER-PELI, així, en majúscula.
No pensava que m'anés a agradar tant.
.
.
Sinopsis oficial:
Inspirada en hechos reales, CAMINO es una aventura emocional en torno a una extraordinaria niña de once años que se enfrenta al mismo tiempo a dos acontecimientos que son completamente nuevos para ella: enamorarse y morir. CAMINO es, sobre todo, una luz brillante capaz de atravesar todas y cada una de las tenebrosas puertas que se van cerrando ante ella y que pretenden inútilmente sumir en la oscuridad su deseo de vivir, amar y sentirse definitivamente feliz.
.
En el fons és una història d'amor adolescent...entre un príncep i una princesa que no podrà assistir mai al ball final. Impacta. En algunes escenes he plorat moltíssim, com una madalena, embolicada dins l'edredón...
Cada personatge és clau, tot i que costa d'entendre els seus comportaments. Una mare i una germana amb objectius molt clars a la vida, i un pare que no sap que fer ja amb la situació que li ha tocat viure (que a la peli es diu José, i realment actua com a José bíblic, el pare biològic que no és el "pare real"). La peli està plena de paral·lelismes.

La pel·lícula ha tingut moltes crítiques provinents de l'Opus, i és normal. Algunes escenes són una crítica fervent contra ells. Per altra banda, és d'admirar com es pot encarar així una mort segura (no és un spoiler, com comprendreu), de forma tant optimista i lluitadora.

Lo millor de la peli? els quatre actors principals. Especialment la nena. Quins ulls! Típica persona que ho diu tot amb la mirada...(i la germana gran, interpretada per Manuela Valles, que surt súper mona)
.

I la frase:
- ¿Quieres que rece para que tu también te mueras?... dita per la nena a la seva germana, amb tota la felicitat i innocència del món.

Aquesta, en serio, us la recomano MOLT.
http://www.caminolapelicula.com/
.
.

17 d’abril 2009

Gossip Girl

Bé. Ja he començat a veure aquesta sèrie de la qual tothom en parla.

He vist només el primer capítol, però em sembla que pot estar prou bé. Molt al estil O.C (un noi de la no-élite barrejant-se amb la élite-soy-rico-y-tengo-una-super-casa). Juvenil i fresca, amb els típics arguments que acostumem a trobar en aquestes series.

Aviam si no perdo el fil i me la miro! (la fan els dijous a Cuatro)(me la van recomanar però se'm va oblidar, i ara he vist el capítol a través de megavideo).Tota la informació de la sèrie, aquí:
http://es.wikipedia.org/wiki/Gossip_Girl
.

16 d’abril 2009

Hem vist "nevar" :D

.
Acabem de veure una nevada primaveral!!  jajajaj
Durant deu minuts ha caigut una pluja super intensa plena de pedretes congelades i ens ha deixat a tots flipant XDDD

.

15 d’abril 2009

Petit homenatge a Bola de Drac

Sóc súper fan de Bola de Drac. És la meva infància i la meva adolescència... i protagonista de molts dels meus apunts acadèmics universitaris. També va ser el tema central del meu treball de recerca al batxillerat (yes, I'm friki, i què?)

No he anat a veure la peli perquè no m'atreveixo XD. M'agrada la meva visió actual de Bola de Drac... Potser me l'acabo baixant i veient-la amb els del pis... en fi. El cas és que avui, a classe (per variar) he fet ús del boli i el paper i he fet un petit homenatge a la sèrie de la meva vida :)
No és un gran dibuix, però bueno! :)

.
(Clikeu la imatge per ampliar xD que així no es llegeix res XD)
.
.

14 d’abril 2009

World Monuments Fund

Ser becària EEES té la seva gràcia: sempre fas coses diferents. La meva no és una beca amb unes funcions concretes i establertes, sinó que van variant segons les necessitats del moment (exemple: ara toca St Jordi).
Bé, tot això ho dic perquè una de les coses q tb estic fent a estones, és revisar que funcionin els links del portal "Alehoop" (portal de recursos creat per ser una ajuda en l'elaboració de treballs de recerca de batxillerat) i avui he trobat un link curiós que em ve de gust compartir:


Què té de curiós? Bé, resulta que es tracta d'una organització privada que vetlla pel conservament arquitectònic (...to preserve important architectural and cultural heritage sites around the globe). Té bastants apartats, però jo em quedo amb aquest:
.
.
Exacte, sí, un llistat dels 100 llocs més "en perill" de l'any 2008.
I ara vé el més curiós. Quan cliques, et surt un mapa:
.
.
Ai, es veu una mica petitet. Tots els punts blancs són zones de perill. Jo, (ja sé que no es veu gaire) he marcat dues rodonetes grogues perque us feu a l'idea que la organització intenta abarcar tot el territori, i he marcat també amb una fletxa groga l'únic punt perillós d'Espanya.


Justament, és a Barcelona.
Què dirieu que és?... La Fundació Miró! :o
.

Causes? "water infiltration"

O_o!
.

14 d'abril: 78è aniversari de la proclamació de la República Catalana

Tal dia com avui, 78 anys enrera (14 d'abril de 1931), Francesc Macià va proclamar la República Catalana a la Plaça Sant Jaume.

Aquest en va ser el discurs:




13 d’abril 2009

Cerdanyola again

I com que les vacances s'han acabat... jo retorno a Cerdanyola. Al meu dia a dia com a habitant en un pis d'estudiants (però enrera queden ja "los años locos" :-D)

Com a novetat (i per alegrar una mica les meves 4 parets) m'he posat a una cantonada una xorradeta que vaig comprar l'altre dia a la secció infantil de l'Ikea:
.(se'n van a la lluna ^^)
.

12 d’abril 2009

Diumenge de Pasqua...

I per celebrar-ho, ens hem menjat la tradicional mona de Pasqua (que sí, que hi ha llocs i cases que es menja dilluns de Pasqua, però nosaltres no, ens la cruspim diumenge).

Hem pogut escollir. En primer lloc, la mona del nen (la de la nena no hi era). Podem observar-hi una petita figureta del Caillou (o com es digui), una cuinera de la peli Ratatuille (si no vaig errada) i un Winnie the Pooh (aquest l'encerto segur!). Jo he menjat un trosset de la xocolata verda en forma d'arbre:
..
En segon lloc, la "mona dels adults": Un magnífic bòlid de Fòrmula 1 :D (jo he menjat dues rodetes)
..

11 d’abril 2009

La biblioteca de la UC3 i la Setmana Santa: promoció de recursos electrònics

Avui estava mirant unes webs per a fer un treball i m'he trobat amb aquesta imatge:
.
Correspon a la pàgina web de la Biblioteca de la Carlos III de Madrid.

La veritat és que m'ha fet gràcia.. vull dir, normalment l'únic q veig que es fa és posar una nota informativa amb els horaris de la biblioteca durant el periode festiu. La UC3, però, va més enllà XD: aprofita el tema de la Setmana Santa i posa a un encaputxat (d'aquests que fan una mica de por) consultant un ordinador..

.. i de pas, aprofita per promocionar els recursos electrònics de la biblioteca: "Recursos Electrónicos también en vacaciones y desde fuera de la Universidad"
El link s'acompanya del tutorial (ràpid, en tres pasos, com tot avui en dia) sobre com accedir de forma remota a la biblioteca, i a més, amb un resum d'altres serveis virtuals que s'ofereixen des de la biblioteca
(exemple: alertas personalizadas)

(Crec que em va afectar fer el POE al primer semestre sobre el desaprofitament de recursos electrònics en biblioteques universitàries! ^^')

Pd. A part, amb tutorials powerpoint pujats a SlideShare, Twitter, Facebook i un campus virtual al SecondLife. Conclusió: la Uc3 no sembla estar gens malament ;-)
.

Processó de Divendres Sant a Girona

Jo només havia vist la processó a Lloret i a Blanes. Ara seré mala lloretenca i diré que la de Blanes m'agrada més (sóc de les que creuen fermament que perquè una cosa/ciutat t'agradi no vol dir que tot el que facin t'hagi d'agradar!).
Lloret té una processó pobre i minsa, amb poca sortida de figures (imatges) i un recorregut que sembla que any rere any minvi. Ho dit sense embuts, pq si dir-ho serveix d'alguna cosa i millora en un futur!

Bé, per paliar aquesta falta de coneixement de processons, aquest any he anat a la de Girona (podria haver anat a Verges, Cervera, Esparraguera... però comencem per prop de casa :D)

He de dir que hem tingut sort: semblava que plouria però al final ha aguantat molt bé.
La sortida dels "manaies" (homes vestits de romans) era a les 19:30. Sense ni una gota de pluja i des d'una posició privilegiada, n'hem vist la desfilada (rodolí).
.
.
La processó del "Sant Enterrament" (la normal) començava a les 22:00h. Semblava que no sortirien, doncs la pluja ha començat a fer de les seves... però al final ha parat una mica i tot ha anat sobre rodes.
Han desfilat anònimament diverses confraries, cadascuna d'un color diferent i arrastrant un passatge de la vida del Senyor (ostres, que religiós m'està quedant tot plegat). Estàvem en un lloc que era un gir i feia baixada... patíem perquè les estructures semblaven pesar molt i a vegades se'ls hi desviava una mica. Alguns anaven descalços. També hi havia molts nens desfilant (pobrets, ells no anaven encaputxats i quan ha plogut segur que s'han mullat...)
.
.
Girona és una ciutat súper maca. Sempre em passa igual quan hi vaig, que penso que m'encanta. ...però després torno a Barcelona i em dic a mi mateixa "Girona m'enamora, però Barcelona també" xDD
Feia potser uns dos-tres anys que no trepitjava el casc antic de la capital de la provincia! La catedral, el riu, les casetes de colors càlids.. sí! val la pena :)
.
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails