04 de desembre 2019

El pessebre de la Plaça Sant Jaume

Cada any polèmic i cada any ple de crítiques, però que voleu que us digui... a mi aquest any m'agrada. Fins i tot m'atreveixo a dir que m'agrada molt.

La creadora, Paula Bosch, ha volgut representar les golfes de les nostres cases, allà on guardem les figueretes de pessebre i on reposen els nostres records del Nadal. Per una banda hi trobem tot ple de caixetes (busqueu-hi els vostres propis records: des de tuppers als canelons, passant per bufandes, joguines i antigues fotografies. Per l'altra banda hi trobem la ciutat, que si hi aneu de nit la trobareu ben il·luminada.

Us en deixo tres fotografies:





30 de novembre 2019

Restaurant de la setmana: La Foga

La Foga és un restaurant que està prop de l'Arc de Triomf, al mateix Passeig de Sant Joan. És un d'aquells restaurants que malgrat no ser buscat expressament, ens va agradar. Ideal per si esteu per la zona i busqueu algun lloc on menjar. (Està quasi en front de Norma Còmics 😎)

Està bé per dinar, però també fan brunchs i còctels. De fet és un d'aquells llocs al qual pots anar a qualsevol hora. Jo em vaig demanar -com no- una hamburguesa:


El restaurant queda just en una cantonada. Ara a l'hivern tenen els vidres tancats per no passar fred, però a l'estiu està tot obert. No hi ha terrassa (crec) però pots menjar com si estiguessis en una si agafes una de les taules que donen al carrer (van buscades, feu reserva prèvia, per si de cas).

És un local d'aquests moderns amb paret de maó a la vista, així com també els tubs de ventilació (un toc industrial, com si diguéssim). No és que sigui un local molt gran, lo que li dóna un aire força acollidor.

Us deixo una foto del meu postre, que era gelat de pistatxo ^_^


👉 La Foga
📧 Passeig de St Joan, 32
💶 Mitjana de 15-20 euros

24 de novembre 2019

[Sèries] Unes quantes sèries vistes

Cada cop em costa més escriure aquí al blog. No perquè no m'agradi, sinó perquè malgrat que m'agrada poder conservar un recull de sèries, lectures i llocs vistos, darrerament utilitzo les xarxes i ja no ho replico aquí, malgrat que allò és més fugisser.. (o no).

En base a això, he decidit que agruparé més les sèries i les lectures, com ja vaig fent amb els còmics i les micro-ressenyes ;-). Per tant, aquí aboco sis sèries que he anat veient aquests darrers mesos. Poso títol, plataforma i comentari-resum-opinió.


  • Chernobyl (HBO)

Què dir d'aquesta sèrie? Crua, dura, real.
Quan va haver-hi l'accident jo només tenia 4 miserables anys i ja us podeu imaginar que no em vaig enterar de res. Però a mesura que et vas fent gran vas sentint la paraula i la vas associant a tot el que va comportar. I la sèrie ha sigut una bona manera de mostrar aquells fets (coneguts per tothom però la majoria de gent només en línies generals). 
Crec que és una bona aposta d'HBO, de primera qualitat i d'una durada molt acceptable (només són cicn capítols). Val molt la pena, perquè sents tota la ràbia i la impotència, que veus que no només és un error humà sinó una sèrie d'erros que s'encadenen un darrera l'altra i encara és l'hora que ho vulguin admetre.

  • Luis Miguel (Netflix)


Hehheeh ^^U. Sí, confesso que he vist la sèrie del Luis Miguel, però tot té una explicació: quan m'ajunto amb ma mare i ma germana i volem veure alguna sèrie, les opcions que tenim són poques: ma germana n'ha vist un munt i jo també... i ma mare vol drames familiars i coses així. Luis Miguel va ser la sèrie que no esperàvem i que ens va tenir entretingudes.... i això que cap de nosaltres és seguidora d'ell, però és interessant la història d'aquest cantant que ja des de ben petit va ser explotat pel seu pare. La sèrie es centra en la seva infància i adolescència, principalment.

  • Hilda (Netflix)

Hilda és una sèrie per als més petits de la casa. La vaig descobrir gràcies als còmics :) Buscava còmics infantils i vaig topar amb ells... i poc després vaig veure que tenia una sèrie a Netflix i em va fer gràcia. És una sèrie fresca amb una protagonista femenina, dinàmica, valenta i que adora el bosc i tots els seus habitants, com més fantàstics siguin, millor. 
La sèrie va més enllà dels còmics perquè la durada és més llarga, però és manté l'essència en tot moment (de fet els capítols que corresponen al còmic són pràcticament iguals).

  • Las chicas del cable [1a temp] (Netflix)

Las chicas del cable és la típica sèrie que té els punts indispensables perquè em pugui agradar, malgrat això, només he vist la primera temporada. I tinc pendent la resta, però m'han dit que la quarta no val res. Va d'unes noies que entren a treballar com a operadores de cable quan s'instal·len les primeres línies telefòniques al nostre país. I a partir d'allà, enredos amorosos vàrios. A veure si puc veure la resta de temporades aviat (i abans de que m'oblidi de tot el que passa en aquesta primera jejej)

  • El bosque del piano [2a temp] (Netflix)

Un dia vaig començar a veure la primera temporada d'aquesta sèrie i em vaig dir a mi mateixa que no continuaria, doncs no em va agradar. (No em va agradar, no). Llavors, no sé perquè he vist aquesta segona temporada. El cas és que la sèrie va de dos amics que són rivals com a pianistes i aquesta segona temporada es centra en un concurs molt important que hi ha a Polònia i tots els capítols són concerts. Que si t'agrada la música clàssica pots gaudir de la sèrie, però no és gaire el meu cas... i si li sumes que els personatges estan una mica mal fets i són bastant estàtics al meu gust, doncs no, no sé perquè vaig seguir veient-la jejejejeej.

  • 45 Revoluciones (Netflix)


I acabo amb aquesta sèrie espanyola, que es veu que ha sigut un fracàs en quant a números i la van mantenir fins al final per pena, ja que ha sigut la sèrie amb menys audiència de la història d'Antena 3 crec (la van emetre tb per la tele normal). I mireu, la veritat és que no ho entenc, perquè és una sèrie que està prou bé. Es centre en la indústria discogràfica dels anys 60, quan volen introduir més rock i deixar enrera Marisols i Joselitos. Els actors ho fan molt bé (surt el Carlos Cuevas en plan melenut, crec que li queda millor el cabell curt jeje) i toca molts temes: repressió franquista, censura en les lletres, homofòbia pròpia de l'època, lios amorosos, el paper de la dona i la voluntat d'emancipació, addiccions, ... vaja una mica de tot però sense abusar. No sé, a mi realment m'ha agradat. Sèries pitjors han pujat més amunt! 

23 de novembre 2019

Restaurant de la setmana: La capricciosa

El restaurant d'avui no és un restaurant únic sinó que és una "xarxa". (Una cadena, hehe). Segurament n'heu vist alguna vegada algun, per l'Eixample n'hi ha molts. (És curiós, al voltant d'on treballo n'hi ha 4 o 5, però ara que hi penso, lluny de l'Eixample no n'he vist...)



És un restaurant que per mi compleix un bàsic: oferir un menú bé de preu. Per 9 euros pots escollir pasta o pizza (segons els ingredients has de pagar suplement) i va amb beguda i postre. 

El primer local el van obrir l'any 2011 a Viladomat i ara, com ja he dit, n'hi ha uns quants. Crec que són franquícies. L'ambient és agradable, ideal per a grups també, i la carta és prou àmplia per trobar una pasta o una pizza que t'agradi (també té amanides, carns i peixos). És un lloc correcte que fa la seva funció i al qual hi vaig de tant en tant :)

foto extreta de la web

👉 La Capricciosa (diversos locals)
📧 Eixample Esquerra
💶 Menú migdia de 9-10 euros

19 de novembre 2019

[Punts de llibre] Artistes hongaresos, Drets Humans i codis QR

Torna a ser dimarts? Doncs més punts de llibre! Avui vinc amb tres packs de mostra:

  • Aquesta petita col·lecció (que desconec si n'hi ha més, però té pinta de que n'eren 30) és molt xula, però és difícil de trobar. Es tracta d'una promoció que Hongria va fer a la Fira de Bolonya de 2006 per mostrar la feina de 30 il·lustradors hongaresos seleccionats. De cada punt hi ha la foto, les dades de contacte (segurament ara aquesta dada no es posaria) i una mostra del que fan.
  • Declaració Universal dels drets humans també és una col·lecció que té pinta de que n'hi ha més (només tinc alguns articles), a veure si algú m'il·lumina :)
  • I per últim, aquests que no tenen informació però jo us explico: és un projecte fet amb persones recloses en centres penitenciaris. Cada punt porta un QR. (Per cert, els punts són fosforitos però ara m'adono que els escàners mindundis no saben escanejar aquest tipus de colors, jeje).

18 de novembre 2019

[Lectures] Cosas que quizás sucederán / Fruta del tiempo (Álvaro Marín Piña)


Un dia estava jo treballant i em vaig adonar que un dels lectors del meu còmic diari (Life Of Eli) treballava a la mateixa institució que jo i, per si això no fos poc, també tenia familiars propers al meu poble. Com que és una cosa que em va fer gràcia, li vaig escriure un correu per saludar-lo, i al cap d'uns quants correus intercanviats, em va dir que havia escrit dos llibres recopilant relats.

Ho heu endevinat: son les dues obres de les que parlo avui :-)

  • Cosas que quizás sucederán es la seva obra debut i es tracta d'una recopilació de petites ficcions on la imaginació hi juga un paper molt important. I el sarcasme també! Són històries d'unes, no sé, 8 o 10 pàgines que comencen d'una manera i acaben de la forma en que menys t'ho esperes, algunes amb un to més d'acudit i altres potser una mica més seriosos. El que si que puc dir és que enganyen tots: comences pensant una cosa i al final n'és ben bé una altra :-)
  • La fruta del tiempo és el seu segon llibre, que segueix en la línia del primer. Més relats curts amb escenes que ens sorprendran i que segurament no ens esperem. Perquè la vida ja és això, no? sorprendre'ns cadia dia amb coses que podrien ser perfectament factibles fins que deixen de ser-ho jeje. En aquest segon llibre, l'autor compta amb la preseència de l'Ana Salguero com a il·lustradora.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails