18 d’abril 2018

36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquest cap de setmana ha sigut EL SALÓ DEL CÒMIC :-)
és un Saló al que m'agrada anar, molt més que el Saló del manga, sobretot per les exposicions que fan i la varietat de coses, malgrat que enguany l'he trobat un pelin més fluixet. De fet, m'adono que pràcticament no he fet fotos, no sé perquè! Però bueno, algunes sí. Vaig tornar amb uns quants còmics nous sota el braç i també alguna signatura, malgrat que no les busco expressament.

Una de les autores que venia enguany era la Tillie Walden, autora de Piruetas (vaig fer-ne una ressenya pel blog de Biblogtecarios). Jo tinc el còmic, però mai duc còmics de casa perquè sempre penso que te'ls fan comprar allà mateix. CASUALMENT un amic que venia al Saló em va dir que li portés, que se'l volia llegir... I CASUALMENT quan vaig passar per davant la taula de l'autora... 1) No tenia gaire gent i 2) no calia comprar el còmic allà mateix. 
ÉS MOLT MAJA! súper simpàtica. M'encanta la Tillie. Em va fer un dibuix bonisquissim.



També vaig pillar-me el "Todas estamos bien", de l'Ana Penyas. Ja el vaig veure per Nadal (va guanyar el Premi FNAC de novel·la gràfica) però al veure que també havia guanyat el premi a l'autor espanyol revelació del 2017.. doncs mira, el vaig comprar i me'l vaig fer signar, que tampoc hi havia gaire cua. Ja de pas...


Vaig comprar alguna cosa més, i algun manga també... però bueno. Ja els aniré ressenyant el algun moment d'aquesta vida. XD

Pel que fa a les expos, hi havia una de gran dedicada al Súper López. No cal que el presenti, que tothom sap qui és. Jo sincerament és un còmic que -malgrat conèixer- mai vaig llegir massa. Sempre he dit que jo vaig ser més de Zipi i Zape i l'entorn Escobar, no sé. He aprofitat per mirar de prop la seva obra i saber una mica més d'ell. Sabíeu que Jan és sord? no en tenia ni idea!


Ai, i la expo del Jaime Martín. Com em mola aquest autor. Al final és un topicazo dir que a Espanya es fan moltes pelis, llibres i còmics de Guerra Civil i similars... serà cert, però mola. I l'obra d'aquest autor val molt la pena. Si no heu llegit res d'ell, ja trigueu (fa poc vaig parlar-ne).



Exposició de Javi Rey, autor d'Intemperie (entre d'altres). (Un còmic molt dur!)


I bueno, tot molt bé. Llàstima que dissabte al migdia va diluviar, va fer un final una mica agredolç, jeje. Vaig sortir del saló protegint amb la vida els còmics que m'havia comprat perquè no es mullessin. I sobretot perquè en tenia un XXL que no cabia en cap motxilla: UN LLIBRE GEGANT DE LA RUE DEL PERCEBE!!


És una caseta que es monta i tots els ninotets (els inquilins) estan en paper retallable perquè els puguis posar al seu corresponent pis. Com m'hagués molat tenir això de petita per jugar a fer històries... ara sóc gran. No em posaré a jugar sola, jajaja. De moment ho tinc muntat al menjador ijij.

16 d’abril 2018

El "museu" Immaculada Concepció

Algun cop, aquí al blog, us he parlat del meu antic cole i dels sentiments nostàlgics que em provoca. Bé, de fet no és el cole i prou: tot el passat, tot, em provoca nostàlgia. Però en aquelles classes hi vaig passar molts anys, dels 5 als 18, ja és dir... que al final són coses que marquen molt, perquè allà dins et fas gran, t'afrontes als teus primers problemes reals, muntes la xarxa bàsica d'amistats, et crees com a persona. I mentiria si digués que tot va ser feliç. Vaig passar-hi alguna mala temporada, segurament com tothom. Però tots reflotem. I guardo molt bon record, d'aquella època.

Fa un any em vaig enterar que una de les monges del col·legi (Sor Gloria) havia muntat un petit museu a les golfes del centre. Un any ha hagut de passar fins poder-lo visitar amb alguns companys, però ha valgut la pena. I em ve de gust posar aquí algunes -bastantes- fotos i comentar-les :-)

Per visitar el museu és molt fàcil i només s'ha de trucar al cole. Sor Gloria ho mostra tot encantada.
Una de les primeres coses que s'hi veuen és el telescopi. Em va fer gràcia. Mai el vam fer servir, però estava amagat en un lloc i un dia (mm 4t d'ESO?) ens el van mostrar en plan VIP.



El Museu és... com ho diria... hum, un MUSEU RECOPILATORI, en plan raconets. Per exemple, el raconet dels esports... amb fotos de campionats (sobretot patinatge, futbol, basquet), copes i medalles.


Una de les monges que vivia allà, Sor Gràcia, tenia molta traça fent manualitats (un dia es va morir i en vaig fer un escrit, tb rollo nostàlgic). Es veu que va fer uniformes per a unes nines... o sigui: tots els uniformes que hi havien hagut a les diferents èpoques.



Amb ella també vam fer una assignatura de MARQUETERIA. Concretament un Pitufo de fusta...



Amb una altra monja vam fer MACRAMÉ.(Ei, que no només teníem monges eh, també hi havia professorat... de fet, el 98% de docents NO eren monges) Ara ho penso i tot sembla tan antic... ajajajajaj! sembla que fos els anys 60 però no. Molt fort. Però el macramé en el fons era guai. Això de aquí sota potser és d'alguna noia de la meva classe, qui sap.



Aquí un parell de vistes més. Així us feu a la idea d'això que dic dels raconets. 100 anys d'història recollits i ben posats jeje.




També hi ha un raconet de "tecnologia". Les diferents màquines d'escriure i els primers ordinadors que van arribar a les aules. Jo sóc de la darrera generació crec que vam utilitzar les màquines d'escriure (ho combinàvem amb els primers ordinadors i els primers programes... molt EGB, tot!!). Ens donaven unes frases a modo plantilla i les havíem de repetir. Era una mica rollo, tot s'ha de dir (les frases eren "falsas hadas halladas" i coses així). Jo era bastant inútil i encara ara utilitzo dos dits per escriure. No en sé. Però escric bastant ràpid, eh! XD



Les vistes des de les golfes són guais. El cole era bonic. Bé, ÉS bonic, que encara existeix!!!



S'ha de reconèixer la bona voluntat per preservar els materials. Però com a bibliotecària veia això d'aquí sota i pensava.... hmm... cal un arxiu Immaculada jejeje. I si pogués ser, online!


Un altre tema va ser la biblioteca. Ai mare, que aquí sí que hi ha feina. Li vaig preguntar si havien fet alguna cosa amb la biblioteca polvorienta que teníem fa 20 anys. Em va dir que l'havien canviat de lloc però que no la feien servir. I bueno, clar, la veritat és que no m'estranya:




Enciclopèdies dels 80, poc espai, llibres obsolets... #AixíNo. I mira, veus, això sí que és una cosa que em va saber greu. Segueixo al cole a les xarxes (Insta i Twitter) i veig que s'han modernitzat, que fan coses de robòtica, que participen a concursos, que innoven... però que coi passa amb la biblio? amb les possibilitats que tindria i la tenen morint-se de fàstic.... espero que tard o d'hora li posin remei. No crec que costi tant contractar un bibliotecari perque posi una mica d'odre, tregui tot el que sobra i reorienti una mica els objectius. Cal apostar-hi!

I bueno, vam tenir sort de poder veure algunes classes i alguns espais, com aquesta classe. Està bastant igual. Encara hi ha l'espai on solia haver-hi una tele (cantonada) jeje. Ara li han posat pissarres modernes:


Aquesta també era una classe nostra.
Les taules són diferents. Abans eren de color fusta. 
Em passava les hores pintant sobre les taules... després m'ho feien netejar.  
En aquestes taules crec que el llapis hi destacaria més...


I AI! QUE M'OBLIDAVA D'UNA COSA IMPORTANT!! quan estudiàvem allà corria la llegenda que hi havia una sala amb animals dissecats. Alguns afortunats juraven haver-ho vist, però jo no m'ho acabava de creure... però ara ja sí!!!! SI FINS I TOT HI HA UNA POTA D'ELEFANT! :-)

 

I bueno, res. Un cop visitats tots els espais i aules possibles, vam fer una volteta pel pat i ens vam fer algunes fotos més (la foto de les escales era innegociable, perquè cada any pel juny ens en feiem una allà... cada curs, molt típic, jejeje).




Els anys passen massa ràpid, que voleu que us digui!!!!

15 d’abril 2018

[Sèries] Heavies tendres (Juanjo Sáez)

Fa uns quants anys, QUASI DEU!, em vaig emocionar descobrint Arròs Covat (i aquí ho vaig dir). Era un format de sèrie fresc, amb personatges poc definits però molt expressius i amb temes que s'acostaven molt als nostres, els quotidians, els de la generació perduda que som nosaltres.

En aquella època quasi ningú sabia qui era el Juanjo Sáez i ara potser queda poca gent que no el conegui (o no conegui la seva obra). Sigui com sigui, em va despertar la curiositat que estigués preparant una nova sèrie d'animació.


El títol, a priori, em va frenar una mica. No m'agrada ni conec la música heavy, i vaig pensar que potser s'acostaria a la seva obra de "HIT EMOCIONAL", còmic amb el qual no vaig arribar a connectar per manca de coneixements sobre el tema.

PERÒ NO!

Que no us enganyi el títol. Heavies tendres és una preciosa sèrie de 8 capítols protagonitzats per dos adolescents (un d'ells, el propi Juanjo) i on la nostàlgia i el poder de l'amistat estan a l'odre del dia. En lo curteta que és la sèrie s'acaba agafant molt de carinyo als dos protagonistes, als seus propis problemes, les seves pors, el primer amor, baralles, el seu procés cap a la vida adulta, les frustracions i les aspiracions com a nois de barri que són. En definitiva: una sèrie per empatitzar-hi.

No us la perdeu! :-)


14 d’abril 2018

Restaurant de la setmana: Addis Abeba

Fa poc, amb unes companyes de classe, vam anar a dinar a un restaurant etíop que hi ha prop de l'estació de Sants, al carrer Vallespir.
Jo, la veritat és que tenia una mica de por... perquè jo menjant sóc una mica rara i vaig pensar, ai mare, que no m'agradarà res. Però eh, que el lloc mola i s'hi menja molt bé.

Tant el local com el menjar és exòtic. Les taules són petitones, rodones, i seus en petits espais. Molt familiar i molt per compartir perquè: TOT EL MENJAR ES COMPARTEIX. Et porten un plat molt gros i a dins hi ha el que s'ha de menjar segons el que s'hagi demanat. Nosaltres vam demanar un degustació, així inclou de tot. Mireu, que així ho entendreu millor:



És com una "crêpe" (una tortita de blat) i, a dalt, les racions. Després vam repetir racions de carn i formatge, que són el que ens va agradar més. I ES MENJA AMB ELS DITS.

La cosa funciona així: et porten la tortita amb ple de coses a sobre i llavors tu talles un tros, t'hi emboliques el menjar i t'ho menges. Si s'acaba la base, te'n porten més.

Va estar guai perquè el tipus de menjar i com es menja fa que el menjar sigui una cosa divertida i especial. No sé, em va fer gràcia. I a part, està bo. De postres ens van dir que tenien un brownie cassolà i mare meva el brownie. La foto no li fa justícia... o sí. Literalment es desfeia a la boca. Quin plaer (ara, atipava com una mala cosa!) jejejeje!



👉 Addis Abeba
📧 Vallespir, 44
💶 Tenen un menú de 17,50 que inclou combinat+beguda+postre/cafè.
🌍 http://www.addis-abeba.es

13 d’abril 2018

[Lectures] Mary Poppins (P.L. Travers)

Diuen que un llibre és millor que una peli. No seré jo qui ho negui, eh, però a vegades.... a vegades... A vegades tenim tant interioritzats els personatges que, un cop en llegim el llibre original, doncs ja no li trobem massa el què. 

I la Mary Poppins.... doncs n'és un exemple. El llibre no m'ha agradat, jajaja! Sé que n'hi ha varis: vaig començar pel primer, però no en llegiré més. Em va caure bastant fatal. Disney va fer-ne una versió endolçada i ves, se'm va quedar aquesta versió. A mi m'agrada la Mary Poppins que canta i que té el punt tendre, no la borde del llibre. Senyor Disney, HEMOS SIDO ENGAÑADOS. Per què vas fer una Mary Poppins tan entranyable? I bueno, que té els seus punts eh, que a la peli quan treu el metre i es medeix li surt PRÁCTICAMENTE PERFECTA EN TODO. Una mica repel·lent és, però hum. Al llibre ho és molt!!

No hauria d'haver llegit el llibre. Ara tinc un dilema intern.
De fet, al llibre, hi ha diverses històries.... i a la pel·li només en van agafar unes poques ("el gas de la risa", "la mujer de los pájaros"....). I bueno, algunes estan bé però altres no m'han agradat pas massa. A part, hi ha una cosa que a la pel·li no surt i m'ha molestat: que la Jane i el Michael tenen dos germanets petits, dos bebès: el John i la Barbara.

Per lo demés, acaba i comença de la mateixa manera: Mary Poppins sempre arriba quan bufa el vent de l'est i marxa quan bufa el vent de l'oest.



12 d’abril 2018

Barcelona 1980 Pop Festival

Mai ho he amagat: la música actual no la conec i la dels 80 em fa vibrar :-)

Fa un parell de setmanes van fer a Barcelona un concert molt guai de música dels 80. El concert estava conduit per un d'aquests grups que canten de tot, com els de les festes majors, però tenia l'al·licient que comptava amb grans llegendes de la música. Anaven intercalant una mica de tot, però al final va ser un concert de HIT RERE HIT, tres hores i mitja de música don't stop. Hi havia el Mikel Erentxun de Duncan Dhu (m'agrada molt duncan dhu, jajaja), un de Nacha Pop, un de La Guardia, un de Danza Invisible, el de los Rebeldes, Burning, els de La Unión... estan una mica grandets, ja. (hehehe). 

Us deixo amb algunes fotos, sense música (EM FA MANDRA POSAR EL LINK DE YOUTUBE), però podeu cantar vosaltres internament, jaja. Us poso a sota quina és 😊


En sèrio, feia temps que no gaudia tant d'un concert (ok, no vaig a gaires, XD).



Hoy podrás beber y lamentar,
que ya no volverán 
sus alas a volar..
Cien gaviotas dónde irán


Cuando brille el sol 
te recordaré si no estás aquí,
Cuando brille el sol 
olvídate de mí


Dime tu nombre 
y te haré reina en un jardín de rosas, 
tus ojos miran 
hacia el lugar dónde se oculta el día


La luna llena sobre Pariííííííís,
ha transformado en hombre a dennis


Labios de fresa sabor de amor,
pulpa de la fruta de la pasión


Mil calles llevan hacia ti
y no se cual he de seguir. 
No tengo tiempo que perder 
y ya se va el ultimo tren. 

I bueno, moltes, moltes més. Va estar bé.

11 d’abril 2018

[Lectures] Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales (Javi Polinario)

Ara fa bastaaaantes setmanes em vaig llegir aquest llibre. És bastant gruixut i aporta molta info, per la qual cosa vaig trigar una mica en completar-lo :-)

L'objectiu de l'obra és mostrar, sobretot, com poder aprofitar les xarxes socials existents per divulgar ciència. Certament es tracta d'un llibre força enfocat a investigadors que vulguin difondre tot allò que fan, però com que s'explica cada eina amb tant de detall i amb tants exemples, pot ser una lectura ben vàlida per a tothom a qui li interessin les xarxes socials i el seu potencial.

Tenim com a punt de partida que ja res és com abans. Quan antigament es feia un estudi, un experiment o el que sigui, hi havia uns mitjans per donar-ho a conèixer. Ara, tot i que la majoria de mitjans persisteixen, han entrat en joc moltes coses que val la pena aprofitar, i una d'elles són les xarxes socials. Amb les xarxes pots arribar a un públic molt més ampli que, malgrat que potser no es tan específic (hi ha de tot) et pot donar més visibilitat. I una major visibilitat al final es pot traduir en un major impacte i en un major finançament. El llibre detalla una per una aquestes xarxes i posa exemples de coses que es poden fer, com s'han de dir i quina és la millor manera de comunicar-les (no hi ha un patró fix per a totes elles, cada eina o xarxa té els seus trucs, els seus avantatges i els seus inconvenients).

Aquests són alguns dels temes que s'hi tracten:
  • Conèixer les xarxes socials generalistes (Twitter, Facebook...) i com es poden utilitzar per difondre ciència
  • Beneficis d'utilitzar les xarxes socials i les possibles pors
  • Ciència oberta, mètriques alternatives, ciència ciutadana
  • Quina estratègia seguir, com fer un bon pla de social media i com cuidar i potenciar la nostra marca personal com a investigadors
  • Com gestionar les xarxes socials i perquè és important participar i ser-ne un membre actiu
Hi ha un capítol que està dedicat als diferents tipus de continguts òptims per a cada tipus de xarxa (imatges, vídeos...) i, també, hi ha un gran capítol dedicat als blogs que inclou idees per als continguts, consells per al redactat, etc.

Resumint: un llibre útil, ben estructurat i amb tota la informació que cal per moure's per aquest ambient. Ideal per aquelles persones que volen divulgar la seva ciència i tenen alguns dubtes o els hi falten idees per arrancar i crear comunitat. 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails