23 de maig 2020

Lectures abril

S'acosta final de maig i aquests dies pensava en els llibres que he estat llegint durant el confinament. Em dona la sensació que he llegit menys perquè la majoria els he llegit en digital gràcies a l'eBiblio, el servei de préstec digital de les biblioteques públiques.

Ja vaig comentar en un altre post els llegits al març. L'abril ha aportat això:

El de Yo soy tu padre ni us el mireu, no val gens la pena (masclista i tòpic a més no poder). Los asquerosos val mooooooooolt la pena, i més per llegir si esteu confinats. És una lectura que enganxa, i també val molt la pena el de la Memòria de l'arbre, és molt tendre. 
I per tendre també el de Papitu, que està escrit per la filla del Benet i Jornet i explica la malaltia del seu pare des del punt de vista de filla i abordant la nostàlgia.

Pel que fa al tema còmics (o semi-còmics), la biografia de la Frida Kahlo il·lustrada per la Maria Hesse m'ha semblat molt encertada, a l'igual que us recomano El club de las batas blancas, que són experiències mèdiques (un exemple molt adient de medicina gràfica). 
Espuma no el coneixia, l'he trobat a eBiblio i està molt bé el tema que toca (abortament). Més decebuda m'he quedat amb el de Buñuel y el laberinto de las tortugas. (i pel que fa a Mestra de pueblo especial oposiciones, l'he llegit només perquè estava a l'eBiblio i em volia distreure, no mata però té situacions molt empàtiques i fa certa gràcia).

03 de maig 2020

Sèries abril

Com que seguim confinats, segueixen les sèries... :-)
Aquesta vegada, totes de Netflix. 



  • Unorthodox. Aquesta és una d'aquelles sèries que val la pena veure. De fet ara s'ha posat molt de moda i la recomanen a tot arreu, però quan la vaig escollir va ser quasi per casualitat i perquè vaig veure que era curteta (són només 4 episodis). Va d'una noia jueva ortodoxa que viu a la comunitat de Nova York, fins que un dia decideix fugir a Europa. Està parcialment basat en fets reals, sobre les memòries de Deborah Feldman. És interessant perquè explica com viuen i com funcionen els practicants d'aquesta religió (i si heu estat a Nova York i he passat per Brooklyn, per la zona on viuen, recordareu que sí, que les dones van amb perruques i envoltades de criatures i cotxets).

  • Atypical. (T3). Havia vist en el seu moment la primera i la segona temporada, o sigui que ara en tocava veure la tercera. La sèrie està protagonitzada pel Sam, un noi amb TEA, i la seva família. En aquesta temporada veiem com inicia els seus estudis universitaris i com es va establint la seva relació amb la Peich (no sé si ho escric bé). Pel que he llegit, hi haurà una quarta i darrera temporada l'any vinent. Es deixa veure i és distreta!

  • The English Game és una altra minisèrie autoconclusiva que podeu trobar a Netflix (aquí li han posat el títol de "Un juego de caballeros"). Sis capítols per explicar-nos els orígens del futbol modern (no és un documental, eh!). No és un tema que a priori m'hagués despertat interès, però he de reconèixer que m'ha agradat força i que crec que la recomanaria. :)

  • Outlander (T1). Aquesta he de dir que l'he vist per ma mare i que al final m'ha enganxat ijijij. De moment només hem vist la primera temporada, perquè és tope llarga (crec que van per la cinquena temporada i els capítols són llargs i les temporades... també! 16 capítols crec que han sigut aquesta primera!). L'argument no és res de l'altre món: una noia que viu als anys 40, fa un salt en el temps i va a parar a l'Escòcia del segle XVIII. Segurament la seguiré veient poc a poc, és distreta.

  • Vis a Vis (T1). MOLT FAN, hahahaha. No l'havia vist mai i aquests dies, que anunciaven un spin-off, he pensat que res millor que un confinament per començar-la. Ens estem viciant de mala manera, veient un capítol rera un altre. De moment hem vist la primera temporada (si no sabeu quina és i pel títol no ho intuïu, va d'una presó). Es segueixen els moviments d'una noia que entra per error a la presó i tot es va complicant a dins i a fora... és una mica com la Casa de Papel, que la mires i no pots deixar de veure-la.


23 d’abril 2020

"En Jordi, el drac i la princesa", un conte per Sant Jordi!

FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!!

Espero que hagueu tingut el millor Sant Jordi possible, malgrat la pena del confinament. 

Per animar una mica, us comparteixo un petit conte interactiu que he fet. Ho he fet amb els formularis de Google, que són molt versàtils. És un "tria la teva aventura" :-) (us aviso que no hi ha moltes opcions, haha)


🐉🌹📚

Espero que us agradi!

21 d’abril 2020

Aprofitant el confinament

Primer de tot, espero i desitjo que seguiu bé de salut. Portem trenta i pico dies i es fa estrany, perquè negar-ho.. 

Jo crec que ja m'hi estic acostumant i estic aprofitant per fer cursos i coses vàries que potser en un altre moment no hagués pogut (bé, també hauria d'estar estudiant per opos però com que la cosa s'allarga....). Aquestes són algunes coses que he anat fent per matar l'estona

  • Cursos a la web de Domestika. No sé si coneixeu aquesta web, a mi m'agrada molt, es una web de cursos de caràcter creatiu que també té un blog interessant. Aquests dies volia aprofitar per fer cursos que tinc comprats, però n'han posat uns quants de gratis... i estan molt bé! Un d'ells és d'stop-motion i m'ha motivat per fer petits vídeos com aquest:


  • Recuperar receptes culinàries. Primer de tot, dir que tinc nivell de bullir pasta i posar-hi tomàquet, però de petita a l'esplai fèiem un pastís de galetes i l'he volgut recuperar (ja vaig posar la recepta fa més de 10 anys aquí al blog!). Ara n'he fet un vídeo. I és fàcil de fer, aquest pastís!!


  • GIFS. També he après a fer GIFS i estic fent-ne sobre cançons mítiques de karaoke jeje




I vosaltres, com aneu??

13 d’abril 2020

13, Rue Confinada

Aquest cap de setmana m'he entretingut amb una cosa que m'ha semblat molt divertida: des del Centre Cívic El Coll -La Bruguera han convidat a que tothom dibuixi el seu confinament... i per fer-ho, si es vol, es pot utilitzar una plantilla de la famosa 13 RUE DEL PERCEBE, en blanc.

Me la vaig descarregar i l'he omplert de ninotets confinats. 

08 d’abril 2020

El videojoc GRIS de Conrad Roset / Nomada Studio

De petita jugava molt als videojocs i, malgrat que em sap greu, amb els anys va ser una cosa que vaig anar deixant de banda. No tinc cap consola actual (la darrera compra va ser una Playstation 2) però quan veig a vegades algun joc que es pot jugar amb la tablet, doncs me'l miro amb carinyo. I més si tothom en parla bé. 

Vaig sentir a parlar de GRIS fa força temps. N'havia vist il·lustracions, esbossos, captures de pantalla... i també veia com anava guanyant premis i reconeixements (fins i tot va guanyar un primer premi als Game Awards de l'any passat, que són com uns Oscar).

Doncs bé, finalment el joc ha caigut i hi he pogut jugar aquests dies :)

Per mi hi ha unes condicions molt decisòries a l'hora d'escollir jugar a un videojoc:

  • Ha de ser relativament curt (no més de 10 hores de joc, per exemple)
  • Ha de ser assolible (jocs amb reptes molt complicats o amb perill d'encallar-te, fora)
  • Ha de ser visualment bonic, que entri pels ulls

Bé, doncs GRIS ho té tot. I és més: és un joc nascut a Barcelona, què més volem?

Diuen d'ell que és com jugar una aquarel·la. Tenen raó.
La gràfica ha estat produïda per Conrad Roset, un il·lustrador que segur que coneixeu i, que si no, segurament hagueu vist la seva obra.

L'argument no és complicat: va d'una noia que perd la seva veu i ha de recórrer un camí per recuperar-la. Al principi és tot gris, però a mesura que avances en el joc es van aconseguint nous colors (groc, blau, verd...) i fa que sigui una experiència visual molt xula. I si a sobre ho acompanyes d'una bona música, doncs ... no hi ha gaire més a dir!!! (ah sí: NO ET MATEN. Mai es mor la protagonista per molt que siguis un patós i caiguis tres vegades d'un mateix barranc).

El temps total de joc va entre les 3 i les 4 hores.



06 d’abril 2020

Lectures primer trimestre 2020

Com que no he parlat de llibres des que ha començat l'any, ara s'han acumulat tots :-)

En total ha sigut 63 lectures repartides en tres mesos, de les quals -òbviament- una gran part són còmics (només 14 no ho són). 
Crec que per facilitar el "TOP 10" anual, faré un TOP-5 trimestral jejejeej

Em quedo amb aquests:

No-còmic (Narrativa/Assaig/Etc).

  • Les nostres riqueses
  • Feminisme de butxaca
  • Ignorant la SD
  • Nosaltres en la nit
  • Vango (primera part)


Còmic adult
  • Betty Boob
  • Steve Jobs: una biografía
  • El regreso del halcón abejero
  • El gusto de Emma
  • Sinfonía carcelaria

Còmic Infantil i/o Juvenil
  • El malvado lobo feroz
  • Hermanas
  • Tomboy: una chica ruda
  • Sobre patines
  • Y entonces nos perdimos

I aquí estan tots:


 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails