Restaurant La Verónica

El restaurant La Verónica és un restaurant bastant senzillet però que s'hi menja bé i està bé de preu.

Està situat a la Rambla del Raval (aquella que té un gat gegant :D), concretament al número 2.

.

.

Podríem definir-la com a pizzeria, tot i que en realitat hi ha molts altres plats (no sé perquè, quan en un restaurant hi fan pizzes, ja se l'anomena de per sí pizzeria...!). Però bé, en aquest cas la seva especialitat són les pizzes, sí. I ells mateixos s'anomenen pizzeria ;-D I pel que sembla (i he llegit per internet) les fan molt bones i tenen molts gustos diferents.

.

Jo m'he agafat la que venia amb el menú. En realitat era una pizza de bolets, però els hi he dit que me la fessin margerita ^^. El menú està molt bé perquè val 10 euros, rodons. Clavats. Inclou postre, beguda i dos plats.

Per que us feu a l'idea, de primer podies triar entre amanida, sopa o crema de verdura; mentre que de segon podies escollir hamburguesa, pollastre amb no se qué, pizza de bolets, .... i uns quants més. O sigui, àmplia carta (a part del menú, hi ha carta).

.

L'ambient és xulo, molt modernillo: colors clars amb tocs ataronjats. De nit no sé com serà la il·luminació, però de dia s'hi està molt bé.

.

.

Valoració final: 8'1

Menjar (varietat): 8/10

Menjar (quantitat): 8/10

Menjar (qualitat): 8/10

Preu: 9/10

Servei (personal): 8/10

Ambient del local: 8/10

.

AA: En caso de emergencia

Una vez recibí un correo (una de esas típicas cadenas que sólo te piden "pásalo o te sucederán una serie de catastróficas desdichas") dónde se anunciaba esto:

.

Mensaje de la Cruz Roja IMPORTANTE

Esta es una recomendación de la Cruz Roja a nivel mundial. Las ambulancias y emergencias médicas se han dado cuenta de que, a menudo, en los accidentes de carretera, los heridos llevan consigo un teléfono movil. Sin embargo, a la hora de intervenirles, no se sabe a quién contactar de la larga lista de números.

Nos lanzan la idea de que todo el mundo añada a su agenda del teléfono móvil el número de la persona a contactar en caso de urgencia bajo el nombre 'AA Emergencia' (las letras AA son para que aparezca siempre como primer contacto en la lista). Es sencillo, no cuesta nada y podría ayudarnos mucho.

Si te parece bien, pasa este mensaje al mayor número posible de personas. Al fin y al cabo es un dato más que registramos en segundos y puede ser nuestra salvación.

¡Por favor no destruyas este mail, mejor reenvíalo a quien le pueda ser de utilidad!

.

Era una cadena cómo cualquier otra, pero cómo no implicaba mucho... cogí mi móvil y lo apunté. AA, y el número de mi casa.

Nunca supé si la cosa iba en serio o no, pero nunca está de más ser precavido (evidentemente, no lo renviée ni hice nada más).

.

Pero el otro día encontré un marcapáginas oficial de la Cruz Roja con dicha campaña. Se vé que, cómo la cosa estaba tan difundida, adoptaron el "spam".

.

.

Seguramente que salió por la tele y tal, pero como yo no la veo, no me he enterado hasta 7 meses después.

.

.

El marcapáginas que yo tengo es la edición en catalán: "¿a qui vols que avisin els serveis d'emergència o els cossos de seguretat si et passa res?" (con interrogación inicial icluída, sí).

Por detrás, bajo el título de "Ajuda'ns a ajudar-te" estan las instrucciones básicas, tal cómo salen en el mail inicial o el vídeo de la campaña.

.

La verdad es que sólo os costará medio minuto hacerlo, y... aunque siempre pensemos que nada nos va a pasar... no sé. Nunca se sabe. Llegan las navidades, seamos precavidos!

.

Series y programas míticos (I): Entre platos anda el juego

En el año 91, se estrenó en Tele 5 un programa que llegaría a ser bastante conocido (aunque, ¿quién se acuerda, ahora?). Se llamaba ENTRE PLATOS ANDA EL JUEGO

.

Hay poca información en internet, pero he intentado recopilar lo máximo..

.

Eran programas de 30 minutos de duración, y lo hacían a la hora de comer. Según mis recuerdos, creo que era justamente en la franja horaria de las 13:00h a las 13:30h, porqué yo salía del cole a las 13 y entre que esperábamos a que bajásemos todos (amigas de la misma zona, hermanit@s y tal) pos llegaba a casa más o menos a las 13:15/13:20 o así, y siempre veía la segunda parte después de la pausa publicitaria, y el juego final.

.

Era un concurso tipo preguntas y respuestas, presentado por Juanito Navarro y otro. Según he leído, en el año 92 se sustituyeron a los dos presentadores y pusieron en su lugar a otros, uno de ellos, Jordi LP.

.

Ahora me voy a valer de mis propios recuerdos: yo sólo recuerdo la primera temporada, la del Juanito Navarro. Lo recuerdo vestido de chef i recuerdo el plató: él en medio y dos concursantes.. uno a cada lado. A medida que respondían correctamente, giraban una especie de ruleta y allí podia tocar el icono de postres, carnes, ensaladas, pescado... no sé si era siempre que giraban la ruleta o sólo con algunas preguntas (a tanto no llego). Lo que sí que tengo claro es que alguna vez (sólo alguna vez) algún concursante con suerte conseguía unir todos los iconos y entoces ganaba un gran premio.

Entonces gritaban MENÚÚÚÚÚ!!! MENÚÚÚÚÚ!!

.

Y tengo, de hecho, un recuerdo muy concreto de ésto: un día estaba viendo anuncios y ví la publicidad del programa... pero las imágenes que salían en el anuncio, eran de un concursante ganando el MENÚ! y recuerdo que me extrañé mucho porque yo lo veía cada día y no había visto a nadie aún ganar el menú. Pues bien: al cabo de unos días hicieron el programa ese...... allí descubrí que el programa no era en directo y no sé porqué, pero me sentó mal y todo, y se lo dije a mi madre.. del plan... ala mama... mira... és el que sortia a l'anunci guanyant... Claro es que yo noté que ya no había emoción (quizá fue la razón por la que dejé de ver el programa y no lo sé??) (eh! tenia 9 años vale? me podía permitir estas paranoias) jajaja

.

Bueno, os pongo un vídeo:

.

.

Sólo hay dos vídeos en Youtube (& Google Vídeos), a cuál peor por eso...

En mi defensa diré que estos son de la segunda temporada. No sé... es que en mi memoria... no sale ni el público ni ninguna abuela haciendo el numerito.

.

Además... sólo otro detalle: la sintonía del programa. Creo que a la segunda temporada lo cambiaron. La que yo recuerdo decía:

.

entre plaaaatos, anda el juegooo

entre platooos, anda el juego

na na, na na naaaaaaaaaa,

entre platooos, anda el juegooo

.

Todo cantado muy rápido (si tenéis más curiosidad, me buscáis y os la canto) jajaja!. No en serio.. mis ganas de hacer esta entrada se ha ido apagando al ver las referencias encontradas en internet. Sólo me aferro a la idea de las diferentes temporadas. Estoy segura y convencida que la primera temporada fue mejor y se adapta a mis recuerdos.

Algunes fotos californianes... (I)

Lo bo que té estar malalt i haver de fer llit (sense poder parlar ni pràcticament beure ni menjar ¬¬) és que tens temps per fer coses per les quals normalment no tens temps. Llavors he decidit mirar-me les fotos del viatge que vaig fer a terres californianes durant l'estiu, i, resultat d'això, us poso algunes fotos... (un altre dia, més :D).

.

1. Aquesta foto està feta a Hollywwod, on hi ha lo de les estrelles. Al teatre Kodak hi ha mans i peus sobre ciment, i entre d'altres, estan les dels protagonistes de Harry Potter:

.

.

2. La següent foto és un "atardecer en Santa Mónica". Si bé és cert el que diu la cançó i "Nunca llueve en el Sur de California", cal avisar que fa MOLT vent i molta rasca. Aquesta platja es va fer famosa -entre altres coses- per ser escena de la sèrie Los vigilantes de la playa (Baywatch). Les casetes són iguals (però els vigilantes són més criatures....). El que es veu de fons és el muelle aparegut en centenars de pel·lícules, amb atraccions i nòria inclosa.

.

.

3. I un altre cop jo. Aquest cop, en una font d'aquestes típiques al barri de Beverly Hills (bé, no cal dir la sèrie per la qual es va fer famós el barri...). Resulta molt proper de Bel-Air i Merlose Place.

.

.

4. Aquesta foto que veureu a continuació és feta des de Monterey (CA), un petit poble coster que té com a principal atracció uns vaixells que et porten mar endins per veure balenes i dofins. El pitjor viatge en barca de la meva vida. 4 hores interminables i insuportables que només vaig veure terra i sofà i a molt apurar, un parell de cues de dofinet.... llunyanes. Per sort, poc després de sortir del port, vam veure aquests bitxos acomiadant-nos:

.

.

5. San Francisco. Clar exemple d'explotació infantil (és que el nen és molt petit!):

.

.

6. San Francisco, també. En aquest cas, veiem una gavineta que acaba de fer les seves necessitats :-)

.

.

7. I última (pel moment). Interior de la presó d'Alcatraz. És una de les coses que més em va agradar i sorprendre del viatge. La visita està molt ben muntada perquè és guiada (a través d'auriculars àudio-guia) però et deixen anar al teu aire de la manera que vulguis i sense límit de temps. De les mil i una fotos que vaig fer dins el recinte, de moment potser em quedo amb aquesta, que és l'entrada... on es dutxaven, els hi donaven l'uniforme i un parell de tovalloles.

.
.

Odio estar malalta!

Odio estar malalta!

No hi estic acostumada... i quan em poso malalta, vull curar-me al moment!!!

Total que fa uns quants dies que em notava el coll fatal, però no li vaig donar importància. Dijous em feia encara més mal i vaig anar a la farmàcia a comprar uns carmelets d'aquests marca Placebo que se suposa que vas xupant i marxa el mal de coll ... (mai hi he cregut ¬¬)

.

Però ja divendres va ser lo peor. Em vaig aixecar fatal, amb coses blanques al coll (que no em pasava des de que era súper peque!) amb molta calor, mig marejada... i vaig decidir -ara sí- nar al CAP. Però jo odio el CAP... sempre està ple de iaius amb problemes múltiples i cada un s'hi està mitja hora dins per explicar-li a mentge que s'ha costipat ¬¬....

.

Resumint, que em van donar tota aquesta pila de medicaments:

.

.

Que si pastilles per la febre, per la inflamació, per la infecció... i un protector d'estòmac que sempre el donen perquè així tanta pastilla no et faci sortir una llaga (quin detall).

Jo em pregunto, a cada medicament, no podrien posar-li, ja de base, un 0.5% del protector? odio les pastilletes. Podrien fer combinats, no?

És que és un rollo... que si una tres cops al dia durant 7 dies, que si l'altra 1 cop al dia durant 5 dies... i al final és un embolic! Si fessin combinats, seria més fàcil. "Combinat grip", "Combinat angines"... etc.

.

Per cert, que ja estem al novembre. Com passen els dies, no? Aviat serà nadal. Visca Nadal! M'encanta el Nadal. Tot!!! Des dels carrers amb llumetes fins a la sopa de galets de St Esteve... i les nadales ^^! i amics invisibles! i decoracions nadalenques a les cases... aix.... que arribi ja... i s'acabi ja el semestre....

.

Pastisseries Mauri

Com que sempre parlo de restaurants, aquesta setmana faré una excepció (almenys, de moment) i us parlaré d'una pastisseria d'aquestes clàssiques de la ciutat:

.

.

Entrar-hi és retrocedir vàries dècades.

La web (aquesta) explica en detall l'història de la família, no sense oblidar les penúries de la Guerra Civil i els bons moments que van venir després. Tampoc cal que faci un copia-i-pega, o sigui que si us interessa saber-ne més, podeu llegir-ho allà mateix. :-)

.

.

Avui en dia, la pastisseria ofereix un ampli ventall de serveis:

.

- Pastisseria i Bomboneria (un paradís de gustos!)

- Saló de té (ja només el nom ho diu)

- Restaurant (no sé com és perquè jo només hi vaig anar a berenar)

- Xarcuteria (que tampoc la puc valorar personalment)

+ Servei de càtering (també especial segons festivitat de l'any)

.

Tot està en un mateix local que s'ha anat ampliant al llarg de la història, als números 102 i 103 de la Rambla Catalunya.

.

La veritat és que el lloc és molt maco, molt senyorial (vale sí, digueu-me pija si voleu, jo mateixa ja sé que no ho sóc pas! :P ! però de tant en tant, berenar en un lloc així és macu... jajaja).

I està molt transitat eh! gent per tot arreu, taules plenes, mostrador ple...

.

Vaig menjar un pastisset de TV3:

.

(tot i que com sempre, menjo amb els ulls... ja que no l'havia provat mai i em va fer gràcia, però clar, porta una extranya crema de taronja que no em va pas agradar massa, jajaja) ^^'''

.

Altres pastisseries comentades al blog: Takashi Ochiai

.

40 Años de Barrio Sésamo! (II parte)!

Actualizo lo dicho esta propia mañana.

Se ve que ayer se celebraba también otro aniversario: Wallace & Gromit (20 años)... y Google lo celebró sólo en Inglaterra (creo que tendría que haber sido universal). Por lo que he leído en la Wikipedia, Barrio Sésamo empezó su emisión un 10 de noviembre, por lo que es seguro que en los próximos días veremos desfilar a otros personajes (Coco, Epi, Blas...?). De momento os dejo con el logo de Wallace and Gromit (una monada):

.

.

Volviendo a Barrio Sésamo. Hoy, tal cómo ha comentado Àlex, ya nos hemos levantado con el monstruo de las galletas ^^:

.

.

Lo que yo no entiendo es... si en otros países Google ha hecho homenaje a Barrio Sésamo usando algunos "personajes locales", porqué aquí no hemos visto a Espinete?

Me refiero a ésto:

.

.

Son muñequitos famosos en su país (a quál más feo):

- Ieniemienie desde Holanda (el ratón)

- Kami desde Sud África (la cosa amarilla que se parece a la versión adulta de la que teníamos aquí en España durante la segunda temporada)

- Boombah Chamnki desde la India (el Espinete raro)

- Abelardo Montoya desde México (la Caponata Arco Iris)

- Abigail, finalmente, desde Israel.

.

¡Queremos a Espinete!

.

Sólo un dato más: CHEMA el panadero estaba casado con la mujer que iba dentro del Espinete. ESPINETE acabó su etapa en Barrio Sésamo y su próximo trabajo fue hacer de CURRO en la Expo'92 de Sevilla (le debía gustar pasar calor) y DON PIMPÓN se convirtió en ASTRAKO de los Mundos de Yupi.

Fuente: 20 minutos.

.