04 de desembre 2016

Pelis de la setmana: Animales fantásticos y dónde encontrarlos | La novia | La mecánica del corazón | Ángeles y demonios

Aquesta setmana he anat al cine a veure la nova del Harry Potter. Bé, que no és del Harry Potter... però de la família: Animales fantásticos y dónde encontrarlos.
Hi ha molts motius per veure aquesta pel·lícula: sense cap mena de dubte el primer és la vinculació amb la saga del jove mag de la cicatriu; però també perque està protagonitzada per l'Eddie Redmayne (m'encanta) :)


Abans de comentar la peli, dir que irremediablement faré algun spoiler, però si sou puristes millor no seguir llegint (podeu anar més abaix on parlo de algunes pelis més, no marxeu encara xD). Bé, vaig.

La peli està protagonitzada per Newt Scamander, un jove anglès que arriba als Estats Units carregat amb una maleta plena de bitxos extranys. El motiu del viatge ara no ve al caas i ja ho descobrireu vosaltres mateixos, però el que és important és que als Estats Units aquests animals estan pràcticament prohibits i, per desgràcia, la maleta va a parar en mans de qui no toca.

Hi ha un nou context interessant per explorar i que permetria fer noves pel·lícules (ara no sé si és una trilogia o només en faran una). El fet que sigui EEUU i no UK permet més joc: en primer lloc, una escola de màgia que no és Hogwarts... i per tant, tot el que això suposa: un altre govern, uns altres ministres de màgia... i noves lleis (més restrictives). També cal dir que l'època en la qual s'enmarca la peli és molt abans de l'era Harry, i hem de pensar en un Nova York gris on els no-mags (muggles) tenen un pes més important. També cal dir l'argument de la peli es centra molt en la repressió i la censura de tot aquest món màgic. Clandestinitat a tope.

Les vinculacions entre aquesta pel·li i les del Potter s'han tractat ja en diversos blogs, però aquestes serien les dues més rellevants:
  • En primer lloc, l'Scamander és un expulsat de Hogwarts. La seva expulsió va vinculada amb els animals fantàstics que cuida i que investiga (de fet aquest noi després és tota una eminència en el tema). Quan el van fer fora, l'únic professor que va voler salvar-lo va ser en Dumbledore. Per cert, el Newt no és Griffindor, sino Hufflepuff.
  • Hi va haver un altre "dolent" abans del Voldemort. Es deia Gellert Grindelwald (el que surt a la peli). Potser us sona, a la saga del Harry Potter surt mencionat. Jo això no ho recordava gaire... sé que en algun llibre s'expliquen els secrets familiars de l'Albus, però no recoradava molt de detall. Doncs bé, en Grindelwald i en Dumbledore eren companys i estaven investigant el tema de les reliquies de la mort. Doncs bé, la cosa se'ls va anar de les mans i va haver una lluita entre ells dos i el germà de l'Albus, l'Aberforth. Sigui com sigui, en aquesta baralla va morir la germana dels dos, la Ariana Dumbledore. (Crec que hauré de rellegir la saga). Es veu que despres de molts anys va haver un altre duel molt potent i això va fer que en Grindelwald acabés a la presó. Se suposa que això va ser l'any 1945, any on Tom Ryddle acabava els seus estudis a Hogwarts.
La pel·lícula m'ha agradat molt (també cal dir que s'ha fet en un moment "dolç" perque tots els seguidors tenim molt recent la lectura del vuitè llibre de Harry Potter (tot i que és un llibre que es podria haver evitat i potenciar, en canvi, altres històries noves i paral·leles com aquesta). També crec que la primera ahora de la pel·lícula és massa llarga i lenta, que és quan els animals s'escampen per la ciutat i els tenen que anar buscant. En general, però, molt bé. Nota: 8/10.

---------------------
I tres pel·lícules més vistes recentment (o no tant recentment, jaja). Avanço ja que cap de les tres m'ha agradat especialment.

La novia (2015)

Pel·lícula espanyola estrenada l'any passat i que ha guanyat diversos premis. Es tracta d'una adaptació força especial (escènicament parlant) de "Bodas de sangre", de Lorca. Jo he de reconèixer que la història no l'he arribat a llegir mai, tot i que si que més o menys en sabia l'argument perque és una obra bastant coneguda i se n'han fet algunes versions. La història parla de tres amics i un amor... és a dir, un triangle amorós que acaba amb el pitjor desenllaç possible (com ja us podeu imaginar veient-ne només el títol). 
La posada en escena és impactant i diferent a moltes de les pel·lícules que estem acostumats a veure, i en certa manera es fa força lenta. (Nota 6/10)


La mecánica del corazón (2014)

Amb aquesta pel·li em trobo amb un d'aquells sentiments a l'estil amor-odi. La cosa està en que vàries persones m'havien recomanat, fa temps, que llegís el llibre. Deien que m'agradaria, però un cop el vaig començar a llegir i no em va acabar d'atrapar i el vaig deixar (i això que era curtet, però segurament se'm devia acabar el plaç de préstec o algo i no vaig renovar). I bé, al veure que en feien la pel·lícula vaig pensar que la miraria... i bueno sí, però té un punt tetriquillo que no m'acaba de fer al pes (em passa com les pel·lis del Tim Burton) (odio bastant Pesadilla antes de Navidad, a més).

Bé, doncs això. No sé si sabeu de que va: és un noiet que neix amb una maformació del cor i li han de posar un rellotge a dins, un rellotge delicat que li influeix el dia a dia... sobretot en temes amorosos: ho té prohibit. Però no sempre podem fer el que ens dicta el cor, ja ho sabeu. (Nota 6/10)
Em quedo amb aquest clip musical:



Ángeles y demonios (2009)

Per acabar, la típica pel·li americana basada en un best-seller, jeje. L'havia vist mig per la tele, però enguany l'he vist de nou i sencera. I bé, que no mata. Pels despistats, dir que és la continuació del Código da Vinci (bé, no és ben bé continuació, és un cas totalment diferent però molt semblant i amb el mateix protagonista: el Robert langdon). 

El tio és un expert en simbologia religiosa i en aquesta ocasió el criden per resoldre uns misteris vinculats a la secta dels Illuminati. Seran, com en el cas anterior, unes hores de tensió a contra-rellotge per poder resoldre el misteri i salvar les vides de tantes persones com sigui possible. La pel·li, però, té greus errades temporals (és impossible que en una hora de rellotge facin segons què i es desplacin segons on) però bueno. Passable per passar l'estona, sense més pretensions. Nota: 6/10.

03 de desembre 2016

Restaurants de la setmana: Qu Qu | Bar Blau | Tiana15

Aquesta setmana us parlaré de tres restaurants (més que res pq s'acaba l'any i no vull ressenyar restaurants que he anat al 2016 al 2017 xD). Doncs això, que són aquests tres: el Qu Qu (un lloc de tapes bastant per turistes), el Bar Blau (que encara que no ho sembli, és un restaurant italià) i el Tiana15 (que no vol dir que estigui al carrer Tiana número 15, no). Dit això, comencem :)


Qu Qu (Pg. de Gràcia, 24)

Ubicat en ple Passeig de Gràcia, -prop de Pl. Catalunya-, el Qu Qu és un lloc de tapes. Fan les típiques coses que agraden (sobretot als turistes) i li posen un preu que és lleugerament més elevat que en altres llocs (tampoc desorbitat, però ja m'enteneu). Però bueno, que no s'hi menja malament eh!. És del ANgrup, que és un grup de restaurants que també inclou El Mussol, el Daps, el Citrus o l'Otto Sylt, entre d'altres. Si no m'equivoco, vam menjar natxos, mini-hamburgueses, formatge camembert arrebossat, ous estrellats... (les hamburguesetes no les recomano especialment, tot lo altres sí). Aquesta és una foto del local (extreta de la seva web)


Està ben decorat, és modern. Hi ha un pis a dalt on hi ha llibres, com si fos (una mica) una biblioteca. Val a dir que s'hi està bé, no és un d'aquells llocs on quasi menges amb els que tens a la taula del costat (això s'agraeix).

Bar Blau (Freixures, 5)

Com he dit abans, el Bar Blau té un nom molt simplista però en realitat és un restaurant italià. Està molt ben ubicat: al costat mateix del mercat de Sta Caterina... i els preus estan bé. El lloc, això sí, és petitet. El plat destacat són les pizzes, que són "al taglio". És a dir, són porcions, tu tries les que vols o te la fas al gust combinat els ingredients que més t'agradin. 

A mi és una cosa que m'agrada perque acostumo a menjar poc i així no has de demanar una pizza sencera, sino que amb un parell o tres de tallets tens prou i també així pots variar de gustos. També cal dir que els postres estan molt bons. Jo vaig demanar una pannacotta i me la van servir en un recipient de vidre així tot mono (vaig fer una foto i no la trobo, merda, coses de la vida moderna i les maleïdes maquinetes xD). Us poso una foto que algú ha penjat a Tripadvisor. Que no us enganyi l'entrada (petita) i gaudiu d'aquest lloc italià :)


Tiana 15 (Carrer Ample, 15)

I finalment el Tiana15, que està al carrer Ample. (De fet, veig a la web que tenen el local Tiana 27 al carrer Ample, 27 xD). Vam anar a fer-hi un sopar amb gent de classe d'il·lustració. L'elecció del local va ser fàcil: una companya de classe col·labora amb l'amo del local i ens el va recomanar... i va estar bé!. És un lloc d'entrepans i coses similars: trossets de foccacia, torrades, etc. Els preus estan molt bé i la qualitat està ben a l'alçada. Crec que dividint ens va sortir a uns 8 euros per cap. 

És un lloc decorat amb bon gust i atenció correcta. Recomano especialment que no us perdeu els postres (penseu que l'amo està especilitzat en postres i això li dóna un toc de valor afegit!). Jo vaig agafar aquest postre, un pastisset de textura "mousse" de tres xocolates:


01 de desembre 2016

Micro-ressenyes de còmics (3):

De cara al 2017 crec que agruparé les lectures de forma mensual o algo així. Al blog, vull dir. O almenys les de còmics. En fi, sigui com sigui, com que ja fa un mes de la darrera entrada de microrressenyes de còmics, aquí en va una alta. Aquest cop seran aquestes quatre:

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra | Plagio | La Mondaine (1 & 2) | Metralla

Val a dir que cap d'elles és molt alegre que diguem. Al contrari.

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra (2015)

Barcelona, com a moltes altres ciutats, té un alt percentatge de gent que es busca la vida com pot. Això és el que vol mostrar aquest còmic de Jorge Carrión i Sagar. Un testimoni gràfic, dur, sobre la vida d'aquestes persones que viuen en paral·lel a nosaltres. Tal com diuen des de la pròpia editorial (que en aquest cas és Norma Comics) el llibre mostra diversos punts de vista que van des de l'okupació de naus als sense-sostre, passant per desallotjaments, negocis dubtosos, condicions de vida precàries, enganys i il·lusions i moltes coses més. Es tracta d'un còmic que té la intenció de denunciar i donar visibilitat a aquest col·lectiu existent i incòmode per alguns. Us animo, doncs, a donar-li un cop d'ull. Cal destacar tot el treball de camp realitzat (entrevistes a un munt de gent i seguiment de casos) i les il·lustracions, que són molt bones.

Hi són, sempre hi són.
Plagio (2012)


Digueu-me ignorant, però jo no sabia que plagio era un sinònim de segrest. Vaig agafar el còmic de la biblioteca sense saber que m'hi trobaria, la veritat!. I bé, uf, un còmic d'aquells que fan patir una mica (tot i que també he de dir que la història no em va arribar com potser ho han fet altres). Com deia, la paraula plagio es sinònima de segrest, i això és l'argument de l'obra. I basada en fets reals!

Melina era, i és, una noia de Perú que amb 18 anys va patir un segrest. Van ser tres dies molt durs en els quals s'ha de destacar que les primeres sis hores la van tenir aixafada dins una maleta. Això t'ha de marcat de per vida, però si a sobre després tenies una pistola apuntant el teu cap i tu saber que en qualsevol moment podies morir, això si que ja és per abandonar-ho tot...

Va ser l'any 1997. Actualment aquesta noia està casada amb Hernán Migoya, que es qui ha fet aquest còmic i que ha intentat ser el màxim fidel posible als fets (recollint testimonis i reculls de premsa de l'època).

La Mondaine (1 & 2) (2014)

Aquest còmic en realitat són dos. Els poso junts perque els vaig llegir junts (hi ha obres que no entenc massa perque fan dos volums en comptes d'un de sol... cal economitzar, jeje).

Vaig agafar-lo perque m'agrada molt la feina de tant un com l'altre: els guions de Zidrou són una petita maravella de lectura obligada, i els dibuixos del català Lafebre hi encaixen sempre molt bé. No és el primer cop que treballen junts (ai, ara hauria de mirar cronologies per saber si això era abans o després xD) i bueno, que es nota que s'entenen i que persegueixen el mateix objectiu.

Diuen de La Mondaine que és una de les millors obres que han sortit de Zidrou. Potser sí. Hi ha algunes històries i alguns personatges se't queden gravats... i com sempre amb màxima sensibilitat. Crec que l'últim que vaig llegir d'ell va ser el Folies Bergère i no em va arribar. Massa dur. Aquest, però, té un bon equilibri.


El còmic s'enmarca en el periode entre guerres i fa referència a una brigada de policies que tenen per objectiu acabar amb la prostitució. O, com a mínim, netejar els carrers de putes. I el llibre comença amb la incorporació d'un nou membre al grup, un home que encara no sap com funciona tot això i que poc a poc veurà com la corrupció es troba a tots els nivells. I això per no parlar dels seus propis problemes familiars, que tampoc són pocs. 

Metralla (2006)

Acabo amb un còmic publicat per Astiberri ara fa uns 10 anys. 

Ruto Modan signa aquesta obra protagonitzada per un noi que es diu Kobi, un taxista de Tel Aviv que fa anys que no es parla amb el seu pare. La seva vida, però, canviarà quan conegui a la Numi, la novieta (jove) del seu pare que afirma que l'home s'ha mort en un dels darrers atemptats ja que fa dies que no dóna senyals de vida. Junts emprenen un petit viatge per trobar el pare del Kobi (o el que en quedi d'ell). Descobriran coses, parlaran amb gent.. però sobretot, recorreran la ciutat i els entorns per mostrar als lectors com és el lloc on viuen i com n'és de dur. 

Cal destacar que aquesta obra va guanyar el premi Eisner al 2008, i aquell mateix any va rebre alguns altres premis i va quedar seleccionada al festival d'Angoulême. (Tot i això, a mi aquesta obra tampoc em va "arribar", per mi li falta un punt, però això cadascú).

28 de novembre 2016

La llibreria del Sr. Penombra, oberta les 24 hores (Robin Sloan)

"Ens cal un James Bond amb títol de bibliotecari"


A vegades agafo llibres de la biblioteca només per la primera impressió que em donen. I un llibre que sembla que parli d'una llibreria... doncs em va fer gràcia i me'l vaig emportar cap a casa. 

La veritat, però, és que vaig aparcar-lo bastant (renovant-lo fins a dues vegades) però quan per fi el vaig començar a llegir ja no vaig poder parar.

Si em preguntéssiu si és un bon llibre us diria que potser no. Vull dir, no és que sigui cap obra mestra, no és perfecte ni mereix potser cap premi... però a mi em va agradar molt. El vaig trobar que era un d'aquells llibres que sembla que t'estiguin esperant per a què els llegeixis.

I de que va, el llibre del Penombra aquest? bé, és complicat de resumir. O no, hehe. Va d'un jove que comença a treballar en una llibreria un pèl extranya: les parets són molt altes, hi ha llibres en llenguatge xifrat, no hi entra mai ningú, a vegades hi ha personatges extranys... bé, d'aquest pal. I ell comença a investigar una mica i descobreix que hi ha tota una societat secreta. L'acció és divertida, no és pas un llibre de misteri, però tampoc és un llibre de riure. T'ho passes bé si t'agrada el món dels llibres i les biblioteques. El protagonista té carisma i els seus amics també: una novieta que treballa a Google, un company de pis artista que fa maquetes i un amic d'infància que està actualment forrat gràcies a un software que recrea pits perfectes en pantalla. 

Entre uns i altres aconsegueixen tirar endavant l'entrellat de tot plegat, utilitzant Google, escàners de llibres i bases de dades enormes per aconseguir els objectius fixats. Tot com una partida d'algun videojoc. La veritat és que el llibre tira bastant a novel·la juvenil.


Jo la recomano, sense cap mena de dubte. I més si sou bibliotecaris o llibreters, perque hi ha forces "guiños" que us faran gràcia. Entretinguda ho és! :)

Font de la imatge

21 de novembre 2016

Club de lectura de còmic a Tecla Sala

L'altre dia vaig fer una cosa que feia temps que volia fer però que encara no havia fet mai: anar a un club de lectura d'una biblioteca pública :) I bé, gràcies a una amiga que em va convèncer, fa un parell de dimarts em vaig estrenar. El club de lectura escollit és del de còmic que fan a Tecla Sala, a L'Hospitalet. Sí, segurament tinc clubs de lectura de còmics MÉS A PROP de casa, però bueno, tampoc em mola la idea d'anar-hi sola. No per res, però que millor si hi vas amb algú que coneguis XD hehe.

Al Club som uns 10 o 12. I bé, que només porto 1 sessió, a veure com va al llarg del curs. El conductor és el Xavier Domènech, de la llibreria especialitzada Arkham comics. De fet jo ja vaig tard, perque m'he unit amb el club ja començat (el primer mes van llegir l'Spirou si no m'equivoco). I aquest segon mes, El hombre sin talento.

El còmic té ja un temps, es va publicar al Japó cap als anys 80 i és una obra pràcticament autobiogràfica.
El protagonista es diu Sukezo Sukegawa i és un fracàs de persona: un gandul que no fot res, que no es cuida de la seva família (té una dona i un fill petit, asmàtic) i que té debilitat per crear negocis que no van enlloc.
Sukegawa és també un dibuixant de manga, però que per raons diverses un dia deixa de dibuixar (cosa que retreu continuament la seva dona, doncs almenys allò era una feina de veritat i donava diners).

És, realment, un còmic per posar-se nerviós i odiar al protagonista per inútil. L'autor, Tsuge, aconsegueix crear un clima que molesta. Veus l'autor fracassar una vegada i una altra, gastar diners en coses que no tenen sentit. Per posar l'exemple més clar, un dels negocis que monta és la venda de pedres... al costat del riu on les ha recollit. Pedres que per ell semblen xules però que està clar que no tenen res d'especial. En fi, un personatge que somia en muntar el negoci del segle per les coses que veu i que sent, però amb una visió empresarial de zero a l'esquerra.

L'autor del manga va deixar de dibuixar després de publicar això. Si mal no recordo, té un fill d'aquests que es queden tancats a l'habitació sempre. Es tracta d'un hombre depressiu, amb tendència a la pobresa... antisocial, reservat i que no vol que les seves obres es publiquin en altres idiomes.

La dona, farta de les pedres.
Jo el vaig llegir a l'estiu i em va anar bé comentar-lo. De fet, a ningú li havia agradat... però és interessant de llegir (a més, la crítica el deixa pels núvols).

18 de novembre 2016

Disney Crossy Road

Segurament, els que sigueu més juganers (i si més no, de jocs via "app") us sonarà el joc "Crossing road". És un joc del 2014 nascut una mica a l'acudit aquell de "Why'd the chicken cross the road?". Bé, l'objectiu és simple: creuar carrers.

Tens un ninotet pixelat i l'has de dur tan lluny com puguis sense que cap cotxe t'aixafi, ni et caiguis per cap barranc ni topis amb cap enemic. O caiguis al riu. Viem una posada en escena simple:



El joc, en sí, bueno, és addictiu una estona. A mesura que avances desbloquejes nous personatges i al final t'atrapa l'esperit col·leccionista, però poc més. Poc més fins que va sortir la versió DISNEY. Quina delicía. I quin vici, per favor! Si us dic que jugo una estona cada dia des de fa mesos no estic exagerant :-)

Disney crossy road



La premisa és la mateixa, el funcionament també. Però la gran gràcia es que aquí les "pantalles" (mons) són pel·lícules Disney.  I el millor de tot és que cada mes ho actualitzen amb una pel·lícula nova. Podem gaudir de Piratas del Caribe, Aladdín, Zootropolis, Big Hero 6, Inside Out.... un munt! i cada món va acompanyat d'unes 15 figuretes més o menys.

Les figuretes són personatges amb els que pots jugar. Cada una es mou d'una manera diferent i la combinació i moviments et fan desbloquejar altres figueres ocultes.



Cada cop que hi ha un món nou estem a ZERO figueretes. Aquestes s'han d'aconseguir així:

  • Amb la màquina de la sort => quan tens 100 monedes (s'agafen jugant amb qualsevol personatge de qualsevol món) pots accedir a una bola sorpresa. Et toca qui et toca. A vegades, sovint, toquen repetits... però llavors hi ha la màquina de monedes especials que mai donen ninotets repetits. No sé si m'explico. Bueno.

  • Desbloquejant-los => hi ha molts, molts, personatges ocults. Jo ara mateix els lliures ja els tinc tots (ara no ho tinc davant, però crec que eren 320 d'uns 350 en total). Em falten 30 d'ocults i això lo millor és buscar tutorials a Youtube, perque si no, pares boig. Per exemple, si agafes 50 pomes amb el cavall de Rapunzel, desbloquejes X. Si et deixes atropellar x vegades per un camió al món Mickey, aconseguiràs X. Si fas tal cosa x vegades.... i així anar fent. Jo els vull tots XD! (aquest, el DisneyDan, té molts vídeos i informa de totes les actualitzacions)

És molt viciant, la veritat. M'encanta! :-)

Ja estic esperant l'update de finals de mes, hehe! (serà MOANA)... però segons alguns youtubers, s'estan preparant alguns de molt xulos! 



ACTUALITZACIÓ 22:59. Mentre preparava aquesta entrada per deixar-la programada per demà al matí, he vist que l'actualització de novembre JA ESTÀ AQUÍ! d'ara mateix! ueueeee! quina casualitat! :-) Ja podeu jugar al món de Moana. I ah! m'havia oblidat de dir-vos que també hi ha "reptes diaris" que et permeten guanyar monedes i punts i, quan en fas sis de seguits: figureta!  a part, cada setmana hi ha un repte setmanal que també et permet guanyar dues figuretes inèdites. Qui s'avorreix és perque vol ;-) Vinga, que ja ha començat el repte El libro de la Selva ^_^!

15 de novembre 2016

Barcelona, ciutat de llibres (Isabel Segura)

Avui us parlo d'un llibre que, si us agrada el món del llibre, l'haurieu de llegir. No, que dic! comprar-lo i guardar-lo a casa per admirar-lo :) és preciós. Però no ens avancem als esdeveniments, de moment us poso la coberta:
Editat per l'Ajuntament de Barcelona aquest mateix any, es podria dir que només té un petit i insignificant defecte: fa una olor extranya 😅 Tret d'això, crec que resumeix molt bé el que han significat els llibres per aquesta ciutat. A més, va farcit de làmines amb fotografies molt maques i molt ben seleccionades.

Són set capítols en total:
  • Dels llibres com a creadors de la ciutat moderna (Intro / Presentació)
  1. Els llibres en la construcció de Barcelona
  2.  No hi ha llibre sense lectura
  3. El carrer i els llibres
  4. Llibres en temps de guerra
  5. De quan cremaven llibres
  6. Llibres en transició
  7. Barcelona, ciutat de llibres i de memòries
A mesura que es va repassant la història dels llibres i el procès editorial, es va seguint el fil històric amb els canvis que s'han anat produïnt a Barcelona en aquests anys.


Anem passant pàgines i anem veient com eren abans les editorials i totes les professions vinculades als llibres en sí mateix. No aniré repassant capítol per capítol, però si que vull destacar algunes coses.

- La creació de la Biblioteca Popular per la Dona, la primera d'aquestes característiques d'Europa i Amèrica (poca gent ho sap). Va ser l'any 1909 i va ser gràcies a la incombustible Francesca Bonnemaison (avui amb biblioteca dedicada al carrer St Pere més baix) i Vicenta Carreras. Se'ls hi va quedar petita molt ràpid! :-)

- A la pàgina 52 es nombra l'Escola Superior de Bibliotecàries (1915). (Detall que volia destacar, jaja)

- Els bancs-biblioteca del Passeig de Sant Joan. Va ser a l'any 1930. Els bancs del Passeig tenien unes vitrines amb llibres i es feien préstecs. Ho trobo molt bonic, caldria recuperar coses com aquestes. Hi havia un home que feia els préstecs i després els recollia tots i els tornava a guardat a les vitrines. Us poso una foto:


- La biblioteca infantil desmuntable. Que això també s'hauria de tornar a posar jejeje! a la plaça de les Palmeres. Era una petita biblio infantil que media 4x12 m i que servia perque els nens i nenes del barri llegissin. Va funcionar durant 10 anys (1934-1944). Un vídeo!



- Algunes frases destacades... al 1914 es celebrava una fira internacional a Leipzig. El fundador de l'Institut Català de les Arts del Llibre (Eduald Canibell) va dir "L'Estat no hi vol ésser? Nosaltres sí. Catalunya sí. (...) Barcelona serà el Leipzig català" 

- El tema dels bibliobusos. M'encanten, sempre els he trobat encantadors, així com la seva funció. Al llibre surten. En primer lloc, es parla dels bibliobusos que van anar al front (tema biblioteques i guerra civil, un altre tema que apareix al llibre i que és un capítol molt interessant de la nostra història) i després també dels bibliobusos que feien rutes per les rodalies de Barcelona. 


SOM UN POBLE QUE ENMIG DE LA GUERRA MÉS
SANGUINÀRIA DEMANA LLIBRES, LLIBRES!
(Anna Murià, escriptrora i secretària de la ILC)

- Per útim, -i per anar tancant, que això es faria etern- el tema de la censura i els llibres que es van prohibir i cremar durant els anys foscos de la nostra història. També l'exili, les editorials que es van crear fora de Catalunya (a l'altra banda del xarco), els peus d'imprempta falsos... vaja, tot un món, (Per cert, interessant la jornada que van fer l'altre dia a la Facultat BiD, "II Jornada d'Història de l'Edició: "Exilis, censures i resistències en el món hispànic al s.XX")

Bé, ja trigueu en comprar-lo (o en agafar-lo de la biblioteca). :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails