26 d’agost 2016

Viatge a Nàpols (1 de 2)

Aquest mes d'agost he anat uns dies a Nàpols. Intantaré fer una mena de resum amb dues entrades de blog (una seria massa apretat) i així si algú vol anar pot agafar idees :-)

Us poso també el que hem gastat per fer una mica d'orientació econòmica: (preu per 1 persona)

-----------------
  • Vol + hotel (pack comprat a www.logitravel.com tres setmanes abans) 322 euros per anada amb EasyJet, tornada amb Vueling i 4 nits d'hotel *** amb esmorzar inclòs.
  • Menjar 5 dies: 88,85 (menjar a Itàlia és barat). Inclou dinars, sopars, berenars i grantitzats i gelats varis.
  • Entrades a llocs: 58,5 (inclou ART-Ticket, 32 euros, imprescindible crec. Inclou metro, serveix tres dies).
  • Transport: metro del darrer dia, bus al aeroport dos dies i vaixell a l'illa de Procida: 32,3
  • Regalets, autoregalets: 42 euros
Total: 543,65
-----------------


DIJOUS 18. ARRIBADA + CENTRE HISTÒRIC


El primer que vam veure al baixar de l'avió va ser un petit diluvi que va durar dos minuts. Vam baixar de l'avió i un petit autobus ens va acostar a la terminal.. i quan vam baixar ja no plovia. I no vam veure ni un sol núvol cap altre dia (al contrari, ens vam fregir!). Tampoc l'hotel era gran cosa: com a hotel no estava malament, però la zona als voltants de l'estació és una mica xunga de nit. Però bueno, és estar al cas i prou.

Jo havia estat a Sicília i sabia que Nàpols tenia també la fama de bruta i caòtica, i realment és així. Ara, té un encant natural. De totes maneres, és una pena que el casc antic de la ciutat estigui tan descuidat, perquè després vas a altres zones més modernes i no està tan fatal. 

El primer dia el vam aprofitar per caminar per la ciutat, sobretot la part històrica. És molt interessant el carrer Scappanapoli, que es un carrer que literalment talla la ciutat en dues parts. Hi ha botigues de tota mena, algunes tan plenes de coses que no saps ni com entrar-hi: 



Girant per un carrer trobem San Gregorio Armeno, un carrer on "sempre és Nadal" i s'hi venen pessebres. Les figures típiques són marededeus, joseps i jesusets, però la imaginació dels napolitans va més enllà i també podem trobar-hi figuretes de Maradona (obsessivament) o de traidors com Higuain, que després de fer un parell de bones temporades al Nàpols, s'ha passat recentment a la Juve (ho vaig haver de buscar a la wikipedia).



Després de dinar una mica de pasta en un resturant proper, vam acostar-nos a la "Neapoli", la ciutat antiga. Està sota terra i és molt semblant al Museu d'Història de Barcelona que hi ha a la Plaça del Rei. T'expliquen més o menys el mateix (lo de la fullonica que rentaven roba amb orina, lo del garum, etc.) A dalt de les ruïnes hi ha un museu una mica descuidat que té quatre pisos. Al pis de dalt de tot s'hi mostren túniques i el terra està ple de pols.





DIVENDRES 19. POMPEI & ERCOLANO + NAPOLI SOTTERANEA + CRISTO VELATO de SANSEVERO

Divendres vem fer una marató digna de admirá
Ens vam aixecar ben d'hora i vam agafar un tren que es diu CIRCUMVESUVIANA per anar fins a Pompeia. És el mateix tren que passa per Hercolà, unes altres ruïnes de ciutat devorada per la fúria del Vesuvi. Al tren només li faltava el pagès de les gallines al cistell. (...)

Què dir de Pompeia? déu meu, és enorme. No m'ho imaginava tan gran. Vam cometre l'error de no agafar el mapa gratuït que donen a l'entrada (no sé, ens vam despistar) i anavem una mica fent tumbos. Tot i així, -i veien el mapa a posteriori- crec que ho vam veure quasi tot. Cal afegir que feia un sol que espanta Sant Pere i que allà poca ombra hi ha. Tanmateix, és d'agraïr el fet que hi ha forces fonts d'aigua potable al llarg del recinte.




Això és el famòs lupanar on hi havia prostitutes. A les parets hi ha pintades amb els diferents serveis que s'oferien per si els clients no sabien parlar l'idioma. A baix, un còmode llitet de l'època per fer tals coses.




Vam agafar forces i vam seguir cap a la propera parada, Ercolano. És molt més petita i queda més recollida. Del mateix estil:







Tornant a Napoli vam veure que encara podiem exprimir més el dia i ens vam dirigir cap a la capella de SanSevero, on hi ha una escultura molt maca que es diu CRISTO VELATO. La capella en sí és molt maca i petita, però val la pena perque abaix a la cripta hi ha una mena d'esquelets plens de venes (màquines d'anatomia, que se'n diuen) i hi ha tot un misteri llegendós al seu voltant. També cal dir que si el que diu aquesta pàgina és cert, la història de la capella és trista i sanguinosa. Jo crec que val la pena visitar-la, tot i que val 7 euros (5 si disposes d'Art-card). Com he dit més amunt la targeta val 32 euros i permet escollir dos llocs per visitar-los gratuïtament (vam escollir les dues excavacions arqueològiques) i la resta, amb descomptes. Trens, busos i metros inclosos.

Finalment, per arrodonir el dia, vam tornar de nou al subsòl. Aquesta vegada per la ruta NAPOLI SOTTERRANEA

És un recorregut més aviat històric però que abarca diferents époques, arribant sobretot a la Guerra Mundial. Són bastants metres en sota, agafaeu màniga llarga si és estiu: fa una mica de rasqueta allà baix.



Lo millor de tot és quan et donen unes espelmetes i fas un caminet estret. Tinc dubtes, però, sobre la gent que és més ample de cos. Ho vaig trobar molt justet el lloc (a l'hivern amb jaquetes gruixudes no se pas com s'ho deuen fer!) a mi mateixa no em sobrava massa espai... 
També vam arribar a un lloc que feia de bodega i que comunicava un convent amb un monestir.....



Si heu de triar un subterrani, millor aquest que l'altre que he comentat més amunt. De fet també hi ha catacombes, però no vam tenir temps per visitar-les...!

Demà poso la segona part del viatge :-)

25 d’agost 2016

Tots som súpers! - Expo al Palau Robert

Com que durant un parell de mesos he estat totalment out del blog, de tant en tant veig coses que se m'han passat. Per exemple, la expo del Palau Robert "Tots Som Súpers!" en motiu dels 25 anys del Club Súper 3.

Parlar de la expo sense parlar del llibre GENERACIÓ TOMÀTIC no té massa sentit, però com que no tinc el llibre a mà, ho faré per separat i ja està. Més que res perque la expo, segons el que he vist avui a la tele, acaba d'aquí pocs dies (principis de setembre, correu!).




El Club Súper 3 és, ha sigut i serà, un bon exemple a seguir. Des dels seus inicis ja va ser trencador: es va convertir en un club infantil televisiu que cada dia que passava multiplicava les seves previsions i ha acabat convertint-se en un exemple per a molts països. Anava olt més enllà: no només oferia continguts de qualitat per la petita pantalla en la franja de tornada a l'escola, sino que ens despertava cada matí i s'omplia de centenars d'activitats paral·leles per fer amb les nostres famílies (en aquest punt vull dir que el fet de no viure a Barcelona limitava bastant tot plegat, hehe).

*Nota: es va saaturar tant que la previsió del primer any es va complir en pocs dies. Era una bogeria, tothom volia ser súper :-)


Els nens i nenes de Catalunya hem sigut fidels al club. La majoria de nosaltres hem tingut carnet de SÚPER i ens hem sentit molt nostres tots els personatges que ho presentaven (a la meva època eren el Petri, la Nets i la Noti-Press, juntament amb el Tomàtic, el Megazero i els Flash-Top-Buff). Ara he de dir que ja no sé massa qui hi ha. Ja ho sabeu, els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans. 

*Nota 2: també cal dir que un dels traumes més compartits pels adults d'avui en dia és el fet de no haver aconseguit una SÚPER-MÀ.

La exposició



La exposició del Palau Robert és un retorn al passat però també una porta al present. Si em permeteu una petita crítica, diré que està enfocada molt al Súper3 actual i poc a les coses antigues, però bueno. Només per veure el Tomàtic autèntic ja val la pena (és gratis entrar, que més voleu) :-D


Lo bo del cas és que gràcies a l'Andrés Palomino, l'autor del llibre de Generació Tomàtic, vaig poder anar al passe previ de la expo i ves per on, vam sortir per Tv3 :-)
Com que no he pogut inserir el vídeo aquí, us poso una captura on poso cara d'emocionada i us passo l'enllaç xD =  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/visitem-lexposicio-dels-25-anys-del-super3-amb-generacio-tomatic/video/5590286/


Vinga, súpers! que queden pocs dies!

24 d’agost 2016

[Punts de llibre] Pompeia & Arrela't a Lloret

Tal dia com avui, el Vesubi va "explotar" i va enfonsar ciutats com Pompeia i Hercolà. Per desgràcia, avui ens hem aixecat amb la notícia d'un terratrèmol al centre d'Itàlia... :-( Esperem que la xifra de morts s'aturi ja i que no sigui gaire més alta del que ja ho és ara.

Casualment fa pocs dies estava a Itàlia, a Nàpols. Vaig visitar Pompei i Ercolano... i us deixo amb els punts de llibre que vaig comprar:




I, com la setmana passada, aprofito també per compartir uns punts de llibre que fan a Lloret (Dep Educació) i que els trobo molt bonics. Crec que fan un cada any.





Fins on jo sé, n'hi ha dos més: Castell d'en Plaja i Can Saragossa (els tinc, però lluny d'on sóc ara i per tant no els he pogut escanjar). Desconec si se n'ha fet algun més.

23 d’agost 2016

Exposició sobre la Dinastia Ming + taller "L'art de retallar paper"

La setmana passada vaig fer dues activitats que, tot i que no anaven vinculades l'una amb l'altra, si que tenien certa relació entre elles: per una part l'exposició de la Dinastia Ming al CaixaFòrum i, per l'altra, un taller de retallar paper a l'estil xinès en una biblioteca pública.

Dinastia MING, L'Imperi daurat

Fins al 2 d'octubre podeu veure aquesta expo que repassa una mica la dinastia Ming xinesa i ensenya alguns dels seus tresors.

Van ser quasi 300 anys (de 1368 a 1644) i un total de 16 emperadors d'una mateixa família, els Zhu. En tot aquell temps la població xinesa va multiplicar-se fins a ser quasi el triple (de 65 a 175 milions). Va ser un época de fort creixement económic i de descobriment exterior. Volíen ser un govern fort, capaç d'evitar intrusismes i enemics, ser capaços de tenir un fort exèrcit i no oblidar la seva base cultural i tradicional. També va ser l'época on es va començar a consumir "a lo grande" gràcies al comerç i els diferents tipus d'importació.

Em va sorprendre més que res pel poc coneixement que tinc del tema. Quan s'estudia història es fa des d'una vessant molt local, molt europea (en general) i algunes coses queden tan lluny que no copses gaire la seva rellevància. Hi havia una mena de cronologia amb les coses que passaven allà i es comparaven amb les coses que passaven aquí. És curiós. Hi havia un punt on posava "Guttenberg inventa l'imprempta i els tipus mòbils..." algo així. I després aa sota deia: a Xina ja feia més de 500 anys que utilitzaven un sistema semblant.

També sorprenen els dibuixos que feien. Moooolt llargs, assolint un nivell de perfecció increïble.


Buh:



Taller "L'art de retallar paper"

Després de l'expo, vam anar al taller aquest que organitzavaa laa Biblioteca Sagrada Família de Barcelona. El taller estava pensat per acostar-se a la cultura xinesa 'una forma manual i tradicional (aquest tipus d'art està declarat patrimoni inmaterial de la UNESCO des de l'any 2009).

Aquestes són les coses que vam fer. Em va recordar quan era petita i ho feia... doblegava papers i tallava per veure que en sortia després. Jo en deia "tapetes de paper" (pronunciar la primera E ben tancada). Ara, anys després, he descobert que hi ha plantilles i que es poden fer fàcilment moltes coses xules si ho planteges bé abans de tallar :-)








18 d’agost 2016

Vida extra (Gina Tost)

No sé si coneixeu lo del eBiblio: és un servei de préstec de llibres electrònics, disponible amb el carnet de biblioteques. Bé, doncs aquest llibre que comento avui és el primer o el segon que vaig llegir així en digital a través d'aquesta plataforma (no n'he llegit gaires més, però s'agraeix el servei!). 


El llibre, VIDA EXTRA, és distret i m'ha fet recordar coses de quan era "més jove". Ara no jugo gaire, certament, però de petita m'hi passava hores. Bé, de fet no és cert, simplement he canviat de plataforma. A la tablet tinc jocs i vaig entrant. :-) i mola descobrir noves apps!

El llibre es divideix en set capítols. Us faig cinc cèntims (o deu) de les anotacions que vaig prendre

1. Introducció -- Bàsicament explica els beneficis del joc com a tal. Posa un exemple curiós i ben cert, i és que quan veiem algú jugant a videojocs es sol relacionar com a una activitat aïllada i anti-social, però en canvi no es pensa el mateix quan veiem algú llegint un llibre. La introducció també fa repàs d'alguns exemples positius i bones pràctiques; i de com ajuden a entendre millor el món, a saber prendre decisions d'una forma ràpida i efectiva i, sobretot, a ser més creatius.

La d'hores que m'hi vaig passar, puto Henry, jeje


2. El jugador que portes dins -- el capítol es centra en la quantitat de jugadors diferents que existeixen. Cada cop hi ha menys temps per l'oci i són moltes les activitats que competeixen per ocupar aquest espai de temps. Es defineixen tres tipus de jugadors:

  • Casual gammers (els qui juguen de tant en tant)
  • Midcore gammers (els que ens hi interessem però no ens hi desvivim). Jo crec que sóc d'aquestes
  • Hardcore gammers (els experts, els que s'hi passen hores o inclús fan grups etc.)
El clàssic més clàssic de tots els temps

Quina pena quan el nano queia a les punxes....


3. Tal com juguem -- Aquest capítol està molt bé, parla de tot el tema de la ludificació (és a dir, introduïr el joc en tasques comuns) (a grosso modo). Si hi ha objectius i recompenses, motiva molt més. S'introdueixen aquí la normativa que té cada joc: és important conéixer com funciona per poder participar-hi plenament -i això passa amb qualsevol joc, els del carrer també.-

4. La meravellosa tasca de crear jocs -- el quart capítol és centra en el desenvolupament de jocs. Hi ha elements que són universals (vides, penalitzacions, combos, poders màgics, etc) Un videojoc és una suma de moltes coses. Calen bons personatges, una bona història, lògica de joc, música, sons... tot suma i pot fer que un joc ens agradi o no. Ha de ser intuitiu i forçar l'amor a primera vista.


Els de la meva generació segur que reconeixereu aquesta imatge... us enrecordeu de la tensió que patíem quan el Sonic es quedava sense aire i calia buscar bombolles d'oxígen? la música posava dels nervis! Doncs bé, quan es dissenya un videojoc s'ha de ser capaç de preveure tot. Si el nino es queda sense aire molt sovint i no hi ha bombolles a prop mai... malament! Lo mateix amb les recompenses: que estiguin espaiades perque facin il·lusió!




Els coets del Tetris, un altre clàssic. Com les orquestres que sortíen :-)

5. La partida -- Aquí s'explica com és d'important mantenir el ritme de la partida per no caure en l'avorriment. Moltes apps de jocs que hi ha ara fan actualitzacions cada x per introduïr coses noves i així mantenir l'interès. Per exemple, el Piano Tiles 2, que ara estan d'aniversari i han posat cançons noves i han actualitzat l'app afegint noves funcions.


6. Com a la primera cita -- Enamorar a primera vista. Els protagonistes, per exemple, han de tenir ben definides les propietats, habilitats, com interactuen amb el seu entorn, etc.

7. Anècdotes per fer-se l'interessant -- Un darrer capítol amb fets curiosos que pots dir i quedes bé. La majoria són coses que ja sabia, però en destaco una que no coneixia i que em va fer gràcia: i és que el Mario porta gorra per evitar fer cabell en moviment i que el bigoti era per fer una boca més petita. També explica la història del jocs aquells d'Atari que van ser un fracàs i no se que i es van enterrar al desert de Nou Mèxic. 

Desenterrament, 2014
La veritat és que vénen ganes de jugar! :-)

16 d’agost 2016

[Punts de llibre] Acrobàcies dels Fernandos i Capella del Santíssim de Lloret

Estic dedicant infinites hores a posar una mica d'odre, però amb lo lenta que vaig, crec que fins Nadal estaré entretinguda amb els punts de llibre, jaja. Però van sortint cosetes. I poc a poc van sortint sobres o vaig preparant per als qui veuré al setembre...!

Una de les coses mones que m'he trobat darrerament és amb aquest joc d'acròbates:


Es diuen "Els Fernandos", i fan "acrobàcies de paper". Una companya de la facultat em va donar punts i, entre ells, hi havia això. S'acompanya d'unes instruccions per plegar-los i que facin formes. Són realment ben curiosos!

I com a aportació lloretenca, aquest punt que s'ha editat aquest estiu:


S'ha celebrat el centenari de la Capella del Santíssim. El punt està editat per la Fundació Sant Romà (que ja van treure una col·lecció de 10 punts, fa temps, per finançar les obres).

El centenari va ser el 23 de juliol. L'any 1916 es va inaugurar. L'arquitecte que se'n va fer càrrec va ser Bonaventura Conill i Montobbio i qui va pagar va ser Narcís Gelats, un home que va fer fortuna a Cuba i que va voler dedicar-la a la seva difunta esposa, la lloretenca Cristina Botet i Surís. I de pas, la Capella en sí és un record per als lloretencs que van fer fortuna a les amèriques (i pels que no).

Per acabar, un vídeo de l'Arxiu amb imatges tant de la construcció com de la restauració:

15 d’agost 2016

Parc aquàtic Water World (Lloret de Mar)

L'any passat i l'anterior crec que només vaig anar un o dos dies a la platja... però aquest agost ho estic convertint amb una petita rutina i tot. Això sí, a primera hora millor, que no hi ha guiris... ;-)

El cas és que fa un parell de dies vaig anar al Water World, un parc aquàtic que hi ha a Lloret i que feia potser més de 10 anys que no trepitjava. (Algo similar a quan vaig anar a Marineland, ara fa tres anys). Em va agradar! Hi havia moltes atraccions noves!

Una d'elles era un tobogan amb el qual et llençaves de cap amb una petita "esterilla". Mentre t'esperes a baixar, t'has de posar en posició agenollada i esperar el xiulet, i després donar-te empempta amb els peus i baixar. A mi em va passar que estava tant concentrada en no caure abans de sentir el xiulet que quan va sonar vaig trigar uns segons ens reaccionar i ja tothom estava a mig camí.

Em va agradar retrobar-me amb les atraccions de tota la vida, com la piscina d'onades, la piscina-jacuzzi (calenteta) o el Río Salvaje. També els tubogans per fer carreres, que vaig poder guanyar jo jejeje.

També, cal dir-ho, hi ha atraccions a les quals MAI no m'hi pujaria. He viscut tenint por del KAMIKAZE durant 33 anys, i no serà ara que m'hi tiraré. Ara bé, amb les noves i tenebroses atraccions, el kamikaze temut ha quedat en un no-res. Per mi el més bèstia és un que et posen dret dins una càpsula i al cap d'uns segons PAM! et treuen el terra i caus cap abaix... en un tobogán que és casi vertical. No no. El meu cosí petit s'hi va tirar, però jo només d'imaginar-m'ho ja tinc por, i veure-ho va ser la confirmació de que jo per allà no m'hi tiraria mai. Digueu-me miedica XD

Per acabar, també dir que hi ha diverses muntanyes russes amb les quals vas amb barquetes (o donuts) i que són una marevella. Estan molt ben fetes i són molt divertides! i això no fa por perque vas amb la barqueta i et pots agafar als laterals ^_^

Resumint, un gran dia!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails