26 de juny 2017

[Lectures] Eleanor & Park

Fa temps em vaig llegir una novel·la juvenil escrita per Rainbow Rowell: Fangirl. Em va agradar bastant, la vaig trobar distreta i que tocava un tema que sovint no se'n parla gaire: fandom i fanfiction. Llavors vaig veure que aquesta autora tenia una altra obra anterior: Eleanor & Park, que també havia obtingut molt bona crítica. Un encert, em va agradar molt més! 🌝


Es tracta d'una novel·la juvenil protagonitzada per dos adolescents que s'enamoren. Tant ell com ella són una mica outsiders i no serà pas una relació fàcil.

Comencem una mica pel principi: És 1986. Per una banda tenim en Park Sheridan, un noi tímid d'origen mig-asiàtic. Per l'altra, tenim a la Eleanor Douglas, la típica friki que arriba nova a l'escola i que no deixa a ningú indiferent per la forma que té de vestir-se i el seu gran volum de cabells vermells. I coses que passen: ella no comença amb gaire bon peu, però a l'autobus escolar li toca seure al costat del Park i poc a poc.... doncs sorgeix l'amor. I tot gràcies a la música i els còmics, ja que en Park li comença a deixar historietes i cassettes amb música seleccionada. L'únic que no sap en Park - ni quasi ningú- és que a casa de l'Eleanor no s'hi respira un ambient gaire agradable... i que comenci a veure's amb en Park no serà gaire ben rebut.


La novel·la va tenir molt d'éxit entre els adolescents. Sabeu com es nota, més enllà de les dades oficials? doncs per la quantitat de dibuixos inspirats en els personatges que corren per internet. Només cal posar "Eleanor & Park" a Google Imatges i ho podreu comprovar. Per exemple, aquest d'aquí al costat. Me'ls imagino més o menys així com els ha dibuixat aquesta artista (per cert, casualment aquesta il·lustradora fa molts dibuixos vinculats amb la literatura, doneu un cop d'ull al seu Instagram

Mireu aquest altre que he trobat al seu mur:


Diu Internet que havíen de fer-ne una pel·lícula l'any 2015... a saber. XD



25 de juny 2017

[Pel·lícula] La llegada (Arrival)

Sabeu quan una pel·li us sorpren gratament? Doncs això és el que m'ha passat amb Arrival, "La llegada". És cert que quan la van estrenar vaig veure que algunes persones comentaven per les xarxes socials que la pel·lícula els hi havia agradat, però no em vaig parar a mirar massa de què anava. "De extraterrestres", vaig pensar. Sense donar-hi més voltes. 


I ahir, mentre pensava que em venia de gust veure alguna pel·li, vaig veure aquesta destacada i vaig donar-li al botó de play. I ah! tota una sorpresa. 

Realment, sí: és una pel·lícula sobre extraterrestres... però no com te la imagines. És diferent. Tot i que el punt de partida és molt comú: un bon dia, arriben al planeta terra (ben repartides) unes naus espacials allargades i molt molt groses. Tots els governs aixequen les alarmes i comencen a preucupar-se sobre el significat d'això: vénen a fer-nos mal? a portar algun missatge?

Com que la pel·li és americana, l'acció es situa allà. Veiem com el Servei d'Intel·ligència contacta amb la Louise, la protagonista, una dona experta en lleguatges i traduccions que ja havia treballat anteriorment pels serveis secrets. D'ella en sabem poca cosa, només que fa poc ha perdut una filla.

Bé, no vull dir gaire perque la gràcia és anar descobrint poc a poc l'argument, però només diré que està tot molt ben pensat i és d'aquelles pel·lícules que fan pensar una mica i que acaben sent tan rodones com l'idioma dels aliens i que ella ha de desxifrar.


La pel·lícula es basa en un llibre: "La historia de tu vida" (ho vaig descobrir després de veure-la) i crec que me'l llegiré aviat, tinc curiositat. És una història que m'ha agradat molt i on els extraterrestres fan un paper una mica diferent al qual estem acostumats. Doneu-li una oportunitat!

🎬Nota mitjana Filmaffinity: 7,4
🏆Nota Eli: 8

24 de juny 2017

Restaurant de la setmana: Timesburg

Per variar, una hamburgueseria :-) 🍔🍟
M'agraden molt les hamburgueses, és cert, i fa temps que veia una "cadena" que volia provar, la Timesburg. Concretament, a Barcelona n'hi ha 8. Jo vaig anar a la de "Sant Pau", que la tinc a 10 minuts de casa. Està just tocant l'Antiga Fàbrica Damm.


És... bé, un restaurant on fan hamburgueses. Quan un local de menjar es decanta per un producte concret (i sobretot, hamburgueses) saps que ho has de fer bé si vols que la gent vingui. La competència d'hamburgueseries a Barcelona és molt alta :-) Però podeu anar tranquils, aquí: les fan bones. 

El negoci va començar ja fa temps, amb un restaurant al Carrer París. Al cap de poc ja obrien local a Sants i Poblenou i fins ara, que ja són 8 (més un a Madrid). La darrera oberta a Barcelona és a Fabra i Puig.


Hamburgueses n'hi ha bastantes per triar... no sé, unes 15 o 20 (també fan amanides). Després a part també t'hi pots afegir algun ingredient per acabar-te-la de personalitzar, com ara bacon, algun tipus de formatge o ceba caramel·litzada. Cada pa (que també el pots triar) va marcat a foc amb el logo de la marca i les patates "de la abuelita" són addictives (us poso aquí al costat una foto EXTRETA DE LA PÀGINA WEB). 


Afegir també que cada mes fan una hamburguesa nova, fora de la carta habitual. Si hi aneu aquests dies us trobareu la ZAFAR, una hamburguesa de carn ecològica pirenenca envoltada de pa de vidre i acompanyada de maionesa, rúcula, tomàquet, formatge manxego, bacon, aguacate i salsa pesto casolana.

Finalment, apuntar que el local està decorat amb bon gust, és un lloc urbanita i modern al qual és fàcil sentir-s'hi còmode, un lloc pràctic per anar-hi a sopar amb amics.

👉TIMESBURG
📧 Diversos. Rosselló, 520
📞 93.463.80.17
💶 Preu estàndar d'hamburgueseria

22 de juny 2017

[Lectures] Els dies sense Glòria (Sílvia Alcàntara)

L'any passat, l'autora d' Olor de colònia va publicar el seu tercer llibre. A mi els dos anteriors m'havien agradat bastant (el primer molt i el segon, La casa cantonera, potser no tant ...però prou bé també). El cas és que sí, volia llegir-me el nou. I ho he fet aquest 2017 :-)

I de moment ja us avanço que m'ha agradat força: menys que el primer i més que el segon :-)

El títol del llibre és un joc de paraules on Glòria pren el nom de la protagonista, una dona que quan comença el llibre ja és grandeta i està en coma, i el seu marit repassa la història que han viscut junts.
Es tracta del que podríem classificar com "una història de la vida", on el que hi veiem (el que hi llegim) és el pas dels anys. Una mica com el de l'Argelagues, de la Gemma Ruiz (els vaig llegir relativament junts i amb el pas del temps segur que en confonc escenes).

La Glòria és d'un petit poble de pagès i de ben joveneta coneix el qui serà el seu marit. Amb el temps fan el que han fet moltes famílies: abandonar la terra per anar a ciutat i canviar la seva vida envoltada de camps per una envoltada de ciment i botigues. Pel mig, els fills, la mare d'ell que es resisteix als canvis i el problemes de parella i de diners. 

El que podem llegir en aquest llibre és una història que segur que s'ha repetit en moltes cases, un període de temps força curt amb molts canvis. Tot plegat és cert que és un llibre trist, gris... els protagonistes (ella, sobretot) busquen la felicitat ...però mai la troben. Vull dir, que veus que tenen moments feliços, clar que sí, però el conjunt general de la vida et dóna la sensació que ha sigut gris i apagada. I és cert, els hi ha tocat viure moments difícils.

Resumint: és un llibre que m'ha agradat i que recomanaria.

19 de juny 2017

[Lectures] Chiisakobe (Minetarô Mochizuki)


Després de veure'l destacat com un dels millors còmics publicats al 2016, vaig pensar que estaria bé llegir-lo i a veure què. No ho hagués fet si haguessin sigut infinitat de volums, però com que només eren quatre i els vaig trobar força disponible a la biblioteca pública... doncs "endavant ses atxes". No us passa que us fa mandra començar una sèrie de molts volums i veure, que a més, sempre tenen reserves i que costa molt seguir-la en ordre amb un període de temps correcte?

Bé, doncs això. I bé, està xula l'obra.

Va d'un jove que perd els seus pares en un incendi i torna a casa per ocupar-se de l'empresa familiar, una empresa de construcció de cases a l'estil tradicional (fusta etc.). Però el noi no és com els seus pares. A part de ser súper-barbut (fins al punt que no li veiem la cara fins a les últimes pàgines) té una manera de fer que no acaba d'agradar massa. A tot això se li sumen dues coses: 1) la contractació d'una noia anomenada Ritsu (amiga d'infància) i 2)  que la Ritsu va acompanyada d'un grup de cinc nens orfes, bastant moguts i trapelles (uns liantes, vaya).

També s'ha de dir que l'obra no és original, sinó que es va escriure als anys 60 i de la mà de Shûgoro Yamamoto. Lo curiós és que la novel·la estava ambientada al Japó del periode EDO (s.XVII-s:XIX, segons la wikipedia). També va tenir una versió pel·li. Ara, Mochizuki l'ha convertit en un manga ubicat en el Japó actual. La resposta del públic ha sigut bona i ha guanyat força premis tant a Japó com fora del Japó (Angouleme inclòs).


És un drama romàntic (per mi amb un final massa obvi, però bueno, no en parlaré aquí) Sorprenen els enquadres (alguns) de vinyetes i les relacions entre els personatges. Hi ha molt silenci, sense converses molt profundes, amb una mena de tensió entre ells. Però no les trobes a faltar, les paraules. Vull dir són silencis que parlen per si sols. També hi ha molt esperit de superació, el renéixer des de les cendres (i mai millor dit) el deixar fer i tenir confiança. El jove barbut és molt sovint qüestionat per com porta les coses (casa, negoci) però ell és tossut i segueix (inclús en plan borde, en alguns casos). I també cal tenir en compte els nens, sovint fan una mica de ràbia, però són necessaris a la història, són un motiu. Al final acabes veient que queden ben integrats a la casa xD.

I això és tot. Jo us el recomano perquè són només 4 volums, però si que és cert que el ritme és lent i que potser això pot frenar a algú. A part que és manga.

18 de juny 2017

Pel·lícula de la setmana: Turbo

Argument: En Turbo és un cargol que, des de petit, somia en participar a les curses de velocitat. 
Un bon dia li passa una cosa i el cargolet de jardí es converteix en una mena de mutant que pot correr rollo a mil kilometres per hora... i llavors decideix complir un dels seus grans somnis: apuntar-se per guanyar les 500 MILLES D'INDIANÀPOLIS. Evidentment costarà molt arribar fins allà, però trobarà gent al seu voltant que l'ajudarà... perquè els somnis estan per complir-se

Opinió: I ja està, això seria el resum d'aquesta pel·lícula infantil que té uns aires de "Cars" però que òbviament es queda a meitat de camí. Ara bé, seria del tot injust dir que es tracta d'una pel·li dolenta, perquè no ho és... vull dir que és un film orientat a complir un objectiu: distreure als més petits de la casa (els adults segurament la trobaran avorrida). Tot i així els cargolets (protagonista & amics) són molt monos i entranyables, i l'animació està ben feta.


17 de juny 2017

Restaurant de la setmana: Mikasa

He de reconèixer que no sóc gaire de menjar japonès (abans prefereixo un xinès o un tailandès, per exemple) però fa poc vaig anar al Mikasa, un restaurant japonès que porta molts anys a l'esquerra de l'Eixample: abans al carrer Diputació i ara al carrer Comte Borrell.


Es tracta d'un restaurant senzill que vol oferir menjar japonès de veritat. Això jo ja no us ho podré valorar perque ni sóc japonesa, ni sóc experta ni he estat al Japó, hehe. El cas és que el primer que veus a la pàgina web és un cartell on et diu que no hi ha sushi (potser el menjar japonès per excel·lència, però potser també més fàcil de trobar en altres llocs) Ells diuen això: "No tenemos sushi, pero todos los platos son muy populares en Japón. Queremos presentar la vida japonesa de verdad". I el que fan és això, plats casolans que mengen els japonesos en el seu dia a dia.

Aquí podeu veure la carta: http://mikasabcn.web.fc2.com/menu.html si us hi fixeu a la part esquerra de la web hi ha desglossats tots els plats. Està molt bé, perquè quasi tots tenen foto i explicació del seus ingredients.

El nom del restaurant és un joc de paraules: per una part mikasa és una paraula japonesa que ha donat nom, segons ells mateixos diuen, a dolços i pobles, però que aquí és igual que dir "mi casa" i, per tant, la idea de restaurant casolà que volen projectar té més pes.


Vam menjar molt bé i en tot moment ens van atendre molt bé. De postre vam menjar un d'aquells dorayakis que mengen a casa del Doraemon. Ah! i com a curiositat dir que si teniu previst anar-hi més d'un cop, tenen unes targetes de fidelització que per cada 10 euros et posen un segell i després ho pots canviar (5 segells un chupito de sake, 10 segells un postre i 20 segells un plat sencer). 


👉MIKASA
📧 Comte Borrell, 145
📞 93.323.97.69

💶 Menú migdia 9 euros, nit uns 12-15 per persona

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails