15 de gener 2020

Exposició “TOI el TOI 30 anys”

Als anys 90 menjàveu Bollycaos?

Potser si sou de la meva època sí, o sigui que segurament sabreu qui és el TOI. I d'acord, si no menjàveu bollycaos també estic segura que sabeu de qui parlo... ;-)

Tot això és per dir-vos que fins al 12 de febrer hi ha a Barcelona una exposició del petit bitxo verd que va avançar-se en el temps abans de les emoticones i els sms:


La podeu trobar al Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, que està al carrer Paradís (sí, el carrer on hi ha les columnes romanes).

A veure, no és molt gran, però tampoc cal massa. El que hi trobareu és una mica d'explicació i un munt de cromos ampliats :)



I també us podeu fer una foto per immortalitzar el moment i convertir-se en Toi.


Us deixo l'enllaç:
https://www.dissenygrafic.org/exposicio-toi-el-toi-30-anys/

13 de gener 2020

Arrencant poc a poc

Bé, 13 dies tard però ja reprenc el blog. M'havia plantejat tancar-lo o deixar-lo morir a la deriva, però crec que l'aniré continuant perquè en el fons m'agrada i soc una nostàlgica, també és cert que al no escriure tant per aquí visito amb menys freqüència els altres blogs, però intento estar al dia (malgrat que comenti força menys). Sense Feedly no sé que faria, això també és cert!

Bé, què dir? L'any de moment bé. Fa fred però no massa. (No entraré ara a parlar de canvi climàtic, tots ja ho sabeu). Aquest any aquí al blog parlaré poc de llibres però mantindré les sèries i, si puc, també els punts de llibre i les exposicions a les que vagi anant, que per sort a Barcelona n'hi ha un fotimé i portem una bona ratxa (ara ja vaig tard en dir-vos-ho perquè ja l'han treta... però la de Tezuka va ser un regal caigut del cel!).

Espero seguir llegint-vos per aquí o per allà. ;-) 

31 de desembre 2019

Adéu 2019 ^_^!

Avui s'acaba l'any i crec que puc dir que ha sigut un dels millors anys dels darrers anys, no em puc queixar. Gens! Els darrers mesos han anat rodats :-)

A vegades ens costa de veure les coses per un mateix, però per sort sempre tenim gent al nostre voltant que ens fa veure coses que a nosaltres ens costa de veure, que ens ajuda a sortir de situacions que mai hauríem de tolerar i que ens ajuda també a fer el canvi necessari i amb garanties de que tot sortirà bé :-) Per tant només puc AGRAIR amb majúscules a tots aquells que ho heu fet possible i que fan que avui en dia pugui dir que sóc f-e-l-i-ç i torni a tenir mil ganes per fer mil coses :-) 

Pel que fa als viatges, aquest cop no he fet un gran viatge com he fet els darrers anys (al canviar de feina he anat tenint els dies en dosis separades jejeje) però ha sigut l'any dels retorns: retorn a Londres, retorn a la meva estimada Viterbo, retorn a Madrid, retorn a Granada... i li sumo també la descoberta de Bèlgica, que no hi havia estat mai. 5 viatges de curta durada, not bad! i tot i que no espero tampoc grans viatges per aquest 2020, espero poder seguint fent escapades :) (i sinó, tampoc seria la fi del món).

Pel que fa a la feina, ha sigut també un any de canvis. Però a part del dia a dia li he de sumar encàrrecs i projectes que han anat arribant, cursos... i moooolts dibuixos. Tant a nivell personal com professional (petits encàrrecs, productes autoeditats) i moltes ganes de seguir dibuixant moltíssim cada dia. Ni que sigui per mi mateixa! Aquest 2020 pinta molt bé ^^

I per últim, m'he matriculat a la UOC i he començat Educació Social ^^ Poc a poc però amb moltes ganes (de moment he començat fluix, 2 assignatures, que volia mesurar el ritme i el temps que necessito). Espero no superar els 7 o 8 anys (que no tinc presa ni vull deixar les biblioteques, però tampoc vull estar 15 anys fent-la jiijij)

Sobre família i amics no em pronuncio perquè tot segueix igual i, com ja he dit, tinc una sort inmensa d'estar ben envoltada. 

Per aquest 2020 només desitjo que em vagi almenys la meitat que bé :) En fi, tot va bé si acaba bé! 

MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLT BON ANY A TOTHOM!!


30 de desembre 2019

Resum 2019 (Lectures)

I si ahir eren les sèries, avui toca el resum de lectures.
Això és el que diu Goodreads que he llegit, que potser acabaran sent un o dos més.


No posaré en aquest post el títol de les 170 lectures realitzades (que també he de dir que la majoria són còmics) però si que miraré de fer un top10 separant còmic i no còmic. A veure si me'n surto, és molt difícil escollir.

Començo pels NO-Còmic (que bàsicament són novel·les, però no totes). 
Aquests són els 10 llibres que més m'han agradat aquest 2019 (d'un total de 47)


Si bé en algunes posicions he tingut dubtes, el #Núm1 el tenia força clar des de que el vaig llegir. UNA EDUCACIÓ és un relat amb molta força i en primera persona sobre com superar les adversitats i fer-se un lloc en el món. 

També els 4 següents m'han agradat molt: Nimbo com a segona part de La Siega i per presentar-nos una distopia que enganxa i que deixa a la espera del tercer i darrer volum. Els de l'Elena Ferrante pel que explica, pel context i pel relat al llarg que segueix durant 60 anys la vida de dues amigues napolitanes (he posat la coberta del primer llibre però incloc les quatre obres en aquesta posició). El de Canto jo i la muntanya balla pel fet de ser una lectura diferent al que estem acostumats, un cant coral a un estil de vida i de sentir les coses. I Permagel per la duresa del que explica i el com ho explica.

Els cinc següents encapsulen una mica de tot. Crec que Els llits dels altres mereix estar en aquest TOP, com també el darrer llibre del Toni Soler, El tumor, un homenatge al seu pare (mort d'un càncer quan ell era jove). Altres anys he inclòs en el top els llibres de sa germana, la Sílvia Soler, però crec que El Fibló és una mica més fluix que altres obres seves. Pel que fa a l'Acabadora crec que és una història interessant sobre la cultura sarda que val força la pena... i d'Aprendre a parlar amb les plantes poca cosa puc dir-ne que no s'hagi dit ja.

Deixo Comerse el tarro pel final, que està a cavall entre moltes coses i és un llibre sobre el funcionament del cervell explicat de forma molt amena i per a públic molt ampli, sobretot per joves. Les il·lustracions, senzilles i efectives, em van enamorar.

CÒMICS

I ara anem a pels còmics, que aquí l'elecció ha sigut més difícil perquè he triat 10 d'un total de 123.


i un afegitó:

He ampliat una mica perquè 10 em quedaven curts jeje. Que hagi posat BOOK LOVE encapçalant la llista és un tema subjectiu, que hi farem, però m'ha enamorat (en la mateixa línia però salvant distàncies també podeu llegir Bibliomanías). 

El de Cuéntalo em va sorprendre gratament per l'enfocament que s'hi dona i la necessitat de fer veure que cal explicar les coses i ser conscients de la seva gravetat. La il·lustradora també ho és de Cruzando el bosque, en la desena posició, i que són tot un seguit de relats de terror tractats d'una forma magistral (gràficament perfectes i narrats amb la tensió que requereix). I seguint la línia de juvenil tenim El príncipe y la modista, que crec que pot agradar a tothom i que destaca per la necessitat de ser qui som sense por ni vergonya.

Tres històrics també al top: Los esclavos olvidados de Tromelin ens explica de forma detallada un capítol de la història desconegut per a quasi tothom: el naufragi d'un vaixell ple d'esclaus i el seu abandonament durant 15 anys. L'autor ho explica en primera persona quan s'uneix a una expedició per estudiar-ne les restes, i ho combina amb els suposats fets que van ocòrrer en el moment del naufragi.  Segueix Irmina, figura femenina (també història real) que malgrat la llibertat i la ment oberta, acaba claudicant en favor del règim nazi. Com a testimoni està molt bé (ho explica la seva néta si mal no recordo). I per tancar el cercle històric, un imprecindible: Vida y muerte de Federico García Lorca, una aproximació al poeta que està feta amb rigor i que mereix ser llegida.

Els tres últims són el tercer còmic del NARVAL (adreçat als més petits però suficientment bonic com per agradar a tothom), El Día 3 (recent premi nacional de còmic i sobre l'accident de metro de València ara fa uns quants anys) i Majareta, únic seleccionat de medicina gràfica en aquest top i que relata en primera persona el que és patir un trastorn bipolar.


... i n'he afegit tres més que m'havia sapigut greu deixar fora: Plutona potser no té res especial, però és un còmic de súperherois des d'un punt de vista que potser no estem acostumats. Obscenidad l'he volgut destacar per l'absurditat de les lleis japoneses sobre la sexualitat femenina (la història és en primera persona i va d'una artista que va a la presó per fer motlles del seu cony) i Laura Dean me ha vuelto a dejar és una obra sobre les relacions tòxiques i la necessitat de tallar amb elles.

I fins aquí!
a veure el 2020 :)

29 de desembre 2019

Resum 2019 (Sèries)

Cada any quan arriben aquestes dates acostumo a fer "tops" amb lo que més m'ha agradat de llibres, pel·lícules, restaurants... bé. Aquest any ho reduiré una mica. Avui diumenge faré el de les sèries (pel·lícules ho descarto, només n'he vist 14.. potser em quedaria amb la nova versió del Rey Leon :D).

Sèries 2019

Han sigut un total de 32 temporades de 30 sèries diferents. (i les que encara m'han quedat pendents!!). Han sigut més sèries que l'any 2018, que van ser 22 temporades de 17 sèries.

Si mirem per plataformes, el guanyador absolut és Neflix:

Com a curiositat, totes les vistes a HBO han entrat al top5.


Passo a fer un muntatge amb les 10 que crec que he gaudit més (que no vol dir que siguin les millors)


Les he posat més o menys per ordre.

He encapçalat el rànquing amb la finalització de Juego de Tronos perquè és una sèrie que m'ha fet gaudir moltíssim i crec que fins a dia d'avui, la única que m'ha fet veure capítols a altes hores de la matinada o desitjar plegar de treballar i anar ràpid a casa per veure el capítol corresponent. I potser a molts no va agradar el final, però ni tan mal. Ha sigut una sèrie fantàstica a molts nivells :-)

Segueixo amb Chernobyl, Merlí Sapere Aude o la Amiga Estupenda, pràcticament totes elles competint per una segona posició en el rànking. Chernobyl fa patir, Merlí és propera i la Amiga Estupenda és una gran adaptació del llibre de la Ferrante.

La Casa de Papel i Fariña, competint també per la posició. De Fariña en destaco la bona feina d'adaptació i el treball dels actors, mentre que de La Casa de Papel en destaco sobretot les ganes de veure capítols, enganxa i malgrat que aquesta temporada té una trama més irreal, et venen ganes de seguir veient més.

Verano azul l'he posat com a punt nostàlgic (vull veure més sèries antigues, aquest any) i apunto a que crec que mai l'havia vist sencera o no la recordava, i crec que va ser una bona sèrie en quant a arguments trencadors amb l'Espanya rància que hi havia en aquell moment. Mai no és tard per a un bon reconeixement, malgrat que clar, ara ens queda força antiga i molts capítols se'ns poden fer pesats perquè van a un altre ritme.

Finalment, tant El Perfume (nova interpretació del clàssic de Süskind) com Élite com el Embarcadero han sigut series que m'han mantingut bastant amb l'ai al cor (a diferents nivells) i que no he volgut deixar fora del TOP, malgrat que soc conscient que altres candidates s'han quedat fora.

Segur que no coincidim massa, però si n'heu vist alguna, ja direu!

Altres sèries que s'han quedat fora del TOP:

22 de desembre 2019

[Sèries] Merlí Sapere Aude | Élite | Arde Madrid | Bonding

I ja s'acaba l'any.
Aquests dies entre que vull fer algunes coses i també tinc prevista anar a passar uns dies a Madrid, no crec que miri més sèries, per tant, aquestes són les 4 últimes que he vist. I ja avanço que Merlí Sapere Aude m'ha encantat i que quan ara a final d'any faci el top de les sèries que més m'han agradat, segur que hi surt :)

  • Merlí Sapere Aude [1a temp] (Movistar)

Si com jo us va agradar molt la sèrie de Merlí i ara teniu dubtes sobre si la nova sèrie estarà a l'alçada... doncs ja us dic jo que sí. Que la mireu! Que val la pena. 

Posem-nos en situació: els alumnes ja van acabar el batxillerat i comencen la universitat. Tots no sé: aquí només seguim al Pol i al Bruno (sí, aviam, potser no era plan agafar-los tots un altre cop però es fa raro que una pinya com la que eren no mantinguin cap mena de contacte tres mesos després (spoiler: què coi passa amb la Tània?). Total, sí. En Pol entra a FILOSOFIA com en Merlí hagués volgut. 

La sèrie transcorre al 70% o 80% a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i això és un encert perquè és la universitat (campus) més fotogènica que tenim a Catalunya. Els planos queden molt bé, tot és bonic. També cal dir que hi surt la biblioteca, el CRAI Lletres, i fins i tot una de les noves protagonistes demana una beca per treballar-hi (no sé pas si la gent que mira la sèrie saben el que cobra un becari de la biblioteca...). No faré spoilers del contingut, però només diré la sèrie passa volant i que està molt bé que introdueixin certs problemes i certes causes a aquests problemes, així com també la posada en plantilla de persones amb discapacitat. Com apunt, també destacar que les vagues hi apareixen i el sou de merda dels professors associats, també. 

  • Élite [2a temp] (Netflix)
Élite és aquella sèrie espanyola de nens pijos en un col·legi pijo on s'hi barregen nanos de classe obrera gràcies a unes beques i tot és molt tens fins que acaba havent-hi un assassinat i encara es posa pitjor. Sí gent, aquella sèrie plena de tòpics ha tornat i enganxa més que mai XD.

Aquesta segona temporada es centra en la resolució del crim que posa punt i final a la primera temporada. L'espectador sap qui és l'assassí.. i alguns alumnes també. Però la policia no. A aquest joc de pistes i mentides s'hi afegeixen alguns alumnes nous que donaran també joc: el semi-germà de la venezolana, una working class amb aires de ricachona que no vol mostrar qui és realment i una xunga que s'ha fet rica de la nit al dia. No és una sèrie com Merlí, però enganxa, i amb això en tinc prou per desconnectar!


  • Arde Madrid [1a temp] (Movistar)
I aquí una altra producció de Movistar. Arde Madrid (de la qual ja s'ha confirmat que no hi haurà més temporades) és una sèrie ambientada a principis dels anys 60. El pes de Franco cau sobre tot el territori.. o això sembla, ja que algunes petites illes s'escapen de la repressió. En aquest cas concret la sèrie fa referència al pas d'Ava Gardner pel nostre país i de com es va instal·lar a Madrid i portava una vida de libre albedrío on -juntament amb èlits d'artistes i aristòcrates- anaven de festa en festa i de copa en copa. Vamos, una dolce vita de la qual van gaudir uns quants.

Personalment és una sèrie que no hagués mirat mai perquè el Paco León (director i actor) no m'agrada especialment... però la sèrie es deixa veure i mostra un punt de vista potser poc explotat. Completa el repetori una fantàstica Inma Cuesta fent de serventa i espia de la pròpia Ava; Debi Mazar fent de la famosa actriu i la jove Anna Castillo (m'agrada molt aquesta actriu). Cal dir també que la sèrie és curteta: són vuit capítols però només de 30 minuts cadascun.


  • Bonding [1a temp] (Netflix)

I acabo amb aquesta sèrie d'humor BDSM que podem trobar a Netflix. D'aquelles per passar l'estona i passar-la ràpid, ja que els capítols no arriben ni a la mitja hora de duració.
La protagonista és una universitària que es guanya la vida com a dominatrix i que, com que necessita algú que li doni un cop de mà, proposa al seu amic de l'institut per fer.ho. I ell, que al principi no sap res ni sap l'ofici secret de la seva amiga... doncs es trobarà amb un nou món per explorar i fent coses que potser no s'hagués imaginat fer mai. No mata. Però bueno, ni que sigui per passar la tarda....



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails