22 de març 2019

Teatre 2019: No hi entro | La bona persona de Sezuan | A.K.A

Des que ha començat el 2019 he vist tres obres de teatre (de moment sembla que vagi a una per mes, hehe). Són aquestes:

  • No hi entro
Al Jove Teatre Regina estan fent aquesta obra (ho dic en present perquè encara la fan) que es basa en un llibre titulat "No quepo!, No quepo!". 

Veient el cartell que us he posat a l'esquerra ja us podeu imaginar l'argument, no? Doncs això. Amb un humor a vegades àcid, la Júlia ens explica que de cop i volta es va adonar que era gorda. I a partir d'aquí ens ofereix un monòleg basat en les experiències de trobar roba de la seva talla, acudits que es fan sobre persones amb sobrepès i problemes derivats que es puguin ocasionar.
Un text interessant que no deixa indiferent.


  • La bona persona de Sezuan
Dirigida per Oriol Broggi i representada al TNC, aquesta ja no la podreu veure a no ser que comenci gira per diferents teatres de Catalunya: es va deixar de fer just diumenge passat (17/03). És un espectacle llarg, dura tres hores, però per sort (gràcies!!) no es fa pesada perquè hi ha música en directe i la posada en escena està molt bé. Acompanya també que els dos protagonistes són grans actors i  sempre és un plaer veure'ls en directe, sobretot a ella (la Clara Segura) :)

Aquesta obra planteja moltes coses. Us explico així per sobre de què va: ens trobem a una Xina imaginària, un poble anomenat Sezuan, on hi de cop i volta un dia s'hi presenten tres DÉUS buscant una bona persona. Però una bona persona de veritat. I comencen a buscar, però és difícil... avui en dia queden poques bones persones. Però ah, en troben una: la XEN. Serà una bona candidata? Els déus decidixen donar-li bastants diners per sortir de la mala situació que té... però és a partir de llavors que li comencen els problemes: si es bona, té tendència a ajudar a tothom i se li poden acabar aviat els diners... què farà, doncs? Podrà seguir sent bona persona sense que li preguin el pèl?

  • A.K.A
I acabo amb aquesta petita sorpresa, que potser és la que m'ha agradat més de les tres. La vaig descobrir perquè va guanyar algun premi important (ho dic sense consultar-ho, però diria que va ser un Premi Butaca a la millor obra en petit format i no sé si actor revelació o alguna cosa així). 

El cas és que es tracta d'un monòleg del jove Albert Salazar, que representa a un jove que té una vida més o menys normal fins que passa una cosa que li farà capgirar tot el que fins ara havia sigut. Aquesta obra està ara mateix en cartell a la sala Villarroel i, de veritat, és una bona aposta (a més, barata). Dura poc més d'una hora i us recomanaria que evitèssiu llegir-ne l'argument perquè crec que la gràcia és anar-hi sense saber de que va. A mi personalment m'ha passat i crec que gràcies a això m'ha agradat tant. I només diré que també presenta una reflexió a fer-nos perquè planteja un fet des d'un punt de vista que potser no hi estem tant acostumats

21 de març 2019

[Lectures] Billy Elliot (Melvin Burgess)

Billy Elliot és una pel·lícula (QUE ESPERO QUE TOTHOM HAGI VIST)... i el llibre és posterior, escrit a partir del guió.

Poc a dir, d'aquest llibre: si heu vist la pel·lícula no val la pena perquè és exactament lo mateix. I si no l'heu vist.. doncs podeu escollir :) Ara, la pel·li és preciosa (es que és una de les meves preferides...!).

L'argument gira entorn a un nano que viu en un barri pobre de Durham (UK) i que tant el seu germà com el seu pare treballen a la mina. L'acció, de fet, es contextualitza a a mitjans dels 80, quan va haver-hi una vaga de miners. La situació a casa dels Elliot no és gens fàcil, i bé, el cas és que el nano vol ballar. El seu pare s'hi oposa (vol que faci boxa) i clar, ell no vol. És tot una mica dramàtic però a la vegada té punts que fan riure i altres que les emocions se't posen a flor de pell. Vaja, que és una pel·li que ho té tot (i el llibre, és clar, ja que és un calc) :-)

No puc valorar el llibre perquè penso en la pel·lícula. I la peli és de cinc estrelles, clar. Us diria que no perdeu el temps amb el llibre i ataqueu directament al llargmetratge, que s'ho val (i també la seva BANDA SONORA!!) Us deixo amb la intro de la pel·li...

19 de març 2019

[Punts de llibre] Punts badalonins

Resulta que tinc els punts de llibre abandonats.☹️ Ni canvio, ni vaig a trobades, ni classifico. I em fa pena, però no tinc temps. Necessito hores per dedicar-m'hi, però ara mateix no existeixen. De totes maneres, l'altre dia remenant per l'ordinador buscant uns dibuixos, vaig trobar uns punts escanejats que crec que no he publicat mai. Són simples, però ja que hi som, els comparteixo. :-)

Són de Badalona. Uns corresponen a Sant Jordi (2016, 2017 i 2018) i els altres, a la Xarxa de Biblioteques:


Espero que us agradin :-)

18 de març 2019

FLIC 09: Conferència d'Emily Hughes

Sabeu que és el FLIC? per dir-ho d'una manera fàcil i ràpida, es tracta d'un festival de literatura i art que engloba un munt d'activitats per a totes les edats i perfils: famílies, escoles, joves creadors, professionals... Podeu veure'n detalls a la seva pàgina web: FLIC Festival. Porten ja un parell de setmanes (si no m'equivoco) fent coses, i encara no han acabat.

Aquest cap de setmana feien coses al recinte del Museu del Disseny. A la part d'abaix hi havia el Fliquets (infantil) amb paradetes editorials i llibreteres, mentre que a l'auditori de la quarta planta hi havia xerrades interessants. Jo només he anat a una, la de l'Emily Hughes (el dia anterior hi havia anat la Suzy Lee). L'Emily és coneguda per llibres com SALVATGE:

Imatge agafada del blog "Una mamá novata"

La noia és de Hawaii. Em va encantar la seva xerrada. Us en faig cinc cèntims i, per començar, us poso el seu "mapa mental", amb el qual es basa tot el que va explicar-nos i marc referent a la hora de crear les seves obres:



  • Un dels seus grans punts (al mapa es veu molt gran) és la memòria. Com ja he dit abans, ella va néixer a Hawaii. La seva terra d'origen és de caràcter més aviat selvàtic, hi plou molt i sempre va estar molt en contacte amb la natura (apunt: va dir que cada dimarts i dijous anava amb la seva mare a la BIBLIOTECA) :)
  • Avui en dia ("present day", un altre racó del mapa) viu a Londres. Li va sorprendre força el fet que alguns anglesos no haguessin baixat mai a la zona europea... tot està tan a prop! (Hawaii està al mig del no-res!) Viure a Londres li ha fet valorar -encara més- la importància de tenir a prop la natura, que ara veu com un luxe.
  • Una part del seu mapa també està dedicat al trauma. La tristesa és interessant d'explorar: hem de saber com ho interpreta el nostre cos. A "Salvatge" va intentar plasmar la sensació d'aïllament i soledat que sentia la nena quan estava, precisament, envoltada de persones. De fet, aquesta obra ha sigut una mica terapèutica per ella. Ens va explicar també que el seu pare havia sigut maníaco-depressiu i va morir.
  • I per últim, un raconet per a la Fantasia: si no hi ha emoció, és difícil crear alguna cosa que sembli real i que pugui ser creïble. El món real no el pots modificar, però la fantasia sí: pots crear i pensar les coses al teu gust. I els llibres, en aquest sentit, són un refugi. (La fantasia és un lloc que tu crees i que serveix per escapar de la realitat).
La xerrada es va fer curteta. Uns 45 minuts i 15 minuts de preguntes (de la qual en destaco la que va respondre sobre el seu procés creatiu: dibuixa a llapis de forma bastant espontània i després ho escaneja per pintar-ho amb el Photoshop

Resumint: una xerrada molt inspiradora! :-)

17 de març 2019

[Sèrie] Sharp objects

Realment aquesta sèrie la vaig començar a veure al 2018, però val molt la pena parlar-ne. 

Primer de tot, dir que és de HBO. L'altre dia pensava (i comentava per Twitter) que HBO és, en comparació de Netflix, molt fluixa. Té sèries molt potents, no dic que no, però així com Netflix ofereix continguts nous súper sovint, té una plataforma més amigable i té continguts per a tot tipus de públic... doncs trobo que HBO es queda bastant curta. Però bueno. Segurament aguantaré fins la vuitena de Joc de Trons i després ja veuré que faig...

Però anem a lo que anàvem: SHARP OBJECTS ("Heridas abiertas")


  • De què va? Doncs és una adaptació del llibre escrit per Gillian Flynn on l'actriu Amy Adams interpreta a la periodista Camille Preaker, que ha de tornar al seu poble natal per investigar uns assassinats infantils. Al poble es troba amb la manipuladora de la seva mare, el seu pare absent i una germana que a casa fa un paper i a fora, un altre. Cal dir també que la Camille és emocionalment inestable i els seus problemes psicològics retornen amb més força quan s'ha d'enfrontar amb el seu passat.
  • Perquè l'hauríeu de veure? Doncs perquè és una sèrie curteta (8 capítols) i molt intensa. Té moments angoixants i se't genera un sentiment de protecció amb la protagonista que és difícil d'explicar. Pateixes i tens ganes de veure com acaba la història. I no puc dir res més.
  • Alguna cosa més a tenir en compte? a part de la bona actuació dels protagonistes (magnífiques les tres dones) Us he de dir que US ESPEREU ALS CRÈDITS FINALS, ja que -en aquest cas- són importants.

13 de març 2019

[Lectures] Rakugaki (Bunpei Yorifuji)

Una altra cosa potser no... però llegir, estic llegint "a saco". Crec que faré una ressenya cada dia per posar-me al dia XD

Avui us vull parlar de RAKUGAKI, un llibret creatiu d'origen japonès que em va encantar i em va inspirar bastant. El primer que vull dir és que l'ha editat BLACKIE BOOKS i que això ja sol ser bastanta garantia (si més no, ni que sigui per l'edició cuidada!) :)

El subtítol del llibre ja ens aproxima al seu contingut: CÓMO POTENCIA TU IMAGINACIÓN A TRAVÉS DEL DIBUJO i és exactament això. Petits consells i exercicis perquè desenvolupis la teva part més creativa. La premisa és simple: oi que pots fer mala lletra però pots escriure igual? Oi que pots tenir mala veu però parles igualment? Doncs això: no cal dibuixar bé per dibuixar.

Partint de coses molt simples (figures i formes bàsiques) l'autor ens acompanya per un camí del qual crec que en cap moment et sents inútil. És més: és super-recomanable per a totes aquelles persones que creuen que dibuixar "no és lo seu". A vegades les coses més simples són les que millor funcionen i per expressar una idea no cal fer un traç perfecte sinó sintetitzar per fer-ho entendre de la millor manera possible.

No cal obsessionar-se: CAL PASSAR-HO BÉ. Dibuixar allò que tens al teu voltant però fer-ho a la teva manera i sense preocupacions de si allò està o no està bé. I així de simple i així de fàcil :-)

11 de març 2019

Micro-ressenyes de còmic (3a entrega 2019)

Fa uns quants messos vaig fer un especial de micro-ressenyes dedicat a la medicina gràfica (en altres paraules: còmics mèdics en major o menor mesura tant del punt de vista professional com del pacient). Avui faig una nova entrega (alerta que alguns NO SÓN NOMÉS medicina gràfica, però els he posat aquí perquè els hi faig pesar més aquesta branca).


Stitches 


Aquest no té dubte, és sí o sí medicina gràfica. Com molts altres autors d'aquest tipus d'històries, la seva obra és autobiogràfica. David Small, l'autor, va tenir una infància difícil i una malaltia (càncer) de la qual ningú li va dir res i que el va deixar, al principi, pràcticament mut.

És un còmic dur pel que fa a la relació que té amb els seus pares, i sap greu, sobretot per l'absència que el pobre nano va patir en primera persona i de com la mala comunicació amb ells va marcar-li la infantesa.
Es refugia en el dibuix i crec que no hi ha vinyeta millor per identificar-ho:




Una possibilidad entre mil


Un altre cas real, aquest cas una parella (Cristina Duran i Miguel Giner) que ens expliquen el naixement de la seva primera filla, la Laia, i de com aquell cos petit i fràgil entra en perill des del primer moment.
La lluita per salvar-la, la mostra de centres de rehabilitació, de converses amb els metges, de moments passats en el hospital i un seguit de coses més fa que el còmic no només sigui interessant per l'espectador si no per un bon conjunt de professionals que es dediquen a la pediatria. Si hi ha una possibilitat entre mil de que la Laia sobrevisqui als problemes, s'hi aferraran amb totes les seves forces.



Cara o cruz

Ah! Aquest m'ha encantat. Molt. És sobre salut mental (i també és una obra en primera persona).
Lou Lobie pateix ciclotimia, un trastorn de l'estat d'ànim que vindria a ser una mica la germana petita de la bipolaritat. Per dir-ho d'alguna manera.
El relat comença al principi, quan ens explica les coses que li passen i quan cap metge li troba bé el diagnòstic. Ens explica d'una manera molt gràfica la seva vida, sentiments i pensaments i, per fer-ho, identifica la seva malaltia amb una guineu que es va fent gran o petita segons els moments i, a més, mantenen interessants converses que ajuden a entendre-ho millor. 


Està a mig camí entre còmic, biografia i divulgació científica (no explica una vida de forma narrativa com els dos casos anteriors). A més, ajuda a difondre la ciclotimia, que no es gaire coneguda.




Lo que más me gusta son los monstruos

Aquest és un dels casos que us deia de que "no estrictament és medicina gràfica", perquè no ho és. No sé si heu llegit o heu sentit a parlar d'aquesta obra multi-premiada. Toca una mica tots els temes: és una policíaca, és sobre nazis, és autoestima, és relacions familiars, és Lgtb, és tot, vaja. Però sens dubte s'ha fet famosa sobretot per estar realitzada totalment a boli. Una obra d'art malgrat que al començament pugui costar.



La protagonista és la Karen, una nena de 10 anys que viu a Chicago als anys 60 i que es representa a sí mateixa com un monstre. Una mena de nena-llop. Un dia passa una cosa amb la seva veïna i ella decideix investigar i, a través d'ella, veiem la varietat de personatges que l'envolten i tots els problemes que arrosseguen. Val la pena de veritat.




Diagnósticos


Aquesta obra ens mostra un seguit d'històries curtes on cada història està "protagonitzada" per un transtorn mental (sí, també és un còmic de salut mental).(Últimament, abunden bastant).
Els transtorns que es mostren són bastant variats i a vegades costa una mica de seguir el fil (algunes històries són una mica estranyes). 

A mi particularment la que més em va agradar és la d'una estudiant universitària que pateix afàsia i de cop només compren l'idioma quan el veu escrit. M'agrada particularment per com l'il·lustrador ha resolt aquest guió. No s'aprecia gaire en aquesta imatge, però anem llegint la història a través dels objectes: llom de llibres, cartells publicitaris, pots de xampú, etc. Malgrat tot, el conjunt en sí m'ha semblat una mica fluix.


Quiero comerme tu páncreas

És manga i no és autobiogràfic. Com a curiositat, dir que s'està a punt d'estrenar als cinemes :-) És una història molt tendre i molt "manga", per dir-ho d'alguna manera. Una història d'amor.

Un nano de batxillerat una mica silenciós i rarot troba casualment un diari escrit per una noia de la seva classe (una noia que és molt popular i que té molts amics). El cas és que el diari es titula "Mi enfermedad y yo", on s'hi relata que pateix un càncer de pàncrees i que no el sobreviurà. A partir d'aquest dramàtic inici i jugant una mica amb el contrast del caràcter dels dos protagonistes, anirà creixent una tímida relació més enllà de l'amistat però que els portarà alguns problemes perquè ningú més sap lo de l'enfermetat de la noia ni entenen perquè una noia tan popular està amb el friki de la classe.




Mi experiencia lesbiana con la soledad

Diario de intercambio conmigo misma (1)

I he deixat aquests dos pel final. Els poso junts perquè un és la continuació de l'altra (i ara n'ha sortit un tercer, però encara no me l'he comprat).

És autobiogràfic. L'autora Kabi Nagata, explica un munt de coses en aquests dos volums... però bàsicament es podria resumir en els seus problemes de salut mental derivats, sobretot, d'una sèrie de situacions i també ens explica la seva no-experièna sexual i com decideix contractar a una noia de companyia per solucionar-ho (i com li costa fer tota mena de pasos). La seva depressió, les seves decisions i la seva manera d'explicar les coses fan que aquest còmic sigui una obra interessant a llegir i sobretot a conèixer. Crec que per algunes coses que diu s'ha de ser molt valent i no és fàcil
Ja estic desitjant llegir el tercer!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails