Lectures per començar la setmana

Darrerament estic llegint més de lo normal. Em desestressa :-) La majoria són novel·les gràfiques, gènere que entra molt bé (perquè negar-ho) :)

Aquí una petita llisteta dels llibres que he llegit últimament:

Sempre hi ets / Adam Martin

Em van parlar d'aquest llibre i no vaig dubtar en agafar-lo en préstec. El seu subtítol: "Els polítics catalans parlen dels seus pares". Hi ha qui dirà que això no importa, que els polítics són la peste... Jo això no ho crec pas, hi ha polítics i polítics... i aquí en tenim uns quants. En Mas, el Montilla, la Sánchez-Camacho... tots explicant records d'infància i la relació amb els seus pares. Molt humà (interessant si us agrada el tema, clar).

 Las calles de arena / Paco Roca

Ara que s'ha estrenat "Arrugas" (peli basada sobre un còmic de Paco Roca sobre Alzheimer) va molt bé conèixer més la obra d'aquest autor. Fa un parell de mesos en vaig llegir  "El invierno del dibujante" i pel que sembla, aquest home no té cap obra semblant.

Las calles de arena ens mostra un home perdut, atrapat en un barri que no deixa de ser una metàfora, un barri ple de persones i situacions estranyes i ell voldrà trobar la manera de marxar. Està prou bé.

 Nunca me has gustado / Chester Brown

Aquest còmic és autobiogràfic. Chester és un nano que es comunica poc i no diu paraulotes. El còmic en sí tampoc té moltes paraules, però expressa bé els sentiments d'aquest nano que va creixent i que va trobant els problemes dels primers amors, juntament amb la crisi familiar, amb una mare que no està massa bé (~salut mental). Al final del llibre hi ha una nota de l'autor dient on s'ha escrit cada vinyeta.

M'ha agradat més del que m'esperava.

 Cinco mil kilómetros por segundo / Manuele Fior

Piero i Lucia són dos adolescents italians que viuen una petita història d'amor i que a través del temps i de l'espai es va retrobant.

Aquest còmic va ser premiat amb el primer premi al festival dAngoulême 2011. Està ben feta (aquarel·les power!) i desprèn un aire així com de tristesa... però a mi no m'ha acabat de fer el pes. Potser algun dia en faré una relectura i m'agradarà més, qui sap.

The Beatles: su historia
I per últim, els grans BEATLES! Fab four... m'ha agradat molt. Aquest còmic/novel·la (té una mica de tot) és un llibre força dens on es va explicant la història dels Beatles des dels seus inicis al seu final. Cada capítol té una narració explicatòria i va acompanyat de unes pàgines amb il·lustracions (còmic), i el millor és que són diferents autors que ho fan... i per tant dóna al llibre una mena de pluralitat genial. A mi m'agraden molt els Beatles i m'ha agradat molt llegir aquesta obra, tot i que no és una lectura ràpida!

La peli del domingo: Confessions [Kokuhaku] (Tetsuya Nakashima)

Por fin puedo decir que he visto una buena peli este 2012 (aunque la peli no sea del 2012, sino del 2010).

Confessions es una película japonesa. Me enteré de ella a través del blog "El Rotoscopio", donde me picó la curiosidad y me la apunté a la lista de "películas para ver" (fue elegida para representar Japón en los Oscar 2010, pero no la seleccionaron...). El caso es que el otro día fui a casa de una amiga y decidimos ver una peli.... sacó unas cuantas de una estantería y voilà! allí estaba Confessions. Así que, claro, la vimos (ella la había visto en Sitges y por eso se la había comprado).

Fuente imagen: imbd

Tiene un argumento un poco especial, pero resulta una peli impactante toda ella...vamos, que te mantiene pegada a la pantalla. 

Argumento: en su último día de clase, una profesora se despide de sus salvajes alumnos con un discursito moral. Los chavales pasan de ella y sólo hablan entre ellos, miran su móvil... hasta que la profesora explica que su hija de 4 años murió y que no fue el accidente que se hizo hacer creer, sino que la mataron dos alumnos de la clase. 

Tal como han hecho los compañeros de El Rotoscopio, yo tampoco diré nada más, porque la peli se tiene que ver si saber mucho de ella. Como la justicia ampara al menor, la profesora decide tomarse la revancha por su parte... y ello derivará en una pequeña revolución en la clase, y en concreto con los dos alumnos culpables, que desarrollarán su futuro próximo de manera muy diferente.

Mi amiga Grelda dice que la peli se entiende mejor si se conoce a fondo la cultura japonesa. Yo no sé mucho, pero defiendo que la película es muy interesante y más cuando vas viendo piezas de puzzle que se unen donde no parecía haber connexión posible.

Por cierto, una de la canciones de la BSO es Last Flowers, de Radiohead. Creo que no conocía esta canción... y me ha encantado! (clicar el título para enlazar con Youtube). Creo que en este caso, la música está muy bien escogida.

En fin, si la véis, ya me diréis! :-)

Nada (Janne Teller)

Atenció amb aquest llibre:

Nada (Janne Teller, no confondre amb el de la Laforet, també molt bo) és un llibre polèmic: primer no el volien publicar, i ara és una lectura obligatòria a la majoria d'escoles dels països escandinaus.

Pierre Anthon és un jove que un dia va descobrir que la vida no té cap sentit. Cap. Per això, s'enfila dalt d'un arbre i mira la vida passar...mentre va cridant les raons per les quals la vida no té cap mena de sentit.

Això molesta als seus companys de classe (7è curs), que volen girar la truita i demostrar-li que sí que les coses tenen sentit...i decideixen fer una pila de coses amb sugnificat.

El "MONTÓN DE SIGNIFICADO" el comencen coses de poc valor (unes sandàlies, una canya de pescar...) són 20 alumnes i quan un d'ells ha deixat una cosa, ha d'anar a la següent persona i demana-li una altra.

La cosa es complica quan les coses que comencen a demanar són..... més que coses de poc valor. Sembla no haver-hi límits... religió, pàtria... res té límit, tot és prou significatiu.

Sincerament, és un llibre impactant, que fa pensar. Es llegeix molt ràpid: són 100 i pico pàgines però de lletra grandeta, amb un ritme de narració molt viu i ràpid.

Nada importa.
Hace mucho que lo sé.
Así que no merece la pena hacer nada.
Eso acabo de descubrirlo.

Premi pòster!! (BOBCATSSS)

Quina sorpresa ahir a la tarda, quan ens van avisar que el nostre pòster sobre privacitat de dades a les xarxes socials (presentat al congrés Bobcatsss 2012 celebrat enguany  a Amsterdam) havia guanyat el premi al millor pòster :-)

The firstprice winners!

Fa il·lusió! ^_^

Schiphol Airport i el avió KLM del terrat

Ja he tornat del BOBCATSSS Amsterdam'12. Ha sigut molt breu, però pel que vist s'ho han currat molt (gran bufet de la welcome party!). A més he aprofitat per conèixer Utrech, i la seva biblioteca molona, jajajaj! (a veure si hi dedico una entrada, tot i que tinc pendent la de les libraries of Edinburgh...!).

Petita curiositat del viatge (a nivell turístic): al terrat de l'aerport de Schiphol hi ha un avió per entrar a mirar i xafardejar: 

És de la companyia KLM, que diria que és la més important d'allà. A dins hi ha butaquetes amb fotos que semblen persones de veritat:

Amb terra de vidre, permet veure com estan posades les maletes que es facturen:

I també veure la cabina dels pilots, amb tot ple d'indicacions per saber que és i per a què serveix cada cosa:

Mai havia estat sota un avió........... :-)

[Marcapáginas] Sorteo 51. Goonies, Bibliotecas, Dalí y Pryca

Hola coleccionistas! (y los que no lo sóis, también hola :D)
 

Ahora mismo estoy en Amsterdam (en el BOBCATSS) y he dejado la entrada de blog preparada des de domingo, espero que se publique bien. 

Antes que nada, decir que la semana pasada no era un sorteo, era un premio directo!  (no sé si quedo claro :D) Todos los que habéis participado os mandaré un marcapáginas. Si hay alguien de quién no tenga la dirección, me la puede hacer llegar a mi correo: eliramirez82(arroba)gmail.com

Esta semana ha ido muy bien, he recibido bastantes marcapáginas (gràcies Amanda!) y me ha servido para completar algunas séries de bibliobuses y Sant Jordi en los FGC, pues la mayoría eran del año 2000 y alrededores. A parte también había cosas muy chulas, cómo por ejemplo estos de la Fundació Gala-Salvador Dalí:

O éstos otros, del desaparecido Pryca. Por lo que pone en la parte de atrás, se hicieron 14 títulos... me pregunto si hubo 14 marcapáginas.... me encantan los que son de promoción lectora!

El título más moderno es el Jorobado de Notredame... y es una peli del 96. Quizá los marcapáginas son de ese año. ¿Alguien sabe más?

 

Tambien me compré unos en el FNAC. Son de los Goonies! estaban un poco caros pero siendo los Goonies... me los acabé comprando. Ojalá se animaran a hacer más marcapáginas de otras pelis míticas. O de series! Si hubiera marcapáginas de Verano Azul o Farmacia de Guardia, yo me los compraría :P

 Bueno y finalmente vamos al sorteo.

Esta semana sorteo una especie de pack que lo componen 8 marcapáginas unidos entre sí. ¡Son ya un poco viejos! en cada marcapáginas se puede leer cosas que se encuentran en una biblioteca (libros, Internet, cómics, música, revistas...). Se pueden separar (hay una linia con puntitos) pero yo no lo haría... la gracia es que esten todos juntos, no? (bueno, quién gane, que haga lo que quiera, claro está!) :)

 

Bueno, recordad que para participar sólo hay que dejar un comentario. ¡Buena suerte a todo el mundo!

Número 34 de Bibliotecaris de paper!

Feu clic aquí per llegir-lo!