16 de novembre 2017

"A tus pies", exposició de mitjons il·lustrats a la Moritz

D'aquelles coses que te'n enteres de casualitat.

A la fàbrica Moritz ahir van inaugurar una exposició de mitjons. Sí, mitjons. La expo es diu "A tus pies" i està organitzada per "Cha chá".

La gràcia d'aquests mitjons és que els han dissenyat 57 il·lustradors diferents. Des de Pilarín a Mariscal passant per gent tan diversa com Gallardo, Marta Altés, Juanjo Sáez, Miguel Bustos, Mauro Entrialgo o Álvaro Ortiz, per citar-ne alguns.

Us deixo algunes fotos:






La veritat és que no sé fins quan estarà... no he trobat molta informació, a internet. M'he enterat pel Twitter :-)

15 de novembre 2017

Micro-ressenyes de còmic 2017 (núm. 8)

Ja sé que fa relativament poc vaig fer una entrega de micro-ressenyes comiqueres, però com que he anat llegint bastant... 📚

Aquesta vegada ho faré temàtic.... 
micro-ressenyes de manga!

1. Yotsuba (2017)


He parlat taaaaaaantes vegades de Yotsuba en aquest blog, que crec que no val la pena que us digui que m'encanta i que és el millor còmic del món mundial. Ho és, i punt.

Aquest 13è volum està molt centrat en la visita de l'àvia, una dona que sembla que sigui molt dura i que tingui un cor de pedra però que després anem veient que és un amor.

No em cansaria mai de llegir a la Yotsuba!!!
Resumint: LLEGIU YOTSUBA!!




2. El capital (2016)



Llegir "El capital" de Karl Marx podria ser -amb perdó- un pal. No ho sé. Jo no l'he llegit i, sincerament, no crec que ho faci mai.

Ara bé, llegir-lo en format còmic doncs... home!! això ja és diferent :-)
Us enrecordeu de quan vaig parlar-vos dels clàssics manga de l'editorial Herder, doncs aquí en va un altre.

Estaria bé valorar aquesta obra fent la comparativa amb l'original, però no podrà ser. L'únic que puc dir és que aquestes obres estan força bé. No són gran cosa en quant al dibuix (les vinyetes no van ni signades) però fan esforços per resumir grans obres. No em sembla pas malament. Si n'heu llegit algun sabreu de què parlo...
3. La ciudad al atardecer / El país de los cerezos (2007)

Em vaig comprar aquest còmic fa poc, a Continuarà, la llibreria de còmics que hi ha a Via Laietana. Allà tenen moltes restes de sèrie així a bon preu. Aquest n'era el cas, 4 euros.

Són dues històries entrellaçades i amb un vincle comú: Hiroshima. La primera, "La ciudad al atardecer"està protagonitzada per una noia de 23 anys que és una de les víctimes de la guerra... així com tota la seva família. Bé, tots no: té un germà que viu fora de la ciutat i està totalment "a salvo". De fet, és ell el protagonista de la segona història, "El país de los cerezos", on comprovem el pas dels anys i la vida adulta d'aquell noi que avui en dia ja és tot un home. 




4. Mi amigo Capricornio (2016)



No us passa que a vegades us fa mandra llegir manga perquè són molts volums? Doncs apa, un volum únic. Una història de bullying, per ser més exactes.
Darrerament m'he aficionat bastant a les edicions de MilkyWay. Sobretot per les cobertes mate (és una tonteria, però m'encanta el detall) (si Yotsuba fos amb la portada mate ja seria la òstia de guai). 

Bé: el que us deia. Va de bullying i d'un assassinat. Tot i que no és una obra del tot perfecte, aconsegueix retransmetre la ràbia i la impotència de ser còmplices d'un abús cap a un company i el desig d'una possible venjança.


Val. Fins aquí.

Tinc algunes sagues començades, però crec que s'esperaran al 2018.


  • I am a hero he vist que recentment (Saló del manga) han publicat el darrer número, el 22. Jo només he llegit l'1. Paciència. Però el plantejament (zombies) no em va desagradar.
  • A silent voice és una petita marevella de set volums. Amor, bullying, sordesa... i el 6 i el 7 estan esgotats. Vaig llegir 2 i vaig comprar tota la resta (3, 4, 5). Crec que no seguiré llegint fins que no trobi el 6è i el 7è XD
  • i Last Hero també és una obra de diversos volums sobre un home que... bueno, es covenrteix en una mena de súperheroi. Per dir-ho d'alguna manera. Mig humà i mig robot. Crec que em pot agradar, però de moment també he llegit només el primer. jajajaja.

14 de novembre 2017

Austràlia [3a part] - Sidney

Igual acabo de narrar el viatge quan em jubili, 😀😀😀... però és més que res una qüestió personal. Tinc mala memòria i d'aquí dos anys segur que hauré oblidat moltes coses. Tenir resumit un viatge m'ajuda bastant a organitzar records, ijijij.

M'havia quedat al dia 6. 🛫 (= aquesta icona és un avió, però no ho sembla)



Dia 7

El setè dia de viatge, vam arribar a Sídney. Com que teníem la intenció de quedar-nos-hi uns quants dies, vam anar una mica més amb la calma. 

No sé si ho vaig comentar, segur que sí, però ma germana viu allà. Va aterrar a Brisbane, però la seva intenció era buscar feina per Melbourne o Sídney... per aquest motiu es va programar algunes entrevistes de feina. I bé, la cosa va anar així: just el primer dia que vam passejar per la ciutat ja tenia una entrevista per a una escola pública per Bondi. I tot va anar bastant rodat: al cap de mitja hora ja tenia la feina. Em va donar la sensació (i això és ben cert) que a Austràlia és fàcil trobar feina i que, si domines l'anglès, pots trobar feina qualificada força fàcilment. 

Piscina al costat del mar.


Bondi és una zona surfer. Platja, bon ambient, casetes mones. No s'assembla a la resta de ciutat (que podríem comprar-la amb Nova York: gran i freda). 

Per la tarda vam caminejar per la ciutat: CBD (business district) i The Rocks, que és la zona on es va iniciar aquesta gran capital.

ma germana i jo

això és la zona The Rocks

Em va recordar una mica  a les antigues ciutats americanes. De fet, sovint tenia la sensació que el viatge havia sigut als Estats Units :-)


Dia 8

El vuitè dia tocava caminar, i molt. Potser va ser dels dies que vam caminar més.
Pel matí vam fer Manly Beach, que és una altra zona surfer i platjenca de Sydney. Realment era força similar :-) Com que la ciutat es tan gran...!!


Sembla ben bé com si estiguessis passejant per Califòrnia :)

Una de les coses que ens vam quedar sense provar va ser el Luna Park, (que també n'hi ha un a Nova York, per cert). És un parc d'atraccions així com antic i amb molt d'encant. Petit, això sí. I car, això també. Obrien només caps de setmana i dies puntuals... però almenys vam poder fer algunes fotos per fora ;-)



Jo li vaig dir a ma germana que visitaríem alguna biblioteca, i la pobra em va fer cas i vam acabar visitant-les totes (totes les que s'interposaven pel nostre camí i algunes específiques a les quals vaig voler anar expressament). Lo bo és que cada estat té una "State library" i surt recomanada a les guies (sort d'això, ajjaja). Aquesta, en concret, era ben maca :-) i gran!


Pels voltants hi havia un munt de casetes de l'època colonial.
Pel vespre, ja tornant a l'hostel, vam endinsar-nos a ChinaTown i vam trobar botigues molt curioses, com ara un mega-supermercat de productes d'importació. Era...  era enorme, sí. 



Dia 9

El dia 9 el teníem dedicat a l'Òpera i Jardí Botànic en gran mesura, però vam haver de fer lloc també a la cerca de pisos: com que ma germana ja tenia feina, es volia assegurar també de tenir pis.

Semblava que havia de ploure: 


A l'Òpera no hi vam pas entrar: només per fora. I, vista de prop, tampoc és que moli tant: 


Ara, l'edifici és un must. Fins i tot li fan peluixos:


L'altre tema és el jardí botànic. Aquests australians tenen un jardí botànic a cada ciutat. 
Però bé: aquest en concret tenia bones vistes.



La veritat és que semblava ben bé que el dia ja s'havia aclarit, però quan vam anar a veure pisos per la tarda ens va diluviar. Coses que passen. 

Dia 10

I bueno, el desè dia era el darrer per caminejar per Sidney. Bàsicament vam fer dues coses: visitar una universitat i visitar el Fish market.

Abans calia esmorzar :-) Era gratis, a l'hostel :-)

La universitat ho vam fer per la senzilla raó que la teníem a prop de casa i apareixia a la guia. Era un campus rollo Cambridge, aquestes típiques facultats que semblen Hogwarts. Hi havia bon ambient i, és cert, estava ple de turistes japonesos.


El mercat del peix... bueno. A mi no m'agrada el peix però considero que s'havia de veure :-) Fins i tot hi havia pelícanos per allà voltant :) (són realment grans!!!)



I bueno, fins aquí.
Vam dormir a Sydney, però l'endemà ben aviat ja enfilàvem cap a Adelaida. El viatge s'anava ja escurçant!

13 de novembre 2017

Cinemaescape Barum Dum #RoomEscape

Fa pocs dies vaig anar a una escape room... I NO EN VAM SORTIR! 😅


Algun cop havia de ser la primera sense éxit (la virtual no compta, jaja). La veritat és que no sé, jo la vaig trobar força dífícil, però potser un equip més expert ho sap resoldre amb més rapidesa.

Barum Dum està molt inspirat en el Señor de los Anillos. T'expliquen la història de la lluita entre els enanos i els orcos i bueno, que s'ha d'aconseguir una clau. I aquesta clau està a les mines més profundes.

Punts a favor
  • L'ambientació. És realment com si entressis a una cova: les pedres, la il·luminació... tot molt bé. Són diverses sales, no us diré quantes. Realment han fet una feina molt bona en aquest sentit.
  • El tipu de joc. Malgrat la dificultat, és d'agraïr quan no tot es basa en puzzles i candaus. Aquí t'has d'anar fixant molt en els detalls i es tracta d'un joc que no és gaire linial, al contrari.

Punts en contra
  • No diré la dificultat, òbviament. El que és difícil per un no és difícil per un altre, està clar! el que si que voldria destacar com a punt negatiu és que hi ha un parell de coses que no encaixen bé i això pot arribar a rallar molt si t'hi encalles. No diré més :-)

🚩Els podeu trobar al carrer Sant Alexandre, 19. Per fora no diries mai tot el que hi ha a dins! (la parada de metro més propera és la de Vilapicina, línia blava).

12 de novembre 2017

Pel·lícules de la setmana: Trolls | Batman: la LEGOpelícula | La Venus de las pieles

Sembla que no, però ja quasi estem arribant a finals del 2017.
Aquí algunes pelis més vistes recentment:


Trolls (2016)

Quan era petita tenia ninotets Troll. Sabeu quins vull dir? aquells que teníen cabells llargs i de colors, jeje. Tenia un pin d'un troll amb el cabell verd que me'l posava sempre, ijijj. 
He de confessar que em feia una mica de mandra veure la peli, però també us he de confessar que la vaig trobar molt mona. 
Deixant de banda que es tracta d'un argument molt infantil (uns trolls feliços que es veuen amenaçats per unos ogros que se'ls volen menjar) penso que la peli aporta bon rotllo i que pot agradar a un públic molt més ampli del que es suposa inicialment.


(🎬Nota Eli: 6 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 5,7)

Batman: la LEGOpelícula (2017)

Que quedi dit des del principi: no m'agraden les pelis de súperherois. Bé, no és que no m'agradin, és simplement que em perdo molt en qui va amb qui i quins són marvel, quins són DC, quins són amics i quins són enemics. Del Batman conec lo just i necessari... i una pel·li feta amb ninos de LEGO tampoc és que em cridés molt la atenció... PERÒ GREU ERROR! fa molta gràcia!!
Té un munt de gags, té cameos, t'ubica molt bé... i rius molt! (bé, almenys jo sí, i no acostumo a veure pelis d'humor ^^). El protagonista és un Batman egocèntric que presumeix d'anar sempre sol en la lluita i que té que fer front al Joker... però que potser no ho podrà fer sol. Súper mono el nino del Robin i el joc que dóna, així com les batalletes amb el Joker. A part: tècnicament està molt ben feta.


(🎬Nota Eli: 7 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 6,4)

La Venus de las pieles (2013)

No m'he llegit mai el llibre i vaig arribar a la peli de casualitat. És una adaptació firmada per Polanski. L'obra s'enfoca des d'una audició per a una obra de teatre. L'acció comença i acaba en un mateix espai: la pròpia sala. Thomas, un director, busca una actriu. Cap d'elles és prou vàlida i, quan està a punt de tancar la paradeta, es presenta una de les candidates. No sembla tenir cap de les característiques desitjades, però la cosa canvia quan es posa a representar el paper...
És interessant la psicologia dels personatges, la interpretació i el joc al qual es presten. Em va agradar bastant. 

(🎬Nota Eli: 7 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 6,9)

10 de novembre 2017

[Lectures] 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida (Isabel del Río)

Ahir mentre escrivia sobre els búnkers del Carmel, vaig pensar en un llibre que vaig llegir fa poc: "100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida", d'Isabel del Río.

És el llibre ideal per regalar a una persona que té ganes de conèixer millor la ciutat, ja sigui perquè acaba d'arribar-hi o bé perquè no se la coneix gaire a fons. Potser no és tan útil per algú que se la coneix bé o hi ha viscut sempre, doncs segurament hi haurà moltes coses que ja sabrà (tot i que, alerta, mai s'acaba de conèixer bé una ciutat i segurament inclús els barcelonins de cepa hi trobeu coses per descobrir). Parlava més aviat en conjunt. 

És un llibre que, a grans trets, ens ajudarà a estimar més aquesta ciutat d'acollida en la qual molts hi vivim i la gaudim. Benvinguts siguin els llibres que parlen de Barcelona, mai són pocs ;-)

09 de novembre 2017

Búnkers del Carmel

Fa anys que visc a Barcelona i podria dir que he vist i he fet moltíssimes coses. Sempre atenta a jornades de portes obertes, activitats culturals diverses, rutes i visites... però clar, Barcelona mai te l'acabes. Mai. I els búnkers del Carmel és una de les coses que tenia pendents des de fa temps.  Fins ara. ...Ara ja:✅



La excursió fins allà dalt té dues coses bones: 
  1. Les vistes, ja que es situen al turó de la Rovira, força amunt i amb vistes de 360º
  2. el passat històric del lloc, ja que allà hi ha les restes d'una bateria antiaèria de la Guerra Civil.
Sabia que s'hi podia arribar amb transport públic o fins i tot a peu si tenia temps i ganes, però com que vaig anar-hi amb una amiga de Lloret, vam agafar el cotxe.

Des d'allà es protegia la ciutat i, un cop acabada la guerra, s'hi va construir el barri dels Canons (tot així de barraques). S'ha de dir que hi ha uns plafons que t'expliquen històries, però que potser tocaria renovar-los o arreglar-los una mica, crec que lluiria més i ho agrairíem tots 🙂:




Després vam fer una volta per la zona. Just el pont aquest d'aquí sota el vaig descobrir l'any 2011, en una de les caminades de Barnatresc (aquesta) (si arribo a saber que els búnkers eren tan a prop... jajaja!!!). Per cert, que Barnatresc encara existeix i segueixen fent caminades urbanes, mireu: http://www.euro-senders.com/barnatresc/index.htm 


Resumint: si no heu anat mai, us ho recomano. 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails